Resultats de la cerca
Es mostren 671 resultats
atles
Col·lecció sistemàtica de làmines, dibuixos, planxes.
fesa branquial
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les obertures que, en nombre de cinc a set parells, s’obren a ambdós costats del cap dels condroïctis.
Les feses branquials posen en circulació la faringe amb l’exterior, i sobre elles se situen, part dedins, les làmines branquials
txibtxa
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí que habitava als altiplans del massís oriental dels Andes colombians (actuals departaments de Cundinamarca i de Boyacá).
Habitaven en pobles envoltats d’estacades, i llurs construccions eren de canya i fang, sovint adornades exteriorment amb làmines d’or Agricultors sedentaris, conreaven patates, blat de moro i llegums Classes especialitzades es dedicaven a l’orfebreria i a la terrisseria les filigranes d’or, les làmines, les estatuetes i les peces de ceràmica, constitueixen l’únic llegat d’aquesta gran cultura La font de riquesa principal eren els jaciments de sal gemma, que exportaven fins al Perú i l’istme de Panamà la intercanviaven sovint amb l’or, que explotaven els quimbayas del…
bismita
Mineralogia i petrografia
Òxid de bismut, Bi 2
O 3
· 3H 2
O.
Mineral que forma làmines hexagonals primes o masses terroses, producte d’alteració del bismut i la bismutina És de color groc de palla o gris verdós
Antoni Eudald Llaguna
Educació
Pedagog.
Autor d’un breu tractat de calligrafia, en català, el més antic conegut Art de escriure intitulat Descans , 1640, acompanyat de làmines amb models d’escriptura
monocromador
ESquema òptic d’un monocromador sde preima. La radiació lluminosa policremàtica entra per E. Les diverses longituds d’ona que xomponen aquesta radiació són separedes mitjançant succesives refraccions i reflexions en el prima P. El diagrama de sortida D permet dde seleccionar una d’aquestes longuituds d’ona.
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu que permet d’obtenir una radiació monocromàtica.
Els monocromadors són generalment làmines cristallines planes o corbes, o bé prismes, i són utilitzats en espectroscòpia per tal de seleccionar radiacions monocromàtiques de longitud d’ona coneguda
carboner
carboner
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret al principi convex, després en forma d’embut, de color groguenc a bru, però aviat tacat de gris i de negre, com la cama, sobretot a les parts fregades.
Les làmines, que són gruixudes, i la carn, que és compacta i blanca, sofreixen el mateix procés d’ennegriment Viu als boscs, especialment suredes És comestible, però una mica picant
disc intervertebral
Anatomia animal
Fibrocartílag articular situat entre dos cossos vertebrals.
En l’home el primer disc és entre la segona i tercera vèrtebres cervicals, i el darrer, en el còccix Consta de dues parts el nucli polpós i l’anell fibrós, ambdós separats del cos vertebral per dues fines làmines de cartílag hialí En l’os en creixement el disc constitueix la zona que permet al cos vertebral de créixer en alçada El nucli polpós ocupa el centre del disc intervertebral és blanc, brillant, semigelatinós i conté feixos molt fins de fibres collàgenes, cèllules conjuntives i cartilaginoses i abundant substància amorfa, i actua com a mecanisme amortidor intervertebral,…
buc
Transports
Cos estructural principal d’una aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega, que porta muntats el grup propulsor i el tren d’aterratge, llevat en els hidroavions, en els quals serveix per a amarar.
És un element integrant de tots els avions, tret dels denominats ales voladores avió L’estructura del buc, que, a més de reunir les qualitats de lleugeresa i resistència a les càrregues de vol, s’ha d’adaptar a una forma que depèn tant de factors aerodinàmics com de les necessitats d’espai interior, és constituïda per uns elements interns, suports dels esforços, que formen una biga o una carcassa amb quadernes i bancades lligades d’una manera semblant a l’emprada en la construcció naval, i un revestiment que conforma el buc i que pot contribuir o no al treball dels elements interiors El…
Eladio Dieste
Arquitectura
Enginyer uruguaià.
El 1943 es llicencià a la facultat d’enginyeria de Montevideo, on desenvolupà una important tasca docent durant quatre dècades Després de treballar per al ministeri d’obres públiques uruguaià 1944-48 i en empreses com Christiane&Nielsen 1945-48 i Viermond 1949-58, el 1954 fundà Dieste y Montáñez SA, empresa amb què realitzà la totalitat de la seva producció, centrada a l’Amèrica del Sud Patentà diversos mètodes constructius, entre els quals destaquen els sistemes per a cobrir mitjançant ceràmica armada, que aplicà, en configuracions diverses, a obres d’enginyeria civil És el cas de les…