Resultats de la cerca

Fou coneguda també amb el nom d’Academia Pomponiana Tingué com a finalitat el culte del món clàssic Els seus membres es reunien a discutir sobre art, filologia, filosofia i arqueologia Llatinitzaren llurs noms i dataren llurs escrits ab urbe condita El to paganitzant de l’acadèmia féu que el 1468 els seus membres fossin acusats de conjurar contra el papa i de voler alliberar Roma de la subjecció de la clerecia Per ordre de Pau II, foren empresonats Pomponio Leto i Bartolomeo Saschi, dit il Platina , i l’acadèmia fou dissolta però fou renovada sota Sixt IV i les…

La Constitutio antoniniana de Caracalla concedeix la ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi

Empúries al segle I aC GP-P / CM / JAS Segons les fonts escrites, la política colonial de Roma a les províncies hispàniques es va limitar, durant la República, a una sèrie molt reduïda de noves fundacions urbanes decidides pels governants per motius estratègics o a causa de l'assentament de veterans En l'àmbit geogràfic que aquí es tracta, la llista d'aquestes noves fundacions es redueix a quatre Tàrraco 218-217 aC, Valentia 138 aC, Palma Palma de Mallorca i Pollència Alcúdia, Mallorca 123 aC No obstant això, si s'analitza el procés de canvi social a…

L’escultura exempta ofereix un bon repertori de representacions iconogràfiques de les divinitats, que eren disposades tant als espais públics com als privats Les imatges de déus que sovintegen més a Catalunya són les de Bacus, Venus i Diana El gènere del retrat va assolir una difusió enorme en l’art romà Les representacions d’emperadors i de membres de la seva família permeten de reconstruir els programes iconogràfics que nodrien la propaganda imperial Els retrats de personatges privats, especialment abundosos a partir del govern d’August i durant el dels emperadors julioclaudis, es…

L’historiador grec Polibi, que havia acompanyat Publi Corneli Escipió Emilià en la conquesta de Numància, descriu en les seves Històries la conquesta romana d’Ibèria

La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…

Fou construïda per transportar els metalls extrets de les mines dels Pirineus fins al port de l’Empúries romana, i forma part d'un antic camí que unia l'Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir El 2015 fou declarada per la Generalitat de Catalunya bé cultural d'interès nacional en la categoria d'arqueologia

Característiques del mite clàssic És difícil definir què és un mite Els qui ho han fet n’han donat diverses versions en les quals s’ajunten els mites, les llegendes, i, fins i tot, els contes populars En aquestes pàgines no es presenta una nova definició que, sens dubte, estaria molt lluny de donar llum a les ja existents, sinó que es defineix el mite a partir de les característiques que presenta Quan es fa el procés d’endinsar-se en els mites clàssics, el primer amb què es topa és amb la complexitat de la seva naturalesa, però no solament amb això els mites estan en contínua evolució i es…

Temples A la Catalunya antiga, com a la resta de la Mediterrània, les construccions religioses eren un element primordial del paisatge urbà El temple que presideix la ciutat romana no és només una imatge estereotipada elaborada per la historiografia moderna, sinó que forma part de l’essència mateixa del fet religiós i polític indestriable que constitueix la ciutat I encara que una gran part de l’arquitectura pública té implicacions religioses, explicitades amb més o menys intensitat, els temples constitueixen la focalització bàsica de la seva religiositat Per això, aquí centrarem l’atenció en…