Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
Hugo Schuchardt
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Féu estudis a Bonn, fou deixeble de Diez i Schleicher i professor a les universitats de Leipzig, Halle an der Saale i Graz Coneixedor de múltiples llengües, es preocupà per una gran diversitat de problemes origen del llenguatge, classificació de les llengües, substrat i aplicà mètodes varis descriptiu, històric, de la cultura material L’obra que el consagrà fou Der Vokalismus des Vulgärlateins ‘El vocalisme del llatí vulgar’, en tres volums, 1866-69 La resta de la seva dilatada obra, apareguda en articles de revista, comprèn estudis aguts sobre l’afinitat entre llengües, la…
Venanci Fortunat
Literatura
Poeta llatí.
Format a Ravenna, com a prometença anà en pelegrinatge a la tomba de sant Martí de Tours, i d’allí a Poitiers, on trobà protecció de Radegunda, vídua de Lotari I Ordenat de sacerdot, fou elegit bisbe de Poitiers 597 Escriví les biografies de sant Martí inspirada en la Vita Martini de Sulpici Sever, santa Radegunda, sant Albí, sant Hilari, etc, recollides en els onze llibres de Carmina o Miscellanea , que contenen també himnes, elegies, consolacions, epitalamis, etc Versificador fàcil, és el primer poeta medieval de la Gàllia Alguns dels seus himnes entraren a la litúrgia, com el Vexilla regis…
Annamaria Gallina

Annamaria Gallina
© Arxiu Família A. Gallina
Lingüística i sociolingüística
Filòloga italiana.
Fou professora de castellà a la Universitat de Pàdua i s’especialitzà en català i en castellà És autora d’una Grammatica della lingua catalana 1969 i dels treballs Una traduzione catalana quattrocentesca della “Divina Commedia” 1957, Goldoni in Catalogna 1960 i Pirandello in Catalogna 1967 Preparà edicions per a la collecció “Els Nostres Clàssics” Viatges de Marco Polo 1958, Mirall de la Creu de Domenico Cavalca versió de Pere Busquets 1967 i Divina Comèdia versió d’Andreu Febrer 1974 Entre els treballs d’erudició sobre la llengua castellana cal esmentar Di un’antica traduzione…
Johannes Urreda
Música
Compositor d’origen probablement francoflamenc, actiu a la Península Ibèrica entre el 1476 i el 1481.
Ha estat identificat amb el compositor Johannes Wreede, natural de Bruges, del qual es coneixen algunes obres litúrgiques en un manuscrit conservat a la Capella Sixtina A partir del 1476 Urreda era actiu com a cantor a la capella del duc d’Alba, García Álvarez de Toledo El 1477 ocupà el càrrec de mestre de capella al servei de la cort de Ferran d’Aragó, on restà almenys fins el 1481 De la seva producció s’han conservat diverses composicions religioses, entre les quals destaca un himne a quatre veus sobre la melodia litúrgica mossàrab del Pange lingua També escriví diverses…
Giovanni Battista Pellegrini
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Fou professor de les universitats de Palerm, Trieste i Pàdua on, des del 1964, fou professor titular de lingüística a la facultat de lletres Dedicà especialment les seves investigacions a l’estudi dels dialectes vènets, furlans i ladins amb especial interès pel lèxic, l’onomàstica i la toponomàstica És autor, entre d'altres de La lingua venetica 1967, amb AL Prosdocimi, Saggi sul latino dolomitico e friulano 1972, Saggi di linguistica italiana 1975, Studi di dialettologia e filologia veneta 1977 i de la gran obra en sis volums Atlante storico-linguistico-etnografico friulano …
Francesc Espelt
Música
Organista i compositor català.
El 1686 és documentat com a integrant d’una cobla de xeremillers de Barcelona, que foren contractats per part de l’obra de la basílica de Santa Maria del Mar per a tocar durant la comunió En el document es diu que els quatre músics són "vuy habitants en Barcelona" Entre els anys 1690 i 1696 fou mestre de capella de la citada basílica El 1700 exercí el mateix càrrec a Manresa, però des del 1702 fins a la seva mort el canvià pel d’organista De les seves composicions s’han conservat nou obres per a orgue a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona, entre les quals hi ha diverses salmòdies, els…
Giorgio Grassi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Durant els anys seixanta formà part de la Tendenza italiana Ha combinat la pràctica arquitectònica amb la teoria, amb texts com La costruzione logica dell’architettura 1967 o Architettura, Lingua morta 1988, en els quals reivindica el paper de l’ofici en la tasca de l’arquitectura i on es fan palesos els principis de la Neue Sachlichkeit ‘Nova objectivitat’ Entre les obres més rellevants es troben una residència d’estudiants, a Chieti 1976-79, la Biblioteca Pública Central, a Groningen 1989-92, els projectes urbanístics com la reordenació de l’àrea Garibaldi-Republica, a Milà…
Angelo Beolco
Literatura italiana
Teatre
Dramaturg, poeta i actor italià, anomenat Ruzzante.
Rebé una formació humanística, i fou protegit pel noble Alvise Cornaro, el qual serví no solament com a artista, sinó també en afers de caràcter administratiu En el seu teatre, escrit en dialecte paduà i datable de no més enllà del 1530, destaquen Pastorale, Betìa, Moschetta, Fiorina, Anconetana, Piovana, Vaccaria, Due dialoghi in lingua rustica Reduce i Bilora i Dialogo facetissimo Escriví encara poemes i obres menors La seva fama decaigué durant el segle XVII, i no ha estat renovada fins al segle XX L’obra de Ruzzante, home culte que s’esforçà a copsar les formes de viure i d…
hindi
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària derivada del ´saurasenī, un dels pràctics medievals.
El hindi en escriptura devanagari és la llengua oficial de la Unió Índia El hindi modern deriva del hindvi, dialecte de Delhi i de Meerut, el qual, gràcies al patronatge mogol i a la influència de l’urdú virtualment idèntic al hindi, però escrit en caràcters àrabs i fortament influït pel persa, emergí com una mena de lingua franca del nord de l’Índia, anomenada kharīboli , és a dir, llengua pura És parlat per uns 130 milions d’individus, i té dues variants principals l’oriental i l’occidental, situades globalment a dins i al voltant d’Uttar Pradesh El hindi oriental comprèn tres…
Rosa Agazzi
Educació
Pedagoga italiana.
En collaboració amb la seva germana Carolina 1870-1945, el 1892 a Mompiano Brescia intentà de convertir una antiga escola de pàrvuls, amb gran quantitat de nens i pocs mitjans econòmics, en un jardí d’infants segons les idees de Fröbel sota la direcció de Pietro Pasquali, fixà un mètode mètode Agazzi sorgit de l’observació i l’experiència diàries, presentat al Congrés Nacional de Pedagogia de Torí 1898, on també participà per primera vegada Maria Montessori El mètode fou ben acollit, però passat el congrés restà oblidat El mateix any publicà La lingua parlata Afeccionada a la…