Resultats de la cerca

Estudià violí a la seva vila natal i després començà la carrera de piano amb els mestres E Granados i D Mas i Serracant Entre el 1922 i el 1932 mantingué una intensa activitat com a concertista, tant en solitari com acompanyant cantants lírics El 1926 inicià el cicle "Els poetes i la música" al Palau de la Música Catalana, al costat de Conxita Badia Collaborà amb l’Orquestra Pau Casals i amb l’Associació de Música de Cambra de Barcelona, fins que, a partir del 1932, abandonà la carrera concertística per dedicar-se exclusivament a la pedagogia Aquell mateix any fundà l’Institut d’Estudis…

Estudià amb Montserrat Aparici i des dels seus començaments mostrà especial interès pel repertori contemporani, àmbit en què ha esdevingut intèrpret de referència El 1992 inicià amb l’òpera Asdrúbila una estreta relació amb Carles Santos, que el portà a estrenar la majoria de projectes lírics i escènics del músic valencià, entre els quals La pantera imperial 1997, Ricardo i Elena 2000 i La meua filla sóc jo 2005 Amb una gran capacitat d’adaptació vocal i escènica, ha estrenat també obres de JMMestres i Quadreny, Lde Pablo, JRueda, JMLópez López, EPalomar i del cubà José MVitier D’aquest últim…

Fundà diverses publicacions de poesia i d’art, entre les quals la collecció “Biblioteca de Poetes Valencians Contemporanis” 1915 i les revistes El Vers Valencià 1934 i Ribalta 1935 La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics , és molt extensa —més de seixanta llibres—, però desigual Escriví, també, una Història de l’art valencià 1957 i diversos pamflets polítics, com Els cavallers de Vinatea 1928 i El perill català 1931, atac al valencianisme polític procatalanista Publicà igualment alguns opuscles de tema gramatical, en els quals postula solucions ortogràfiques…

Es llicencià en dret Fou un dels representants de la bohèmia intellectual Militant d’Acció Catalana, collaborà a les publicacions “Mirador”, “La Publicitat” i “El Be Negre” Se n'hagué d’anar el 1936, i fou empresonat a l’Espanya franquista Poeta noucentista, publicà Poemes lírics 1924 i Sentiment i paisatge 1946, amb data del 1937 Edità Resum de poètica catalana 1932, en collaboració amb Serra i Baldó, Francesca Bonnemaison de Verdaguer 1972, juntament amb Maria Cinta Balagué, les memòries Trenta anys de vida catalana 1969 i Ésser català no és fàcil 1971 i, amb la seva muller, Maria Canals,…

Es formà musicalment amb el seu pare, Indalecio Soriano Fuertes Fou professor al Conservatori de Madrid des del 1843 Dirigí diversos teatres lírics, entre els quals el Liceo Artístico y Literario de Còrdova 1844, el Teatro de San Fernando de Sevilla 1849, el Teatro Principal i el teatre La Comedia de Cadis i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1852 Fundador de les revistes "La Iberia Musical" i "La gaceta barcelonesa", escriví la primera història de la música espanyola, titulada Historia de la música española desde la venida de los fenicios hasta el año 1850 Madrid i Barcelona, 1855-59 Com…

Es formà a l’Escolania de la catedral de Toledo, dirigida llavors per Lluís Ferré Domènec, i posteriorment estudià al Conservatori de Madrid amb Benito Laparro i Conrado del Campo Finalitzats els estudis, ingressà com a violinista a l’orquestra del Teatro Apolo de Madrid La seva primera estrena no arribà fins el 1921 amb la presentació de La Alsaciana al Teatre Tívoli de Barcelona Fou amb aquest títol que J Guerrero inicià una destacada trajectòria com a compositor de sarsueles, per la qual cosa ha estat considerat un dels darrers compositors lírics espanyols Títols com Los gavilanes 1923, El…

És l’introductor de les formes renaixentistes italianitzants al seu país Entre el 1521 i el 1526 habità a Itàlia, on es relacionà amb Ariosto, Sannazaro i Vittoria Colonna La seva Fábula de Mondego i l’ègloga Alexo , ambdues de vers 1527, són les primeres expressions de l’italianisme En les èglogues Cèlia, Andrés i Nemoroso segueix el model de Garcilaso La seva tasca innovadora es concreta en la introducció de la comèdia en prosa Os Estrangeiros, Vilhalpandos , sobre models de Plaute, i en l’aclimatació de noves estrofes sonet, octava, tercet i nous subgèneres lírics elegia, ègloga Però l’…

Estudià cant amb L Lehmann i P Bernac i debutà el 1969 com a Musetta La bohème a la New York City Opera, on interpretà diversos papers lírics El 1975 cantà a Chicago i un any més tard ho feu a l’Òpera de Viena El 1977 actuà al Covent Garden de Londres i el 1978 fou Vitèlia La clemenza di Tito a Colònia, paper que repetí per al film de JP Ponnelle sobre l’òpera de Mozart 1980 i amb el qual es presentà a Salzburg el 1989 El 1979 debutà al Metropolitan Opera de Nova York Després d’una brillant carrera a Europa, repartida bàsicament entre el Regne Unit i Itàlia, tornà als Estats Units, on…

Estudià amb professors particulars i el 1947 debutà a Bari com a Alfredo La Traviata El 1950 cantà a Roma Il turco in Italia al costat de Maria Callas -amb qui tornà a cantar el 1953- i el mateix any es presentà al Covent Garden de Londres com a membre integrant de la companyia del Teatro alla Scala de Milà El 1953 actuà a l’Òpera de San Francisco i entre el 1953 i el 1962 ho feu de manera regular al Metropolitan de Nova York També interpretà el paper de Don Ottavio Don Giovanni en el Festival de Salzburg Dotat d’una veu poc potent però d’una gran elegància, centrà el seu repertori en els…

El 1911 esdevingué solista de l’Orfeó Catalònia, i un any després ingressà a la classe de cant de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià també solfeig, cant i piano amb Alfons San José, Elisa Vázquez i Antònia Sancristòfol Més tard continuà els estudis de cant amb Joaquim Vidal Nunell al Conservatori del Liceu Realitzà unes brillants actuacions al Teatre Líric Pràctic El 1924 fundà a Barcelona el Foment de l’Art Líric i els Concerts Paulet, amb la finalitat d’ajudar els joves artistes lírics Oferí nombrosos concerts en diversos indrets de Catalunya A partir del 1928 es dedicà a…