Resultats de la cerca

Ambaixador de Carlemany a Bizanci 813, mestre a l’escola palatina de Lió Fou un dels representants de l’anomenat renaixement carolingi escriví diverses obres sobre temes litúrgics, entre les quals sobresurt el llibre De ecclesiasticis officiis , que tingué molta influència sobre el desenvolupament ulterior de la litúrgia Algunes de les seves opinions foren condemnades pel sínode de Quierzy l’any 838

En el ritu bizantí, cantor que recita, frase per frase, el text dels cants litúrgics de l’ofici, que el cor repeteix amb la melodia pertinent, escandint cada frase Aquesta és una pràctica conservada sobretot als monestirs, i, en certes ocasions, té l’origen en el fet de facilitar el text als cantors, que, per manca de llibres, cantaven de memòria

Format a la Universitat de Berlín i doctorat a Halle 1821, inicià 1818 el moviment Wissenschaft des Judentums ‘Ciència del judaisme’, i és autor de nombroses obres sobre el judaisme, literatura i cultura jueves i crítica bíblica, entre les quals es destaquen Die gottesdienstlichen Vorträge der Juden ‘Els sermons litúrgics dels jueus’, 1832 i Literaturgeschichte der synagogalen Poesie ‘Història literària de la poesia sinagogal’, 1865

Fill de família noble, descendent dels comtes de Rosselló, fou el primer sacerdot elegit mestre general dels mercedaris, quan aquest orde religiós deixà d’ésser prevalentment laic 1317 Dedicà una atenció especial als jueus i visità quatre vegades Àfrica per redimir captius Reformà els llibres litúrgics de l’orde, que dotà de noves constitucions Actuà diverses vegades com a conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó

Té nou orificis És entonat en si bemoll i presenta una extensió d’unes tres octaves Acompanyava els xantres en els actes litúrgics i fou també freqüent en les grans orquestres Haydn, Beethoven i Mendelssohn, entre altres, l’empraren Els serpentons foren molt estesos des de la fi del s XVI fins a mitjan s XVIII Fou desplaçat per instruments més eficaços, com la tuba o el trombó baixos

Fou degà de la catedral de València 1954 i vicari general, i també director del Centre de Cultura Valenciana Estudià les obres de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes Los tiempos del pontificado de santo Tomàs de Villanueva vistos por un poeta latino del siglo XVI , 1959 El código Panthalia , 1962 i els himnes litúrgics de la seu valentina De poesia sacra latina seu de hymnis liturgicis Ecclesiae Valentinae , 1925

Contribuí a l’avenç de la teologia positiva durant el segle XIX Fou professor a Würzburg des del 1854, any que publicà la seva obra fonamental, Enchiridion symbolorum et definitionum, antologia de documents dogmàtics i doctrinals del magisteri eclesiàstic des dels primers temps, de gran ajut per als estudiosos de la teologia Té també un important recull de texts litúrgics orientals Ritus orientalium, Coptorum, Syrorum et Armenorum in administrandis Sacramentis 1863-64

Fou usat sobretot per les esglésies reformades alemanyes en llurs oficis litúrgics, i per això és conegut també amb el nom de coral luterà N’eren les fonts melòdiques el cant pla, els cants populars medievals i les cançons profanes de l’època Seguint la tradició polifònica alemanya, ben aviat foren harmonitzats a quatre veus, amb la melodia confiada al soprano Molts compositors alemanys, en especial JS Bach, introduïren corals en obres seves de majors dimensions

Després de la guerra de 1936-39 passà a dependre de la Fundació de Cultura Religiosa, que absorbí les activitats editores del Foment, reduït només a obra pia Les seves publicacions han servit la pietat popular i la litúrgia, i algunes, com la dels Evangelis, han assolit tiratges de centenars de milers d’exemplars Edita també colleccions de la Biblioteca Balmes i, conjuntament amb l’Abadia de Montserrat, és l’editora oficial dels texts litúrgics en català

Era fill de l’organista Gaspard Corrette, que el formà musicalment i li transmeté la tradició musical de J Titelouze, J Boyvin i F Dagincour El 1726 obtingué la important plaça d’organista de Sainte-Marie-Madeleine-en-la-Cité de París, el 1737 fou nomenat organista del gran prior de França i el 1750 ocupà la plaça d’organista del Collegi dels Jesuïtes Nou anys més tard fou organista del príncep de Conti i, finalment, el 1780 entrà al servei del duc d’Angulema Compongué una extensa producció de llibres d’orgue per als cerimonials litúrgics de l’ofici -versicles fugats, ricercari…