Resultats de la cerca
Es mostren 2355 resultats
Joan Baptista Anyes
Literatura catalana
Cristianisme
Teòleg i poeta en llatí i en català.
Vida i obra De família originària de Gènova, estudià arts i teologia a la Universitat de València Vinculat a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València i sobretot a la casa dels comtes d’Oliva, estigué al servei de Serafí de Centelles, fou preceptor del seu fill, Francesc Gilabert de Centelles, exercí de predicador dels vassalls moriscs de la Vall d’Aiora, i la seva obra fou publicada a expenses de Francesc Gilabert, deixeble seu Personalment dividit en les convulsions de les Germanies de València 1519-23, es decantà finalment pel partit aristocràtic, mantenint la fidelitat a…
,
avemaria
Música
Cristianisme
Oració a la Mare de Déu que comença, en llatí, amb els mots Ave Maria
.
La primera part de l’oració, feta amb dues frases de l’evangeli de sant Lluc, es difongué a partir del s XI, i al s XVI hom hi afegí una deprecació Santa Maria Pius V la inclogué al Breviari Romà el 1568 L’avemaria com a antífona del repertori musical gregorià, ambrosià i hispànic, sobre el text bíblic, en llatí, fou utilitzada com a cantus firmus en motets i en misses polifòniques als ss XIV, XV i XVI En els laudi italians del s XV hi ha el text sencer actual, així com en les composicions de Josquin Des Prés o de Tomás Luis de Victoria El text de l’Ave Maria ha estat freqüentment musicat…
grup secundari
Lingüística i sociolingüística
En lingüística romànica, grup consonàntic produït en les darreres etapes de l’evolució del llatí per pèrdua d’una vocal intermèdia: OCULUM > oc’lum.
Per oposició al grup primari o grup llatí, hom l’anomena també grup romànic
Llibre Vermell de Montserrat

Pàgina del Llibre Vermell de Montserrat, on apareix representada la concesió a Montserrat del Jubileu de Santa Maria de Porciúncula
© Fototeca.cat
Religió
Literatura catalana
Manuscrit dels s. XIV-XVI, en llatí i en català, relligat amb cobertes vermelles, escrit i conservat a Montserrat.
És d’interès històric sobre els miracles, els privilegis, els romiatges i la confraria de Montserrat i les esglésies de Roma litúrgic amb rituals, pregàries, lletanies i calendari homilètic, doctrinal, geogràfic amb mapes astronòmic, teratològic dibuixos de monstres i historicoliterari Conté, a més, nou cants set tenen text llatí i dos català Dos són cànons, quatre són a una veu, dos a dues i un a tres L’aspecte coreogràfic dels seus cinc balls rodons és de gran importància per a la història de la dansa religiosa
Marc Tul·li Ciceró
Filosofia
Orador, escriptor, polític i filòsof llatí.
De família plebea, a Roma adquirí una sòlida cultura literària, científica, filosòfica i jurídica S'inclinà per l’exercici de l’advocacia, que li obria les portes de les magistratures, de l’anomenat cursus honorum Després de la primera defensa, Pro Quinctio 81-80 aC, el 79 aC atacà un favorit de Sulla en la causa Pro Sex Roscio Amerino i fou comptat entre els primers advocats de Roma Assistí a les lliçons dels millors rètors i filòsofs a Atenes, Esmirna i Rodes En l’espai de tretze anys escalà totes les dignitats polítiques nomenat qüestor, exercí 76-75 aC aquesta funció a Lilibèon Sicília,…
aparell
Diferents tipus d’aparell: 1, llati (barca de mitjana); 2, de goleta; 3, de bergatí-goleta; 4, de fragata
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt de l’arboradura, eixàrcies i velam d’un vaixell que serveix per a impel·lir aquest valent-se de la força del vent.
La seva gran qualitat és de donar al vaixell que l’empra una autonomia illimitada el seu gran inconvenient és que les velocitats obtingudes són petites i en funció de les variables del vent Entre altres, és per aquest motiu que ha esdevingut inutilitzable tant per als vaixells mercants com per als de guerra, talment que avui només la fan servir els iots i els vaixells-escola L’aparell determina diferents tipus de velers així, hom parla de fragates, de bergantins, de goletes, de bricbarques, en funció dels diferents tipus d’aparell/>
epístola farcida
Cristianisme
Epístola amplificada mitjançant un «farciment» al començ, a la fi o entremig del text llatí habitual, que hom cantava durant la missa.
Fou una pràctica corrent, sobretot a França, des del s XI fins al XIV, i hom en coneix nombrosos exemples, tant en llatí com en llengua vulgar A Catalunya, es conserven les epístoles de sant Esteve —text provençal, potser del s XIII, força difós a les esglésies occitanes i cantat almenys fins al s XIX a Ais de Provença— i de sant Joan Evangelista, menys aprovençalada i de caire més popular El valor literari d’aquestes epístoles és bastant migrat són curioses, però, com a mostra d’un ús molt antic de la llengua vulgar en la litúrgia
Vida coetània
Ramon Llull demanant protecció al papa i als reis cristians, en un fragment de la Vida coetània
© Fototeca.cat
Història
Títol català modern d’una biografia de Ramon Llull, escrita en llatí per un autor desconegut, probablement religiós de la cartoixa de Vauvert (París).
El text llatí, conservat a la Bibliothèque Nationale, de París, fou publicat per Bde Gaiffier La versió catalana, de lletra del s XV, es conserva al British Museum, i fou editada primer per Salvador Bové 1915 i reimpresa després a Mallorca 1933 i a Barcelona 1957 L’obra té un gran valor autobiogràfic, perquè en gran part reprodueix la narració feta oralment pel mateix Llull, malgrat que aquest hi aparegui anomenat en tercera persona
sistema Pinyin
Lingüística i sociolingüística
Sistema de transcripció del xinès estàndard a l’alfabet llatí, oficial a la República Popular de la Xina des de 1957.
Fou creat pel lingüista Zhou Youguang per encàrrec del règim comunista xinès amb l'objectiu de difondre la pronúncia del mandarí de Pequín com a estàndard a la resta del país i per unificar les formes dels noms propis en documents oficials i diplomàtics Consta de 20 consonants i 6 vocals de l’alfabet llatí Té els precedents en diversos intents del principi del segle XX de crear un alfabet fonètic, que tingueren un fort impuls a partir de la revolució 1949 L’ús exclusiu del Pinyin per part del govern de la Xina continental a partir del 1979 contribuí a arraconar altres sistemes, com el Wade-…
Comprehensorium

Pàgina interior del Comprehensorium
Lingüística i sociolingüística
Diccionari llatí, el més antic dels publicats als Països Catalans: és un dels primers llibres impresos a València (1475) i el primer incunable català amb colofó datat.
L’autor només és conegut pel nom de Johannes Raimundi És un conglomerat de les obres lexicogràfiques d’Isidor de Sevilla i del De significatione verborum de Pàpies segle XI, de les Derivationes d’Uguccione da Pisa segles XII-XIII i del Catholicon de Giovanni Balbi segle XIII Bé que redactat en llatí, alguns pocs termes porten llur equivalència catalana