Resultats de la cerca
Es mostren 686 resultats
Victorí de Pettau
Bíblia
Exegeta i màrtir.
Bisbe de Pettau l’actual Ptuj de l’Estíria iugoslava, de la seva obra exegètica només resta un comentari a l' Apocalipsi , on es manifesta millenarista millenarisme Fou màrtir sota Dioclecià ~304 La seva festa se celebra el 2 de novembre
Maurici
Cristianisme
Màrtir a Augaunum, Helvècia.
Associat als sants Exuperi, Càndid, Víctor, Innocenci i Vidal, la llegenda els fa membres de la legió tebana, tota ella màrtir de Crist El seu culte donà origen al monestir i, posteriorment, a la ciutat suïssa de Sankt Moritz o San Murezzan Venerat també als Països Catalans, el nom de Maurici o Mori no és estrany a la toponímia catalana El seu martiri ha estat objecte de diverses representacions pictòriques, entre les quals es destaca la pintura d’El Greco Martiri de Sant Maurici i de la legió tebana ~1580, al monestir d’El Escorial La seva festa se celebra el 22 de setembre
Vidal
Cristianisme
Màrtir sota la persecució de Dioclecià.
Segons una tradició, que el fa company d’Agrícola, llurs cossos foren descoberts al cementiri jueu de Bolonya, l’any 393, per Ambròs de Milà i el bisbe Eusebi Hom li dedicà famoses basíliques, sobretot a Ravenna d’on és patró i a Roma Sembla que cal identificar-lo amb el màrtir homònim que una altra tradició associa amb Valèria, la seva muller, suposats pares de Gervasi i Protasi de Milà Hom celebra la seva festa el 28 d’abril Vidal i Valèria i el 4 de novembre Vidal i Agrícola
Cugat
El martiri de sant Cugat en una taula d’Aine Bru (~1505)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Màrtir cristià de Barcelona d’origen africà.
Fou decapitat, durant les persecucions de Dioclecià, al Castrum Octavianum, que hom ha identificat amb Sant Cugat del Vallès Cugat és esmentat per Prudenci vers el 400 com el màrtir que ennoblia Barcelona El seu cap sembla que fou traslladat al segle IX a l’abadia de Saint-Denis de París Segons la llegenda, hauria arribat a Barcelona amb Feliu , on vengué les mercaderies que portava i predicà la fe empresonat pel procònsol Galeri, després de sortir miraculosament illès de diverses proves —com la del foc—, hauria estat decapitat i, posteriorment, enterrat per les llegendàries…
Narcís
Cristianisme
Suposat bisbe i màrtir, venerat a Girona.
És probable que sigui un desdoblament del bisbe Narcís de Jerusalem segles III-IV La llegenda de sant Narcís de Girona, fruit de successives ampliacions d’una falsa Conversió d’Afra i d’altres de degudes a l’abat Udalscalc del monestir dels sants Ulric i Afra d’Augsburg, fou coneguda a Girona des del final del segle X fins al començament del segle XIV Segons aquesta llegenda Narcís fou bisbe d’Augsburg, on convertí Afra , la seva mare i les seves companyes Tot seguit anà a Girona, amb el diaca Feliu diferent del màrtir autèntic gironí, i hi sofrí martiri, amb tres punyalades,…
confessió
Arqueologia
Cristianisme
Sepulcre d’un màrtir (confessor de la fe) damunt el qual hom ha construït un altar.
Una finestrella permet la veneració del màrtir per part dels fidels Més baixa que el nivell de l’església, la confessió ha donat sovint origen a la construcció d’una cripta sota el presbiteri Entre les diverses esglésies que tenen una confessió, cal esmentar les romanes de Sant Climent, Sant Joan del Laterà i, sobretot, Sant Pere del Vaticà
Filet
Cristianisme
Segons el martirologi romà i el menologi grec, màrtir cristià mort a Esparta en temps d’Adrià.
A la segona meitat del s XVII apareix a Barcelona una tradició que el fa natural i conseller de la ciutat, i hom fins i tot intentà de declarar-lo patró de Barcelona Figura vestit amb la gramalla en una pintura de la casa de la ciutat 1688-90 Josep Costa escriví 1690 Vida del glorioso san Fileto, màrtir
Ferriol
Cristianisme
Tribú militar romà, màrtir a Viena del Delfinat en temps de Dioclecià, segons Sidoni Apol·linar.
És patró de Ceret Vallespir, on hi ha el santuari de Sant Ferriol , i d’altres esglésies catalanes com la Parròquia de Besalú Una tradició tardana el fa cap d’una colla de lladres que s’havia convertit i que com a penitència s’havia fet tancar dins una bota amb claus clavats que hom feia rodolar per un pendent Una altra versió de la llegenda, estesa per terres gironines, diu que, després d’haver-se convertit, els seus companys l’occiren i l’enterraren sota una bota de vi, que des d’aleshores no deixà de rajar mai la bota de Sant Ferriol Hom el considerava popularment patró dels lladres, i…
torre de Picalquers

Escala d’accés al castell de Picalquers d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Història
Casa forta del municipi d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) a la dreta del torrent de Sant Pere Màrtir.
A la dreta del torrent de Sant Pere Màrtir s’alçava el castell o torre de Picalquers , casa forta que pertangué als Picalquers, els quals la vengueren el 1325 als Terrè a mitjan s XVII passà als Ardena, barons i després comtes de Darnius, i a llurs successors Al costat de ponent hi havia l’església de Sant Jaume, refeta el 1773 En resta només una torre i masia voltada de jardí torre dels Lleons, al centre de la Ciutat Diagonal, convertida modernament en restaurant