Resultats de la cerca

Fou deixeble de G Staccioli composició i B Molinari direcció d’orquestra La seva face-ta compositiva més coneguda és la de músic per al cinema De totes les bandes sonores que compongué destaquen les que escriví per a les pellícules dirigides pel seu germà, el famós realitzador Roberto Rossellini, com L’uomo de la croce 1943, Roma, città aperta 1946 i Stromboli 1949 Exercí la crítica musical i publicà alguns notables llibres d’assaig, entre els quals Polemica musicale Milà, 1962 Creador bàsicament de música per al teatre, en el seu catàleg sobresurt un important nombre d’òperes que entronquen…

Estudià al Conservatorio San Pietro in Maiella de Nàpols, on fou deixebla de G Cigna A Palerm debutà al Teatro Massimo com a Liù Turandot , després d’haver guanyat un concurs de cant celebrat en aquesta ciutat Posteriorment hi cantà òperes de V Bellini, G Verdi, R Leoncavallo i G Donizetti Especialitzada en repertori líric italià, es feu famosa per la interpretació del paper de Violetta a La Traviata , de Verdi Contractada pel Teatro alla Scala de Milà, hi interpretà diversos papers puccinians durant els anys setanta El 1978 debutà als Estats Units -Chicago i Dallas- i feu diverses…

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de la seva ciutat natal, centre on es graduà el 1965 amb les màximes qualificacions Posteriorment amplià la seva formació amb F Ferrara, S Celibidache i H Swarowsky a Siena i a Viena Nomenat director de les “Tardes musicals” de Milà, compaginà aquesta tasca amb la de director del conservatori de la mateixa ciutat, càrrec que exercí fins el 1980 Posteriorment s’encarregà de diverses formacions orquestrals, com l’Orquestra Simfònica de la RAI de Roma 1980-84 i la de l’Òpera de Roma temporada 1984-85, l’Orquestra Simfònica de l’SDR de Stuttgart 1989-98 i el…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, un director de banda Posteriorment estudià música a Rouen i més tard amplià la seva formació a París Després d’haver exercit com a violoncellista en diferents cabarets i cafès, el 1911 guanyà el Premi de Roma de Composició Acabada la Primera Guerra Mundial dirigí alguns concerts a França, i el 1920 es posà al capdavant de l’Orquestra de Concerts Lamoureux, formació que finalment dirigí com a titular en 1923-28 Entre el 1928 i el 1945 fou director musical del casino de Montecarlo, i del 1932 al 1940, de l’Orquestra dels Concerts Colonne de…

El seu fill Grimaldo Canella mort el 1184 també exercí aquest càrrec 1162, 1170 i 1184 i fou pare d’ Oberto Grimaldi mort el 1252, el qual fou comissari de Gènova per la pau amb Pisa el 1188 i tingué quatre fills Ingo Grimaldi originà tres línies la dels ducs d’Èboli, prínceps de Salern i marquesos i comtes de Sola, la dels senyors d’Antíbol, barons de Canhas i marquesos de Corbons, extingida al segle XIX, i la dels marquesos Grimaldi, radicada a Gènova i que obtingué aquest títol de l’emperador Carles V el 1529 i es fixà a Anglaterra al segle XVII amb Alessandro Grimaldi , mort el 1732 d’…

Intervingué en films com High Noon 1952, Mogambo 1953, Dial M for Murder 1954, Rear Window 1955, The Swan 1956, etc L’any 1955 obtingué l’Oscar d’interpretació per The Country Girl Casada amb Rainier III de Mònaco el 1956 Gràcia Patrícia de Mònaco, abandonà la carrera cinematogràfica

El 1887 féu, a Pont-Aven, el primer quadre sintetista — Pots de grès et pommes París, Musée d’Art Moderne—, tècnica que Gauguin s’apropià i desenvolupà Defensà des de molt aviat l’art de Cézanne Del 1894 al 1904 viatjà per Itàlia, Egipte i la península Ibèrica, cosa que el retornà conscientment a un academicisme italianitzant Conreà també la tapisseria i la illustració de llibres i publicà poemes, assaigs i articles en la Rénovation Esthétique 1905-10

Havent jugat a l’Olympique Lyonnais 1994-98 i al Mònaco 1998-2004, amb el qual fou subcampió d’Europa, fitxà pel FC Barcelona la temporada 2004-05 i hi actuà fins a la temporada 2006-07 Extrem dret, s’alineà en 152 partits i marcà 32 gols Amb el Barça guanyà dues Lligues 2005, 2006, una Lliga de Campions 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i dues Copes de Catalunya 2005, 2007 Després actuà al Roma, al Paris Saint-Germain i, novament, al Mònaco Ha estat disset vegades internacional per França, i aconseguí una Copa FIFA Confederacions 2003