Resultats de la cerca

Professor de farmàcia, prengué part en els treballs de preparació d’una nova farmacopea catalana i fou un notable herborista de la flora de Montserrat Entre les seves comunicacions a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Catalunya cal esmentar les memòries sobre el magnetisme 1798 i els mitjans de purificar l’aigua 1803 i de purificar l’oli 1806

Treballà al National Bureau of Standards 1920, a la Carnegie Institution 1924-29 i en diferents universitats nord-americanes Minnesota, Nova York, Wisconsin, Yale El 1924 participà en el projecte Manhattan però més tard l’abandonà S'interessà per l’estudi del magnetisme terrestre i de la ionosfera, i participà en el desenvolupament de la teoria de les ressonàncies de les reaccions nuclears teoria de Breit-Wigner

Era sacerdot Fou professor de filosofia i física experimental a la Universitat de Perpinyà Més tard s’establí a París Fou un actiu propagador de la teoria del magnetisme animal i experimentà el tractament de les paràlisis amb corrents elèctrics el 1772 publicà Guérison de la paralysie par l’electricité Poc abans de la Revolució Francesa tornà a Perpinyà El 1789 era vicari de Taurinyà

Fou alumne de PCurie, i de JJThomson Partidari de la divulgació de les teories més revolucionàries, es destacà en l’ensenyament de la relativitat i de la física quàntica Féu recerques sobre el moviment brownià i d’altres aspectes de la termodinàmica, sobre el magnetisme i les radiacions En acabar la Segona Guerra Mundial, fou autor, juntament amb Walton, d’un pla de reforma de l’ensenyament a França

Estudià medicina, però l’abandonà i es doctorà en física el 1745 a Berlín, on ensenyà astronomia El 1757 s’establí a Sant Petersburg, on fou professor de física i membre de l’Acadèmia de Ciències És conegut per les seves troballes sobre electroestàtica i magnetisme, i hom el considera l’inventor del condensador elèctric i de l’electròfor La seva obra principal és Tentamen theoriae electricitatis et magnetismi 1759

Professor de matemàtiques a les universitats de Saint Andrews i d’ Aberdeen 1858 i d’astronomia a la de Cambridge 1859 Estudià les irregularitats de l’òrbita d’Urà, tot demostrant matemàticament 1845 —al mateix temps, però independentment de Le Verrier— l’existència d’un nou planeta, Neptú, que fou descobert per l’alemany Johann Galle el 1846 Estudià el magnetisme terrestre, els Leònids i el moviment secular mitjà de la Lluna

Estudià a les universitats de Madrid, Estrasburg i París 1930 Fou catedràtic de geofísica a la Universitat de Madrid El 1939 s’exilià a Anglaterra, on exercí com a professor de física a les universitats de Manchester i Londres 1939-53 Destacà per les investigacions en el camp del magnetisme terrestre i en l’estudi de les radiacions còsmiques perfeccionà un bon nombre dels aparells de mesura que emprà en les seves experiències

Fou catedràtic a la Universitat de París-Orsay i el 1971 ingressà al Collège de France Especialista en física de la matèria condensada, realitzà aportacions en magnetisme, superconductivitat, hidrodinàmica i altres camps, en els quals dugué a terme la formulació de models aptes per a la utilització en aplicacions industrials El 1991 rebé el premi Nobel de física Entre tot el recull dels seus estudis cal destacar The Physics of Liquid Crystals 1974 i Fragiles 1994

Catedràtica de física aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona És cap del grup de física dels materials II des de la seva creació el 1994 i directora científica del Servei de Microscòpia de la UAB des del 2001 El 2005 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca acadèmica i per les seves contribucions científiques amb repercussió internacional en diverses línies d’investigació sobre magnetisme i materials nanoestructurats

Hom la representa per μ i intervé en les relacions del magnetisme f = μmm'/r 2 i de l’electromagnetisme B = μ H , on f és la força, m i m ' les masses magnètiques i r la distància entre elles La permeabilitat magnètica és anomenada també permeabilitat absoluta per tal de diferenciar-la de la permeabilitat relativa μ Γ , que és la relació entre l’absoluta i la del buit μ 0 , i que val 1,256X10 - 6 H/m