Resultats de la cerca
Es mostren 2476 resultats
corretjola marina
Botànica
Planta herbàcia prostrada, de la família de les convolvulàcies, de fulles engruixudes, arrodonides o reniformes, d’un verd lluent, glabres, i de flors campanulades de color de rosa.
Viu a les platges i a les dunes litorals
la Marina
Disseminat
Disseminat del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès).
trompeta marina
Música
Instrument de corda, de considerables dimensions, que consisteix en una caixa de ressonància llarga i estreta, triangular o en forma de trapezi, de fons bombat, amb mànec i una sola corda, que es toca amb arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon amb mànec L’instrument reposa per la part inferior a terra, mentre el claviller ho fa sobre l’espatlla esquerra de l’intèrpret, el qual amb el dit polze de la mà esquerra no trepitja la corda completament sinó que tan sols la pressiona per tal d’obtenir els harmònics naturals, similars als de la trompeta, en fregar la corda amb l’arc en aquell punt Aquest fet ha permès als estudiosos justificar el primer mot del nom amb què es coneix aquest antic instrument l’origen del segon terme, però, és més difícil d’esbrinar Si bé hi ha fonts iconogràfiques…
energia marina
Física
Energia
Conjunt de formes de generació d’energia elèctrica a partir de les onades, les marees, els corrents marins i els gradients tèrmic i el salí.
mànega marina
Meteorologia
Mànega que es forma sobre la superfície del mar, visible generalment pel núvol en forma de con que genera i l’aigua que aixeca al seu pas.
S'utilitzen les denominacions mànega aquàtica o tromba aquàtica quan la superfície d'aigua no correspongui al mar
Marina Abràmova
Literatura catalana
Catalanista russa.
Es doctorà en filologia romànica 1986, amb una tesi sobre el Tirant lo Blanch , a la Universitat Lomonóssov de Moscou, on és professora des del 1979 Ha publicat nombrosos articles sobre l’obra de Joanot Martorell i també ha estudiat Ausiàs Marc i Ramon Llull Ha tingut cura de l’antologia Ogon i rozi Sovreménnaia Katalónskaia poézia ‘El foc i les roses Poesia catalana contemporània’ 1981 i del recull d’articles Katalonskaia cultura vtxerà i segódnia ‘La cultura catalana d’ahir i d’avui’ 1997, i ha traduït al rus manifestos de S Dalí, poemes de M Martí i Pol i les novelles El mar , de B Bonet,…
Son Serra de Marina
Caseria
Caseria i colònia d’estiueig del municipi de Santa Margalida (Mallorca), situada a la costa arenosa de la badia d’Alcúdia, al límit amb el terme d’Artà.
És moderna i formada per uns pocs carrers llargs parallels a la costa L’església és dedicada a la Mare de Déu del Carme
Marina Prat Vidal

Marina Prat Vidal
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Començà a córrer com un exercici de rehabilitació als 30 anys Tot i això, arribà a ser campiona d’Espanya de marató 1989, 1990 i de 20 km en ruta 1988, 1989, així com campiona de Catalunya de marató 1993, 1994, 1996 i de mitja marató 1993 Va rebaixar cinc vegades el rècord català de marató i també tingué el rècord d’Espanya de mitja marató Fou nou vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en marató en el Campionat d’Europa 1990 Guanyà tres vegades la Cursa d’El Corte Inglés de Barcelona 1988, 1989, 1990
marina de guerra
Transports
Part de la flota d’un estat, anomenada també armada, destinada a operacions militars.
Durant molts segles la marina de guerra es confongué amb la mercant Quan les necessitats bèlliques ho exigien, tots els vaixells disponibles eren destinats a la batalla, un cop acabada la qual retornaven a l’activitat mercantil Tanmateix, en alguns casos, sobretot a Fenícia i a Roma, foren construïdes flotes de guerra amb vaixells dissenyats i equipats exclusivament per a aquest ús Els descobriments geogràfics del Renaixement i les noves lluites comercials a Àsia i a Amèrica obligaren les principals potències a equipar flotes de guerra que defensessin les rutes comercials i les…
La dinàmica marina
El desplaçament de les masses d’aigua Malgrat la seva relativa imprecisió, encara ara s’utilitza molt la definició i la distinció de “ masses d’aigua ”, especialment quan unes difereixen força de les altres, tenen un origen diferent i, secundàriament, es troben al llarg de superfícies actives, com a conseqüència de moviments diversos que poden incloure ruptures i lliscaments al llarg de fronts, com també processos de mescla La circulació geostròfica Molt d’interès ha tingut i té l’estudi de la relació geostròfica entre els…