Resultats de la cerca
Es mostren 252 resultats
microsistema
Tecnologia
Instrument o màquina les dimensions del qual són de l’ordre de 10- 6 m.
Una tècnica habitual per a produir aquests sistemes, semblant a les que hom fa servir en microelectrònica, consisteix esquemàticament a irradiar amb raigs X un material, recobert d’una màscara o plantilla del sistema a atacar, seguidament, amb un àcid les zones radiades i a omplir els buits micromètrics resultants amb or, níquel, coure o ceràmica Troben aplicació en pantalles planes, sistemes de projecció de televisió micromiralls mòbils i en camps molt diversos, com a sensors, actuadors, dosificadors, etc
Shiina Rinzō
Literatura
Escriptor japonès.
Atret en un principi pel sindicalisme, ingressà al partit comunista i en 1931-33 fou empresonat Posteriorment, la lectura de Nietzsche i Kierkegaard determinà un canvi de les seves inquietuds, així com el contingut de la seva obra literària, de caire existencialista De la seva obra cal esmentar les novelles Kaigō ‘Trobada causal’, 1952, Jiyū no kanata de ‘A l’altra banda de la llibertat’, 1954 i Kamen no shita ni ‘Sota la màscara’, 1971, autobiogràfica
Juli González i Pellicer
Escultura
Escultor.
Al taller patern aprengué la forja i l’orfebreria, i després de la mort del seu pare Concordi González 1896 i d’un quant temps de vacillació decidí, amb el seu germà Joan, d’anar-se'n a París, on participà de les inquietuds artístiques fins al moment que morí el seu germà Joan, el qual exercí una gran influència sobre la seva persona Descoratjat també a causa d’uns fracassos afectius, es dedicà a l’orfebreria, al marge de l’avantguarda de París, i fou aprenent de soldadura autògena 1918 Animat per amics i conterranis, en particular de CBrâncusi, PGargallo, AMagnelli i Torres-García, dels…
Anatolij A. Vasil’jev
Teatre
Director escènic rus.
Convidat per Jurij Ljubimov, s’installà al teatre Taganka, a Moscou, el 1981, on creà El cèrcol , sobre texts de Viktor Stlavkin La seva versió de Sis personatges en busca d’autor , de Pirandello, realitzada amb l’Escola d’Art Dramàtic de Moscou —representada també a Barcelona—, fou qualificada de sublim per AVitez, com també Les lamentacions de Jeremies premi Màscara d’Or 1997, amb música de Vladimir Martinov i amb la collaboració del conjunt vocal de música religiosa russa Sirine
Important descoberta arqueològica a Egipte
El ministre d’Antiguitats d’Egipte anuncia el descobriment a la ciutat de Luxor de la tomba d’un orfebre de la cort que va viure fa més de 3500 anys, durant la XVIIIa dinastia Entre els objectes trobats, al sepulcre hi ha una estàtua de l’orfebre i la seva dona i una màscara funerària, esteles funeràries, diversos objectes ceràmics i sarcòfags A prop de la tomba, també s’hi han descobert més mòmies d’antics egipcis de les dinasties XXI i XXII
os rentador
os rentador
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels prociònids, d’uns 60 cm de llargada i 30 d’alçada fins a la creu, amb la cua de 40 cm, complexió robusta, potes petites i abundantment cobertes de pèl, mans i peus amb la planta nua, dits fins i cara allargada en un curt musell a la base del qual hi ha els ulls, que són molt vius.
El pelatge, de color gris groguenc tacat de negre, presenta unes característiques taques negres al voltant dels ulls, que formen com una mena de màscara, i unes anelles clares i fosques a la cua És de costums nocturns, hàbil grimpador i nedador, i de règim alimentari omnívor però amb preferència pels animals aquàtics, com ara peixos, amfibis, crustacis, etc, que renta amb l’aigua a fi de treure’ls la sorra abans de menjar-se’ls És gregari i habita a les zones forestals properes als corrents d’aigua o llacs de tota l’Amèrica del Nord i l’Amèrica Central
Carlos Martínez Moreno
Literatura
Escriptor uruguaià.
Els seus primers contes daten del 1944 i foren seguits d’un relat extens molt important, Los aborígenes 1960, on configurà hàbilment els aspectes contradictoris de certes classes polítiques i socials del seu país Publicà després els reculls de contes Los días por vivir 1960, Cordelia 1961 i La máscara 1977 La seva primera novella fou El paredón 1962, a la qual seguiren La otra mitad 1966, Con las primeras luces 1966 i El color que el infierno me escondió 1980 Retornà al conte amb Los prados de la conciencia 1968 i Vida o muerte 1971 Conreà també la crítica teatral
impostació
Música
Forma d’aconseguir la perfecció, energia i puresa de la veu cantada amb la màxima naturalitat i sense esforç, mitjançant la collocació correcta dels òrgans articulatoris respecte a les cavitats de ressonància del tub vocal per a cada so emès per la laringe.
El mot impostació prové de l’italià impostare , que al seu torn deriva de posto , ’lloc, situació precisa' Els francesos ho anomenen pose de voix , i els italians parlen de veu coperta Equival a expressions com cantar amb la màscara i cantar endavant, fent referència a un so dirigit cap a un punt imaginari davant de la cara entre el paladar dur i la rel del nas El cantant ho explica com una sensació de so nasal i nota una concentració d’energia vora l’arcada dentària superior, però no és pas un so de nas sinó més aviat d’obertura i amplitud nasal veu 1
Pau Gargallo i Catalán

La Pomona, de Pau Gargallo
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
La seva família —era nebot d’un ferrer— es traslladà a Barcelona per motius econòmics 1888 Aviat s’interessà per l’art freqüentà el taller d’Eusebi Arnau i l’escola de Llotja, on fou deixeble de Venanci Vallmitjana 1900 Assistí a Els Quatre Gats i participà de l’estètica modernista Anà, amb una borsa de viatge, a París 1903, on retrobà Picasso, conegué Max Jacob i s’interessà per l’escultura de Rodin De nou a Barcelona, exposà a can Parés 1904 i acceptà una colla d’encàrrecs d’escultura ornamental al Teatre Principal de Terrassa i, a Barcelona, l’Hospital de Sant Pau, l’interior del Palau de…
pantomima
Música
Representació dramàtica muda que utilitza la mímica com a mitjà d’expressió.
Fou una tècnica estesa a la Roma antiga, on usualment l’actor, amb una màscara de llavis closos, era acompanyat per instruments i cor Al Renaixement ressorgiren diversos tipus de pantomima Durant els segles XVIII i XIX esdevingué una forma popular d’entreteniment a Europa i Anglaterra, prenent elements i personatges de la Commedia dell’Arte italiana i utilitzant notables efectes escènics a més de cançons, peces instrumentals i danses Fou introduïda al ballet i a l’òpera, com ara en els ballets d’action , de JG Noverre, i en La muette de Portici , de DFE Auber Actualment és una forma d’…