Resultats de la cerca

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare Fou alumne de TÉ Laforge al Conservatori de París, on es graduà el 1902 amb un primer premi en viola El 1907 fou contractat com a membre de l’Orquestra de l’Òpera de París, de la qual formà part fins el 1949 El 1918 succeí a Laforge com a professor del Conservatori de París Intèrpret reconegut de música de cambra, fou membre del Quartet Parent i del Quartet Touche Collaborà de manera continuada amb alguns dels solistes més cèlebres del seu temps, entre els quals sobresurten P de Sarasate, P Casals, J Thibaud, M Long, P Fournier i E Ysaÿe…

Feu els estudis musicals al Conservatori de París i, entre el 1908 i el 1928, formà part de diversos quartets de cambra com el Capet, del qual fou segon violí Aquest any fundà el Quartet Hewitt, i en fou primer violí fins el 1948 Installat a Cleveland, als EUA, formà el quartet Cleveland i impartí lliçons a l’Institute of Music de la ciutat El 1934 retornà a França, on fou nomenat professor del conservatori americà de Fontainebleau El 1939 fundà una orquestra de cambra amb la qual interpretà fonamentalment repertori barroc i clàssic, amb què contribuí a la recuperació d’obres de JPh Rameau, F…

Estudià al Conservatori de París, on fou alumne de L Talluel, J Benvenuti i J Calvet Es perfeccionà amb Henryk Szeryng Del 1960 al 1967 fou professor a l’Escola de Música de la Universitat de Los Andes Mérida, Veneçuela i posteriorment a l’Escola de Música de Caracas Des del 1973 resideix a Londres L’any 1978 debutà als EUA amb un concert amb l’Orquestra de Cleveland Des del 1986 és professor de la Royal Academy of Music de Londres La seva carrera de concertista internacional l’ha portat a Israel, Europa, l’Amèrica del Sud, els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda i Hong Kong La seva…

Estudià als conservatoris de París i Brusselles i el 1883 debutà al Théâtre de la Monnaie de la capital belga Actuà en aquest escenari en nombroses ocasions, tot destacant especialment en òpera francesa i italiana i també en alguns títols wagnerians A més, hi estrenà diverses òperes d’E Reyer El 1891 tornà a París i cantà a l’Òpera Còmica abans de fer-ho -a partir del 1892- a l’Òpera Garnier, on romangué fins el 1914 També actuà amb èxit a Montecarlo, entre el 1891 i el 1907 El 1897 cantà al Covent Garden de Londres i el 1906 ho feu a Nova York, primer a la Manhattan Opera 1906-10 i després…

Fou professor a la universitat i a l’escola d’hidràulica de Grenoble És considerat com un dels grans especialistes en hidrologia Ha estudiat en particular els règims del Roine, del Mississipí, la Garona i rius de l’Europa oriental, així com les crescudes fluvials i les inundacions a diverses parts del món Entre les seves nombroses obres cal destacar Fleuves et rivières 1933, Hydrologie fluviale 1943 i Sur la puissance des crues en diverses parties du monde 1961

Doctorat per una universitat italiana, possiblement Bolonya o Pavia, passà després a la d’Avinyó Havent tornat a Lió, fomentà activament la vida intellectual i social de la ciutat Entre les seves obres més notables cal remarcar Delie, objet de plus haute vertu 1544, que recull els seus amors amb la poetessa Pernette du Guillet, l’ègloga La saulsaye 1547, sobre la vida solitària, i el darrer poema, Microcosme 1562, exaltació de l’home i el progrés

La seva obra poètica palesa al començament la influència de George Sand, Baudelaire i EAPoe El primer recull de poemes, Dans les brandes 1877, és d’inspiració camperola En Névroses 1883, l’obra més important, accentua la nota macabra, força reeixida Publicà també Dix mélodies nouvelles 1887, musicades per ell, Les apparitions 1896, Ce que dit la Vie et ce que dit la Mort 1899, Paysages et paysans 1899, etc

Fou cofundador i redactor de la revista literària t Fonteintje 1921-24 i secretari de la revista Vandaag 1929-30 Amb G Walschap i L Zielens fou un dels renovadors de la novellística flamenca cap al 1930 Les seves obres es caracteritzen per un estil molt acurat i per una profunda anàlisi psicològica de l’humanisme burgès Entre les més importants cal esmentar Komen en gann ‘Anar i tornar’, 1927, De Jazz-speler ‘El jazzman ', 1928, Het leven dat wij droomden ‘La vida que somniàvem’, 1931, Alles komt terecht ‘Tot arriba al seu lloc’, 1937 i Maria Daneels 1942

Fill de miners, participà en la fundació del partit comunista francès 1920 i n'esdevingué secretari general 1930 Diputat 1932 i impulsor del Front Popular, fou perseguit pel govern de Vichy i es refugià a l’URSS En tornar a França, fou diputat 1945, ministre d’estat 1945-46 i vicepresident del Consell 1946-47 Defensà, al partit comunista, una política d’aliança amb les altres forces d’esquerra i, a partir del 1956, n'inicià la desestalinització Dimití per motius de salut 1964

Fou membre de l’Institut de France, professor a la Universitat de Montpeller i director de la “Revue des Langues Romanes” Des de la seva tesi sobre La Dissimilation consonantique 1895 fins al seu gran Traité de phonétique 1933, Grammont treballà per establir els principis generals del canvi fonètic, tot trencant amb la tradició atomista i filològica de la fonètica històrica Hereu dels neogramàtics i alhora deixeble de Saussure, considerà les llei fonètiques com a universals que actuen en el quadre sistemàtic propi de cada llengua particular Tot i que s’oposà a la fonologia…