Resultats de la cerca

Llicenciat 1880 i doctor 1881 en medicina, s’especialitzà, a París, en malalties genitourinàries A Buenos Aires fundà la revista Progreso Médico-Farmacéutico 1890, que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre Publicà nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius A El Mercantil Valenciano i Las Provincias sostingué campanyes anticentralistes, d’un regionalisme possibilista i tímid Fou secretari general de propaganda de l’Exposició Regional Valenciana 1909 Publicà La descentralización administrativa…

Es llicencià a Barcelona 1839 El 1840 s’establí a València, on fou un dels fundadors de l’Institut de Medicina i redactor del seu butlletí Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850 s’establí a Madrid Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca Collaborà a “Siglo Médico” Era admirador de Bacon Publicà diversos treballs de caràcter pràctic sobre l’ús del cerat simple 1841, els tumors encefalítics 1846, la metàstasi, el còlera, el càncer, les aigües termals, i de caràcter teòric, com Tratado de la verdad en medicina 1853, Es…

Fou fundat per Eduard Tolosa durant la dècada de 1880 amb el nom de Gimnasio Médico De tradició higienista, fou molt freqüentat per la burgesia catalana al final del segle XIX També s’hi practicava esgrima, atletisme, boxa i lluita grecoromana L’any 1898, sota el guiatge del professor de cultura física Jaume Vila Capdevila, organitzà la primera cursa oficial de Barcelona, que transcorregué entre Barcelona i Sarrià El 1899 creà l’equip de futbol Sociedad Deportiva Tolosa, que s’entrenava al camp del Velòdrom de la Bonanova El mateix any Jaume Vila constituí el Català Sport Club El 1900 s’…

Fou el primer president de la Federació Catalana de Futbol, fundada el 1900 amb el nom Asociación de Clubs de Football de Barcelona Durant el seu mandat 1900-04 es creà la primera competició oficial, la Copa Macaya 1901, i es configuraren els estatuts de l’associació Fou president d’honor de l’Hispània Athletic Club i promotor de la fundació del Futbol Club Badalona el 1903 D’altra banda, el 1893 havia començat la seva tasca docent com a mestre d’esgrima al gimnàs Médico de Barcelona Entre el 1897 i el 1898 obrí la sala Alesson, on es formaren alguns dels millors tiradors d’esgrima com…

Es dedicà a defensar l’ortodòxia catòlica en tots els actes relacionats amb la medicina A partir del 1898 publicà una revista titulada El Criterio Católico en las Ciencias Médicas , que era una continuació d' El Sentido Católico en las Ciencias Médicas , que havia aparegut del 1879 al 1888 El primer president de la societat fou Joan Samada i Auger, si bé l’inspirador era Jordi Anguera i Caylà, que fou també el censor de la revista El secretari de redacció i un dels autors més constants fou Blanc i Benet Altres presidents foren Anguera, ABassols i Prim, Cirera i Salse, Corominas i Pedemonte i…

Era fill d’Andreu Avellí Pi i Arimon El 1846 presentà a la Societat Barcelonesa d’Amics del País un projecte de manicomi que li valgué el títol de soci de mèrit El 1850 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels promotors de la construcció d’un manicomi dependent de l’Hospital de la Santa Creu, i el dirigí Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d’un gran nombre de societats científiques catalanes i estrangeres Fou cervantista i botànic i publicà obres sobre temes diversos, com Noticia histórica del estado actual de la botánica en las islas Baleares 1843,…

Treballà en el teatre de varietats i en la ràdio i, després, es dedicà definitivament al cinema Actor còmic, gairebé en totes les pellícules donà vida al protagonista d’una situació tragicòmica de la petita burgesia italiana El 1952 interpretà a les ordres de Fellini Lo sceicco bianco , i I vitelloni el 1953 Ultra les pellícules ja esmentades cal destacar Un americano a Roma 1954, de Steno, La grande guerra 1959, de M Monicelli Tutti a casa 1960, de L Comencini, Una vita difficile , de D Risi, Il medico della mutua 1968, de L Zampa, Un borghese piccolo piccolo 1977, de M…

Es doctorà en medicina i en farmàcia Fou professor a les universitats de Sevilla, Barcelona 1934, del Litoral Argentina, Cochabamba Bolívia i La Plata 1956-69 Presidí el Casal de Catalunya, de Buenos Aires Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i presidí la Societat de Metges Històlegs de Catalunya Fundà i dirigí Revista Médica , i publicà una vintena de llibres entre els quals es destaquen Reumatismo cardioarticular 1933, La hidrología en la práctica médica 1935, Psicobiología general de los instintos 1938, Psicobiología del lenguaje 1940, Reumatología 1953, 2 vols en collaboració…

Vida i obra Fou un dels més importants defensors del regionalisme i membre actiu d’associacions culturals, professionals i ciutadanes Es graduà en medicina i cirurgia el 1875 i encetà després una prestigiosa carrera de metge a Sedaví, i, més tard, a la ciutat de València Desenvolupà una tasca encomiable en l’epidèmia de còlera del 1885, que li fou reconeguda amb la medalla d’or i la distinció de soci de mèrit de l’Institut Mèdic Valencià Viatjà per gran part d’Europa per estudiar l’organització de l’assistència mèdica, fou pioner de l’otorrinolaringologia i promogué l’assistència als sordmuts…

Alumne de Ferdinando Bertoni a Venècia, el 1787 es traslladà a Trieste, on fou mestre de clavicèmbal al Teatre San Pietro i mestre de capella de la catedral fins el 1790 En la seva activitat com a compositor destaquen les òperes La morte di Cleopatra 1791, Merope 1796, La morte di Mitridate 1796 o Il medico di Lucca 1797, realitzades en l’estil del final del segle XVIII Viatjà molt per seguir la representació de les seves òperes -és coneguda la seva presència a Londres per l’estrena d' Andromaca 1790-, i a Venècia entre el 1791 i el 1799 A partir d’aquest moment les dades sobre la seva vida…