Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
narcomeduses
Zoologia
Ordre de cnidaris hidrozous de la subclasse dels traquilins, constituït per meduses de petites dimensions que tenen la vora de l’ombrel·la fistonada i manquen de manubri.
N'hi ha a totes les mars
hidroïdeus
Zoologia
Subclasse de cnidaris de la classe dels hidrozous generalment colonials i amb alternança de generacions entre pòlips i meduses en llur cicle biològic (l’hidra n’és una excepció).
Les colònies, sovint molt ramificades, són freqüents a totes les mars també hi ha espècies d’aigua dolça Es divideixen en dos ordres el dels gimnoblasts i el dels caliptoblasts
discomeduses
Zoologia
Ordre de la classe dels escifozous que comprèn les meduses més grosses i comunes amb l’ombrel·la aplanada i en forma de disc, d’on els ve el nom.
Es caracteritzen per posseir dues menes d’organització les unes tenen estatocits i tentacles a la vora de l’ombrella i el manubri amb quatre braços la resta són atentaculades i amb els braços del manubri formats per nombroses branques foses de tal manera que la boca és dividida en moltes obertures Són pròpies de mars tropicals i temperades, i n'hi ha a la Mediterrània
vel
Anatomia animal
Replec contràctil anular que tanca parcialment la cavitat subombrel·lar de les meduses dels hidrozous o hidromeduses, la qual, en estat de contracció, només deixa un orifici per a la sortida del manubri.
És constituït de mesoglea, ectoderma i endoderma, i conté abundants fibres musculars Té com a missió, en contreure's i descontreure's, fer entrar aigua a la cavitat subombrellar i fer-la'n sortir com a mètode de desplaçament de l’animal
bacallà

Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…
proteïna de fluorescència verda
Bioquímica
Proteïna produïda per meduses bioluminescents del gènere Aequorea, que es fa servir en recerca biològica com a marcador del funcionament dels gens i de la biosíntesi i del moviment de proteïnes en organismes vius.
La seva seqüència ha estat experimentalment alterada per produir tota una gamma de coloracions en ser illuminada amb llum ultraviolada També se’n fan servir variants que emeten llum quan entren en contacte amb alguna substància concreta, com arsènic, metalls pesants o trinitrotoluè, la qual cosa permet detectar fàcilment aquestes substàncies contaminats o explosives
orella

Esquema de l’orella
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.
La forma més simple, que ja apareix en les meduses, consta d’una bufeta tancada, plena d’un líquid on neden unes concrecions calcàries anomenades otòlits i envoltada de cèllules sensorials connectades amb nervis Aquesta estructura, anomenada estatocist , és present en quasi tots els invertebrats aquàtics en nombre i situació diversos En els insectes apareixen òrgans timpànics, formats per unes cavitats, situades a l’abdomen o a les potes de l’animal, que limiten amb l’exterior mitjançant una membrana flexible i que són envoltades de cèllules sensorials Així com els estatocists…
ropàlia
Zoologia
Cadascun dels tentacles curts proveïts d’estatocists, ocels i cèl·lules sensorials de missió poc coneguda, que alternen amb els tentacles llargs i amb missió locomotora que hi ha a les vores de l’ombrel·la de les meduses dels escifozous.
L’impacte de l’activitat pesquera sobre els organismes de la mar Catalana
A Catalunya, els darrers vint anys, la pesca ha evolucionat cap a una activitat industrialitzada, amb menys embarcacions però més eficients Tot i que la gestió de la pesca al Principat té com a principi bàsic limitar el creixement de l’esforç de pesca, aquest esforç ha continuat augmentant gràcies a subvencions procedents dels sectors públic i privat, i s’ha intensificat a mesura que els recursos pesquers es reduïen Reconstrucció a partir de les dades oficials disponibles excloent-ne captures no declarades i rebuig de les captures de peix a la mar Catalana al llarg dels darrers cent anys…
obèlia
Zoologia
Gènere d’hidrozous de l’ordre dels hidroïdeus, del subordre dels caliptoblasts; habiten en colònies en forma d’arbret, i les meduses que se’n desprenen tenen l’ombrel·la aplatada i amb les vores proveïdes d’un gran nombre de tentacles curts, que formen una mena de serrell.
Habiten des de la superfície fins a 1 500 m de profunditat