Resultats de la cerca

Bé que cal situar la seva producció dins els corrents postmodernistes, per les seves recerques de llenguatge anticipa poc o molt l’ultraisme La seva poesia és altament emotiva i sensible, i té dos temes fonamentals la vida provinciana i l’amor en tota la seva dimensió Els tres reculls de poemes que constitueixen la seva producció — La sangre devota 1916, Zozobra 1919, El son del corazón pòstum, 1932 són un precedent de la poesia contemporània

El 1945 s’afilià al Partido Revolucionario Institucional PRI, i aviat en fou un membre important Entre altres càrrecs públics, ocupà el de ministre de Patrimoni 1970 i el de secretari de Finances i Crèdit Públic 1973-75 Fou president de la república 1976-82, càrrec en el qual dugué a terme una ampliació del Parlament que garantís una representació mínima de l’oposició cosa que feia menys evident l’omnipresència del PRI Afavorí l’explotació i l’exportació de les reserves de petroli descobertes aquells anys als estats de Tabasco i Veracruz, però gran part dels beneficis d’aquest comerç foren…

Enginyer civil i fill de l’antic president de Mèxic Lázaro Cárdenas Fins l’any 1987 fou militant del PRI Partido Revolucionario Institucional, però posteriorment fundà el Frente Democrático Nacional FDN, una formació política més orientada a l’esquerra, amb la finalitat d’oferir una alternativa de govern Des d’aleshores esdevingué el màxim opositor del PRI i del govern L’FDN evolucionà fins a anomenar-se Partido de la Revolución Democrática PRD, del qual Cárdenas fou elegit president el 1990 Candidat d’aquest partit a la presidència de Mèxic el 1988 i posteriorment el 1994, en les dues…

Advocat de professió, el seu pare, Luis Calderón Vega, fou fundador i destacat membre del Partido de Acción Nacional  PAN, pel qual Felipe Calderón fou elegit diputat per primer cop el 1991 Nomenat secretari general del partit 1993, fou candidat a governador el 1995 a l’estat de Michoacán President del PAN del 1996 al 1999, el 2000 fou designat coordinador del grup parlamentari d’aquest partit a la Cambra de Diputats sota la presidència de Vicente Fox Columnista en nombrosos diaris, inicià la cursa presidencial el 2005, imposant-se per majoria absoluta en els comicis interns del PAN Després…

Es graduà en economia a Harvard i a la Universitat de Mèxic Ingressà al PRI i en 1982-87 fou ministre de planificació econòmica President de Mèxic 1987-94, adoptà una política de caire neoliberal, i el 1992 signà amb els EUA i el Canadà un tractat per a establir una zona de lliure comerç NAFTA En la darrera etapa del seu mandat, el 1994, diversos problemes qüestionaren greument la seva gestió, i tota l’estructura institucional de Mèxic una revolta de camperols a Chiapas, els escàndols de les eleccions presidencials, la implicació de familiars seus en el narcotràfic i els mals resultats…

Ocupà càrrecs diplomàtics, i fou ministre d’educació pública La seva obra reflecteix un gran amor per la terra nadiua, i recull l’eterna lluita entre la vida i la mort, la redempció i la culpa, l’amor i la religió, etc Cal destacar Pasión y convalecencia 1938, Al filo del agua 1947, La creación 1959, Las tierras pródigas 1960, Las tierras flacas 1962, Las vueltas del tiempo 1973 i La ladera dorada 1978

Preocupat per la problemàtica de la revolució, la figura de Pancho Villa ha inspirat una gran part de la seva obra — Memorias de Pancho Villa 1923, Vámonos con Pancho Villa 1931, Se llevaron el cañón para Bachimba 1941— i nombrosos contes Si me han de matar mañana 1934, Fuego en el Norte 1960

Sacerdot, d’origen humil, el 1810 s’uní a la revolta d’Hidalgo, el qual substituí, i organitzà la revolució al centre i al SW del virregnat A Chipalcingo proclamà la independència mexicana 1813, i a Apatzingan una constitució liberal 1814 però poc després els reialistes sufocaren la revolta Morí afusellat

Des del 1854 lluità contra els liberals i durant la guerra de Reforma 1858-60 aconseguí els primers èxits contrarevolucionaris Exiliat a Cuba i a Europa, tornà el 1863 i collaborà amb l’emperador Maximilià, com a ambaixador i com a general de les forces imperials Capturat a Querétaro, fou afusellat juntament amb Maximilià

Professor a la Universidad Iberoamericana de Mèxic, on fou professor, es doctorà a la Universitat de Maryland EUA Fou editor literari del Fondo de Cultura Económica Debutà el 1995 amb la novella La muerte de un instalador , guardonada amb el premi de Primera Novela Joaquín Mortiz, i que ha estat considerada una de les novelles mexicanes més importants del segle XX Seguiren Virtudes capitales 1998, El cementerio de sillas , 2002, el volum de narracions Hipotermia 2006, Vidas perpendiculares 2008 i Decencia  2011 L’any 2013 obtingué el premi Herralde de novella amb Muerte súbita 2013