Resultats de la cerca
Es mostren 432 resultats
Jaciment de Can Guardiola (Viladecans)
Art romànic
Situació Can Guardiola és situat a la riba esquerra de la riera de Sant Llorenç, per tant prop de la partió entre els municipis de Viladecans i Gavà Mapa 36-17448 Situació 31TDF152743 Excavacions arqueològiques A 60 m al SE del corral de Can Guardiola, en una excavació efectuada l’any 1985 pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat, es trobaren materials d’època romana i medieval en unes fosses, que sembla segons els arqueòlegs F Mayoral i J Miret, que portaren a terme l’excavació que poden correspondre a unes sitges, a un dolium i a una bossada Les pastes de les ceràmiques…
Revista de Bibliografia Catalana
Publicacions periòdiques
Publicació dirigida per Jaume Massó i Torrents, apareguda a Barcelona del 1901 al 1907.
D’una periodicitat anual, la seva finalitat era la d’inventariar el que es publiqués en català o sobre Catalunya en un altre idioma Contenia també estudis bibliogràfics i catàlegs de manuscrits catalans Hi collaboraren, entre molts altres, Ignasi Casanovas, Lluís Nicolau d’Olwer, Miret i Sans, Ribelles i Comín, Rubió i Lluch, Rubió i Balaguer i Sanpere i Miquel
Julia Jankovich-Besan Javier
Hípica
Amazona.
S’especialitzà en la modalitat eqüestre de salts d’obstacles Competí representant l’Open Sports Club del Prat de Llobregat Guanyà la medalla de plata al Campionat d’Espanya de ponis B per equips juntament amb Carlota Miret, Maria Cabré i Maria Curtichs 2011 També assolí la medalla de bronze als Campionats d’Espanya de ponis 2007 Rebé el Premi d’Honor de l’Esport Català 2009
Joaquim Albert de Moner i de Bardaxí
Diplomàtica i altres branques
Epigrafista.
Rebesnet de Francesc de Moner i de Miret Es doctorà en dret a Saragossa Fou comissari ordenador de la inquisició de Barcelona El 1806 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà un estudi sobre la vila d’Isona, publicat el 1868 Lluità a la guerra del Francès, i després fou diputat pel districte de Talarn i castlà del seu castell Fou pare de Joaquim de Moner i de Siscar
Amigos para el Progreso y la Defensa de Sitges
Partit polític
Partit local de Sitges inscrit al desembre de 1996 per Juan Miret, José Sales i Manuel Solà.
Alba Dedeu i Surribas
Literatura catalana
Escriptora.
Estudià medicina a Barcelona i a Florència, i exercí de metge durant un temps, però finalment es dedicà a la traducció i a la creació literàries El seu primer recull de contes Gats al parc 2011, guanyà els premis de narrativa Mercè Rodoreda 2010 i Crítica Serra d'Or 2012 L’any 2012 publicà un segon recull, L'estiu no s'acaba mai A banda de la tasca de traductora i escriptora, ha tingut cura de l’edició de Sempre han tingut bec les oques , de l'historiador Joaquim Miret i Sans, publicada el 2013
Pere Pujol i Tubau
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Escriptura i paleografia
Cristianisme
Historiador, paleògraf i arxiver.
Vida i obra Estudià als seminaris de Vic i de la Seu d’Urgell 1901-10 Fou ordenat de sacerdot el 1910 Un any després l’IEC li encarregà, sota la direcció de Joaquim Miret i Sans, un inventari i resum de tots els documents del Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis o cartulari de la catedral d’Urgell manuscrit dels segles XIII-XIV, treball que enllestí el 1912 El mateix any publicà l’article “Antics inventaris del bisbat d’Urgell” El 1913, fruit de la descoberta d’un bon nombre de documents en català durant les seves recerques a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, publicà Documents en vulgar…
, ,
Església de Torralba (Fraga)
Art romànic
L’any 1186, essent a la vila de Fraga, Alfons el Cast lliurà als frares hospitalers el lloc de “ Turrem Albam que est subtus Fragam cum omnibus terminis et pertinenciis ejus ”, a excepció de l’església L’editor de l’instrument, J Miret i Sans, interpreta que es tracta de Torre Blanca, partida fragatina, bé que J Salarrullana identifica el topònim llatí amb el despoblat de Torralba, a Torrent de Cinca o Torrauba, com en diuen els del país Més tard, hi ha esment de l’església de Torreblanca com a annexa de la parroquial de Fraga
fil·loxera

Cicle biològic de la fil·loxera: 1, femella alada ginèfora; 2, ou femella; 3, femella; 4, alada andròfora; 5, ou mascle; 6, mascle; 7, ou d’hivern; 8-13, evolució de la femella neogal·lícola fundadora radicícola; 19-23, i 1-14, evolució de la nimfa i transformació en alada; 24 i 25 i 16-18 larva nimfal i la seva regressió al cicle radicícola
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters de la família dels afídids, que parasita en massa els ceps, dels quals succiona la saba fins que en provoca la mort.
Presenta un cicle biològic complex, tal com és propi dels afídids, que comporta fases radicícoles i gallícoles, de femelles àpteres que es reprodueixen partenogenèticament, i d’individus mascles i femelles, alats o no, que es reprodueixen sexualment Els efectes de la filloxera són diferents sobre els ceps americans i sobre els europeus Els primers no en són gaire afectats, però en els segons els ous de l’hivern donen lloc a un pugó, que habita al damunt de les arrels petites, i el cep es debilita i a l’últim mor L’atac de la filloxera es manifesta a rodals, que destaquen enmig del color verd…
Sitges properes a Can Tries (Viladecans)
Art romànic
Situació Can Tries és una masia situada a la riba esquerra de la riera de Sant Llorenç, la qual fa de límit entre els termes de Viladecans i Gavà Mapa 36-17448 Situació 31TDF155743 Sitges A l’extrem NE d’una pedrera propera a Can Tries, l’any 1983 foren descobertes quatre sitges medievals L’excavació, duta a terme pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat, fou encarregada a F Mayoral i J Miret Eren cavades a l’esquist tres restaven arrenglarades entre elles, la quarta no Tenien una planta circular, amb les parets còncaves i el fons arrodonit Foren farcides amb materials sobretot…