Resultats de la cerca

Format a l’Escola Massana amb Charles Collet, que el posà en contacte amb Manolo, Sunyer, Pau Roig, Artigas, Villà i altres, guanyà un primer premi al cinquè Saló de Tardor de Palma 1946 Fou becat per l’Institut Français de Barcelona el 1949 Establert a París aquell any, participà al Salon Jeune Peinture 1952, el Salon des Indépendants i el Salon d’Automne 1953 Participà també als Salons d’Octubre de Barcelona i a la Tercera Biennal Hispanoamericana d’Art de Barcelona, on guanyà el premi a la millor natura morta 1955 A Barcelona dissenyà esporàdicament vitralls per a esglésies, i hi exposà…

Les escasses restes d’aquest castell s’adossen a l’església parroquial de Santa Maria, situada a la part més elevada de la població de Preixana El termino de Prixana és esmentat el 1082 com a afrontado territorial del castell de Montalbà, el qual aquest any fou donat pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda a Miró Riculf Al segle XII el lloc de Preixana era senyorejat pels Anglesola consta que l’any 1150 Berenguer Arnau d’Anglesola cedí la quarta part del castell de Preixana i del seu terme a Berenguer de Sanaüja, el qual n’era el castlà Guillem de Cervera, senyor de…

Mapa de les esglésies de l’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Agramunt Santa Maria d’Agramunt Sant Ot d’Agramunt Sant Salvador o Sant Vicenç d’Almenara Sant Llorenç de Mafet Sant Roc de la Donzell Sant Salvador de Rocabertí Sant Jaume de Montclar Anglesola Sant Pau d’Anglesola Santa Creu d’Anglesola Santa Maria d’Anglesola Santa Trinitat d’Anglesola Sant Pere de Paganell Santa Maria de Montargull Belianes Sant Jaume de Belianes Església de Castellsalvà Sant Agustí d’Eixaders Bellpuig Sant Nicolau de Bellpuig Santa Maria del castell de Bellpuig Sant Bartomeu de Bellpuig Sant Miquel de Seana…

El genearca conegut és Amell , casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa , senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa , el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa , els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa , que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan Amb el seu fill Berenguer III de Perapertusa mort després del…

Drenen a més el terme, la Ribereta i la coma de l'Infern, afluents de la Tet per l'esquerra, i el Bulès, afluent per la dreta que corre per la plana alluvial A la plana, l'agricultura fruiters i hortalisses al regadiu i vinya al secà destinada a vi de denominació d'origen controlat aprofita l'aigua del riu a través de nombroses séquies d'Illa, de Corbera, dels Escatllars, del Peu dels Terrers i de Reglella Hi ha fàbriques d'embalatges i moltes empreses lligades al condicionament i expedició de la fruita El 1977 s'aturà un projecte d'extracció i explotació d'urani, al peu del…

Fou reconegut pel papa Alexandre III el 1175 i un any abans el rei Alfons VII li concedí la vila d’Uclés, on fou installat el centre de l’orde, des d’on estengueren les seves propietats Es requerien proves de noblesa per a ingressar-hi i hi havia cavallers seculars i religiosos El 1493, en morir el mestre Alonso de Cárdenas, els Reis Catòlics se’n declararen administradors Per mort de Ferran V de Castella, el 1516, el seu net el rei Carles I en fou elegit mestre El papa Adrià VI incorporà el mestrat als reis de Castella, que des d’aleshores han estat mestres de l’orde Les principals dignitats…

Fou pare de Balasc I Maça , que prengué part en la conquesta de València i de Múrcia i es casà el 1228 amb Isabel Carròs El seu fill Balasc II Maça i Carròs fou comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan i comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere II Maça mort el 1325 Aquest fou pare de Pere III Maça , que tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V, i que morí a Sogorb el 1363, durant la guerra contra Pere I de Castella Del seu segon matrimoni,…

Vida i obra Fill de rics propietaris rurals de la petita noblesa, estudià art i lletres a Tolosa de Llenguadoc i ciències a Barcelona Administrà les seves propietats del Pirineu, feu freqüents viatges per Europa i es lliurà a la caça, la pesca i l’excursionisme Soci delegat de l’Associació Catalana d’Excursions, anà substituint, en plena maduresa, la vida d’acció per la literatura i començà a escriure descripcions, records i contes, i també treballs d’erudició diversos basats en el coneixement directe dels costums, els paisatges i els itineraris pirinencs, sobre un rerefons ideològic…

El seu pare li concedí la baronia d’Híxar 1268, i aquest fou des de llavors el cognom familiar El seu únic fill, Pere II Ferrandis d’Híxar i de Navarra , renuncià a la baronia per entrar en religió i l’heretà el seu fill Alfons I Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola Aquest tingué un sol fill, Pere III Ferrandis d’Híxar i d’Alagó , el qual, en restar vidu per tercera vegada, entrà a l’orde de Sant Bernat El succeí el seu fill Alfons II Ferrandis d’Híxar i de Mesía o Mejía , els altres dos fills, Pere i Gonçal, foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família,…

Els primers personatges que hom hi troba són Bernat de Vic , poblador 1260 de l’alqueria de Vilella Cullera, Galceran de Vic 1270, Jaume de Vic , representant dels cònsols de mar 1284, i Guillem I de Vic , documentat des del 1234, que rebé del rei les senyories de la vall de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i l’alcaidia de Peníscola El seu fill Ramon I de Vic heretà els béns del pare, així com la dita alcaidia, que es feu hereditària en els seus descendents i successors, i fou servidor del rei Jaume II El seu rebesnet Ramon II de Vic fou preceptor i majordom del duc de Gandia i pare de…