Resultats de la cerca

Començà amb poemes narratius a la manera de Byron, però és conegut per Camera Obscura 1839 i, en versió definitiva, 1854, publicat amb el pseudònim de Hildebrand , on recollí narracions que denoten, per la seva aguda observació i ironia, la influència de Dickens i dels humoristes anglesos També és autor dels texts morals Dichtwerken 1875-1900

Representant del simbolisme serbi i defensor de l’art pur, els seus poemes es caracteritzen per l’intimisme i un delicat psicologisme Escriví llibres de viatges, assaigs filosòfics, morals i estètics Són obres seves Pesme ‘Poesies’, 1901, 1908, 1911, Pesme u prozi Plave leguende ‘Poesies en prosa Llegendes blaves’, 1908 i Gradovi i khimere ‘Ciutats i quimeres’, 1930

Entre els elements, o factors psicògens, a què atén primordialment la psicogènia, es destaquen les anomenades situacions psicògenes en què resulta posat en qüestió el lloc que l’individu ocupa en la societat i en relació amb els qui l’envolten, els mancaments educacionals d’afecte, d’autoritat, de convivència, etc i els traumatismes emocionals de qualsevol tipus temor, joia, cops morals, etc

D’orientació mecanicista, valorà alhora els aspectes psicològics i combaté el vitalisme Estudià les relacions entre els processos fisiològics i les activitats psicològiques i morals Professor d’higiene a París durant la Revolució, i més tard de clínica a l’École de Médecine, és autor de Rapports du physique et du moral de l’homme 1802 i Lettres sur les causes premières 1806

Sacerdot afrancesat, és autor de l' Examen de los delitos de infidelidad a la patria imputados a los españoles bajo la dominación francesa 1816 Escriví poesia anacreòntica i bucòlica, a la manera neoclàssica, i odes religioses i morals, i publicà un recull el 1797 El poema més conegut és La inocencia perdida 1799, a imitació d' El Paradís perdut de Milton

És autor de Paradisus Carmelitici decoris 1639, obra de caràcter històric que fou censurada per la Sorbona i posada a l’Índex, de Vida y encomios de san Prudencio, obispo de Tarazona, catálogo de sus obispos y de algunos sucesos notables de aquella ciudad 1626, i d’altres obres de caràcter històric i religiós Deixà inèdits uns comentaris morals i un martirologi carmelità

Representant del naturalisme, les seves novelles critiquen les tares morals de la societat, en particular contra la situació humiliant de les dones, com a Fin de siècle'istka ‘Una dona fi de segle’, Kaśka Kariatyda, A gdy w głąb duszy wnikniemy ‘Quan penetrem en el fons de l’ànima’, etc Dels seus drames cal remarcar Moralność pani Dulskiej ‘La moral de la senyora Dulska’, 1906

Com a determinació empírica de les normes morals, la teoria deontològica tracta dels deures que cal acomplir a fi d’arribar a l’ideal de la felicitat més gran possible per al major nombre d’individus Jeremy Bentham en fou el màxim exponent Segons Rosmini, la deontologia ciència de l’ésser com ha d’ésser s’oposa a l’ontologia ciència de l’ésser com és

Amb intenses preocupacions religioses i morals, ja paleses a Frammenti lirici 1913, sofrí una crisi espiritual, reflectida a Canti anonimi 1922 Retornat a la fe 1929, es retirà en un convent rosminià i fou ordenat de sacerdot 1936 Des de llavors, els seus llibres de poesia Via Crucis 1955, Curriculum vitae 1955, Gesù il Fedele 1956, Canti dell’infermità 1957, constitueixen un profund colloqui amb Déu

Fou notari a Barcelona i, des del 1914, professor a l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local A través d’una intensa activitat política catalanista defensà els principis socials i morals del cristianisme emparats en els valors tradicionals Aquests patrons ideològics emmarquen la seva producció literària dirigí la revista “Catalunya Social” 1922-1936 i és autor del recull poètic Vida que passa impressions i notes 1927