Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
miasi intestinal
Patologia humana
Presència en el tub digestiu de larves de certes mosques introduïdes amb els aliments.
Disenteria bacil·lar o shigeliosi
Patologia humana
Definició La disenteria bacillar o shigeliosi és una malaltia infectivocontagiosa aguda, d’origen bacterià, endèmica en alguns països de clima tropical i present també al nostre medi, que evoluciona amb diarrees poc voluminoses i mucosanguinolents, síndrome febril i dolor abdominal Aquest trastorn, freqüent en nuclis urbans densos i amb higiene deficient, i durant les guerres, sol ésser benigne, però de vegades, sobretot en infants petits i persones d’edat en zones endèmiques, provoca complicacions com ara deshidratació i xoc Causes L’ agent etiològic de la disenteria bacillar és un grup de…
disenteria
Patologia humana
Quadre anatomicoclínic que reflecteix inflamacions importants del còlon ocasionades per agents diversos, entre els quals es destaquen els bacils i les amebes.
La disenteria bacillar , gairebé exclusiva de terres càlides i que sovint es presenta en forma d’epidèmies afavorides per manca d’higiene, és produïda per diferents bacils Shiga-Kruse, Flexner, Ghiss, Strong, Sonne El contagi té lloc per contacte directe amb femta contaminada, per la ingestió d’aliments crus contaminats i per les mosques Emplaçats als budells, els bacils es moren, però els trastorns són produïts per les endotoxines que són alliberades dels mateixos bacils El quadre clínic comença bruscament, i segueix el seu curs amb dolors còlics i febre alta La diarrea és…
mosquer
Ret o manta que es posa a les bèsties per preservar-les de les mosques.
espantamosques
Aparell, ventall, etc, que, agitant-lo en l’aire, serveix per a esquivar les mosques.
Barreres sanitàries
La imatge de l’explorador consumit per les febres és indissociable de l’èpica cinematogràfica i de les novelles d’aventures No és gratuïta, però els primers europeus que s’endinsaren en el continent africà descobriren ben aviat que el cost de la colonització de determinades regions podia ser molt elevat en vides humanes També comprovaren que el bestiar domèstic a què estaven avesats sofria una mortalitat igualment prou alta, i que els caps que sobrevivien mantenien una salut tan precària que l’activitat ramadera amb les varietats europees esdevenia difícil o senzillament impossible Avui dia…
pian
Patologia humana
Malaltia infecciosa de la pell causada pel bacteri Treponema pertenue, endèmica de països tropicals.
Anomenada també frambèsia , després de 3-6 setmanes d’incubació, apareix una pàpula ulcerosa en el punt d’inoculació, i al cap de 6-10 setmanes surten papillomes múltiples a la cara, al pit i a les extremitats Les pàpules es poden ulcerar i donar lloc a lesions destructives òssies i cutànies Es transmet per contacte directe amb persones infectades, i també per insectes portadors del bacteri, com les mosques, que entren en contacte amb petites ferides a la pell Apareix en zones densament poblades i amb males condicions higièniques, i afecta sobretot infants i joves de menys de…
insectes

Aspecte general d’un efemeròpter mascle en visió lateral i detall del cap
© Fototeca.cat
Entomologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d’ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament.
Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…
esquer arsenical
Agronomia
Esquer per a les mosques, formigues, llagostes, llimacs, etc, preparat amb arsenat i arsenit sòdics principalment.
Actualment no és gaire emprat
croada contra Catalunya
Nom amb què és coneguda la guerra iniciada per Felip III l’Ardit, rei de França.
Fou estimulat pel papa Martí IV, que concedí privilegis de croada a l’expedició, i que havia desposseït Pere II de Catalunya-Aragó dels seus regnes com a càstig per haver ajudat els sicilians a foragitar la dinastia d’Anjou de llur illa Els regnes catalanoaragonesos foren oferts pel papa 1283 a Carles de Valois, fill del segon matrimoni de Felip III Aquest concentrà les seves forces a Tolosa de Llenguadoc 1284 Jaume II de Mallorca li oferí pas lliure a través del seu regne Pere II, al coll de Panissars maig del 1285, pogué deturar els croats, que, tanmateix, passaren la serra de l’Albera pel…