Resultats de la cerca
Es mostren 183 resultats
bessó | bessona

Esquema dels mecanismes de producció dels embarassos múltiples: l’embaràs bivitel·lí (a l'esquerra) i l’embaràs univitel·lí (a la dreta)
© Fototeca.cat
Biologia
Cadascun dels dos individus o més nascuts en un mateix part.
Els bessons poden ésser idèntics o univitellins, i fraterns o bivitellins plurivitellins en els casos en què els fraterns són més de dos Els bessons idèntics procedeixen d’un sol zigot format per la fecundació d’un sol òvul per un espermatozoide aquest zigot s’escindeix en algun moment de les primeres fases del desenvolupament i origina més d’un embrió, fenomen que generalment és accidental, però que en alguns animals, com els armadillos , representa la forma normal de desenvolupament embrionari poliembrionia tenen, en conseqüència, el mateix genotip Els bessons fraterns procedeixen de…
Òrgans genitals i mames del nadó
Els òrgans genitals del nadó solen ésser d’un volum relativament gran, per efecte de les hormones maternes que han passat al fetus, a través de la placenta, fins al moment del part En els nounats, la bossa que conté els testicles, l’escrot, sol tenir una grandària relativament considerable En alguns casos, els testicles encara no s’han situat en l’escrot en el moment de la naixença, però hi solen descendir al cap d’un temps La pell que cobreix l’extrem del penis, el prepuci, sovint està adherida al gland Generalment, les adherències es corregeixen espontàniament amb l’edat,…
Domènec Mora
Escultura
Escultor.
Es formà a l’Escola de Llotja, a Barcelona El 1864, emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, on residí fins 1877 Hi feu talles, grans escultures allegoricoornamentals Comerç , Indústria , Banca i Agricultura , a la façana de l’ara enderrocada Borsa de Comerç i altres obres independents Del 1876 data una de les seves obres més conegudes Una víctima de la guerra civil , al Museo de Bellas Artes de Montevideo, que fou destinada a l’Exposició de Filadèlfia Altres obres importants són Gaucho borracho , Gaucho oriental i fonts i ornaments per vàries viles Utilitzà sobretot la fusta…
Antoni Martin i Coll
Música
Organista, compositor i teòric català.
Vida El coneixement del seu lloc de naixença prové de Felip Pedrell, que addueix el testimoni de Fèlix Torres Amat, i així ho recull Maria Sanhuesa en el Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 2000 Des de molt jove ingressà a l’orde franciscà i residí a Castella Deixeble d’Andrés Llorente, exercí com a organista del convent de San Diego de Alcalá on consta els anys 1696 i 1697 i de San Francisco el Grande de Madrid des del 1707 És autor de quatre antologies organístiques escrites el 1706 Flores de Música , 1707 Pensil deleitoso de suabes flores , 1708 Huerto…
Willy Brandt

Willy Brandt
© Parlament Europeu
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista alemany.
El seu nom de naixença era Karl-Herbert Frahm Milità en la joventut socialista i, en ésser nomenat Hitler canceller 1933, fou perseguit i desposseït de la nacionalitat alemanya S'exilià a Noruega, on es naturalitzà amb el nom de Willy Brandt Collaborà en l’organització de les brigades internacionals que intervingueren a la península Ibèrica en la guerra civil de 1936-39 i estigué a Catalunya el 1937 Durant la Segona Guerra Mundial es refugià a Suècia Caigut el nazisme 1945, tornà a Alemanya i s’afilià al partit socialdemòcrata SPD El 1949 fou elegit delegat de Berlín al Bundestag, i el 1957,…
cauliflòria
Botànica
Fenomen consistent en la naixença de les flors, i consegüentment dels fruits, sobre el tronc o en branques velles.
És freqüent a les selves intertropicals i afecta principalment les famílies de les moràcies, anonàcies, papilionàcies i esterculiàcies, i moltes plantes tropicals conreades cacau, xirimoier, arbre del pa Als Països Catalans, hom pot observar-la en el garrofer i en l’arbre de l’amor
pleocasi
Botànica
Cima cada eix de la qual dóna naixença, per dessota de la flor terminal, a més de dues branques verticil·lades.
el Voló

Detall del campanar de l'església de Santa Maria del Voló
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector de contacte entre la plana rossellonesa, el Vallespir i l’Albera, estès a banda i banda del Tec, entre els vessants meridionals de la serra de Sant Lluc, al N, que formen un sector muntanyós, drenat per la riera de Vallmitjana (que davalla de Llauró), i el puig d’Estella (377 m alt), un dels primers contraforts de la serra de l’Albera (que accidenta tot el sector meridional del municipi, entre el riu de Roma, a l’W, i la riera de Vallmorena, a l’E).
Al centre s’estén la plana alluvial del Tec, molt més extensa a l’esquerra del riu Les zones muntanyoses són boscades La superfície agrícola és de 498 ha, amb predomini total de la vinya 420 ha, 355 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior segueixen 37 ha d’arbres fruiters 20 de cirerers, 11 de presseguers i 5 d’albercoquers, 3 ha d’hortalisses, 2 de cereals i 5 ha de prats i farratge La indústria és representada per 4 fàbriques de suro malgrat que, des de la fi dels anys seixanta, l’explotació de les suredes ha pràcticament cessat, i per una empresa d’extracció de…
centre
Lloc on convergeixen forces, accions diverses, en el qual les coses són congregades, o del qual emanen, procedeixen o prenen naixença.
ametàbol | ametàbola
Entomologia
Dit dels insectes que s’assemblen a l’adult de llur espècie des de la naixença i que no presenten metamorfosi.
Tenen desenvolupament directe, i el creixement dels joves té lloc a través d’una sèrie de mudes Són ametàbols els insectes apterigots