Els òrgans genitals del nadó solen ésser d’un volum relativament gran, per efecte de les hormones maternes que han passat al fetus, a través de la placenta, fins al moment del part. En els nounats, la bossa que conté els testicles, l’escrot, sol tenir una grandària relativament considerable. En alguns casos, els testicles encara no s’han situat en l’escrot en el moment de la naixença, però hi solen descendir al cap d’un temps.
La pell que cobreix l’extrem del penis, el prepuci, sovint està adherida al gland. Generalment, les adherències es corregeixen espontàniament amb l’edat, sempre que es practiqui una higiene adequada de la zona. No hi ha, doncs, cap raó científica per a tallar la pell del prepuci al cap de pocs dies de néixer.
Els genitals externs de les nenes també solen ésser de força grandària, a causa de la tumefacció dels llavis majors, ja que els llavis menors es troben poc desenvolupats. Per efecte de les hormones maternes, sovint presenten secreció vaginal, i hi pot haver fins i tot una petita pèrdua sanguínia, o falsa regla.
És freqüent que durant els primers dies de vida els nadons d’ambdós sexes presentin la denominada ginecomàstia neonatal, caracteritzada per un augment del volum de les mames, per influència de les hormones maternes. De vegades, fins i tot produeixen una secreció semblant a la llet, denominada llet de bruixa. Es tracta d’un fet fisiològic que no té més transcendència; no convé, doncs, tractar d’esprémer les mames tumefactes, ja que podria afavorir-ne una infecció.