Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
patriarcat d’Alexandria
Dignitat i jurisdicció dels caps de les esglésies copta i melquita catòliques, i copta i bizantina ortodoxa (resident al Caire des del s XI).
L’origen del cristianisme a Alexandria és atribuït a sant Marc segons una tradició molt antiga la relació d’aquest amb sant Pere i la importància civil i cultural de la ciutat donaren al bisbe d’Alexandria un lloc preeminent en l’estructuració eclesiàstica d’Orient, reconegut pel concili I de Nicea 325, que acceptà la seva autoritat sobre Egipte, Líbia i la Pentàpolis Per aquests motius i d’altres d’estrictament religiosos fou constant l’oposició al naixent patriarcat de Constantinoble, però durant la controvèrsia monofisita monofisisme i sobretot després del concili de…
Ferran II de Lleó
Història
Rei de Lleó (1157-1188).
Fill segon d’Alfons VII de Castella-Lleó i de Berenguera de Barcelona En morir el seu pare, rebé el regne lleonès, mentre que el seu germà, Sanç III, ocupà el tron de Castella Quan Sanç morí 1158, Ferran intervingué en els afers castellans, tot reclamant la tutela del seu nebot, Alfons VIII Pretengué, sense èxit, el reconeixement de l’autoritat imperial lleonesa pels monarques cristians de la península això no obstant, es titulà rex hispanorum Qüestions de límits i la possessió de Badajoz, ciutat musulmana que tant Alfons I de Portugal com Ferran de Lleó consideraven dins llurs àrees d’…
Esteve
Cristianisme
Diaca i protomàrtir cristià.
Víctima de l’enveja dels jueus hellenistes, fou condemnat i fet apedregar pel sanedrí El llibre dels Actes dels Apòstols posa en boca seva un discurs apologètic molt important per a comprendre l’evolució missional del cristianisme naixent En art, hom el representa jove, imberbe i vestit amb la dalmàtica Són freqüents les escenes de la seva vida ordenació Fra Angelico, Musei Vaticani, discussió amb els rabins Pere Serra, retaule de l’Esperit Sant, a Manresa, lapidació pintures murals de Sant Joan de Boí, Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona Francesc Tremulles, capella de…
La Traza
Partit polític
Partit format a Barcelona a la primeria de 1923, a imitació del naixent feixisme italià, en especial per militars, però també per estudiants.
A l’inici tingué una important projecció intellectual, tot i que no pogué prosperar sota el règim de Primo de Rivera El seu origen se situà el 1922 abans de la “Marxa sobre Roma”, quan portaveus mellistes del Partido Católico Tradicionalista o simpatitzants menaren una campanya d’entusiasme per l’ascens de Mussolini al poder, d’important ressò a Catalunya notablement en medis jaumins, parallela a l’agitació de sectors de les Juventudes Mauristas de Madrid per a aprofitar la confrontació de famílies militars que acompanyà la caiguda del govern de Sánchez-Guerra desembre de 1922 L’aparició dels…
Antoni Subirà i Claus

Antoni Subirà i Claus
© Fototeca.cat
Economia
Política
Polític.
Doctorat per l’Escola d’Enginyers de Terrassa 1962, obtingué el títol de màster en ciències al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge 1965, any que s’incorporà a l’ Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa IESE, on dirigí el programa de MBA 1967-74 Fou president del consell d’administració del diari Avui 1979-88 Militant primerenc i membre del Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya , fou diputat per Convergència i Unió al Parlament de Catalunya 1980-93 i portaveu del grup d’aquesta coalició 1982-89 El 1989 fou nomenat conseller del Departament d’Indústria i…
Pere de Puigverd
Història
Abat de Santes Creus (1158-85).
Fill probable del magnat homònim Fou un dels primers monjos catalans del monestir cistercenc de Valldaura-Ancosa i el quart abat del monestir i primer de filiació catalana Al llarg del seu abadiat la comunitat s’establí definitivament a l’indret de Santes Creus abandonant Valldaura del Vallès Cerdanyola i l’indret d’Espluga d’Ancosa, on no s’arribà a establir per manca d’aigua La installació a Santes Creus, que el monestir posseïa des del 1158, fou molt dificultosa per les qüestions sobre la jurisdicció religiosa del lloc, que pertanyia a l’arquebisbe de Tarragona i al bisbe de Barcelona La…
Pierre Soulages
Pintura
Pintor informalista, de formació autodidàctica.
Des del 1946 renuncià a tota figuració, i el 1947 tingué lloc la seva primera exposició La seva pintura es caracteritza pels grans trets de color en vertical i horitzontal que ocupen quasi tota la superfície de la tela Normalment dominen, en les seves grans composicions, els colors negres i bruns, amb petites zones més clares en contraposició La seva pintura té un efecte monumental de fort impacte i és alhora molt dramàtica És considerat un dels principals representants de l’ informalisme a França És autor dels 104 vitralls nous de l’església romànica de Santa Fe de Conques 1987-94 Des de l’…
Robert Lucas Pearsall
Música
Compositor anglès.
Descendent d’una família hisendada anglesa, estudià dret però abandonà l’exercici de l’advocacia per dedicar-se a la música Home d’esperit inquiet, s’interessà també per la medicina, la història, la pintura i l’heràldica El seu temperament fou plenament romàntic i se sentia atret per tot allò que tingués reminiscències antigues i medievals La seva formació musical, iniciada en l’àmbit familiar, fou continuada a Alemanya, amb J Panny i amb K Ett, el darrer dels quals li despertà l’interès en la recuperació del repertori renaixentista i li ensenyà a transcriure la notació de l’època Pearsall…
Eduardo Rosales y Gallina
Pintura
Pintor castellà.
Ingressà a l’Academia de San Fernando el 1851 Des del 1856 patí d’una malaltia que limità les seves possibilitats La pintura italiana d’El Escorial li desvetllà l’interès per Itàlia i, passat un quant temps a França, s’establí a Roma el 1857 Iniciat en l’idealisme natzarenista Tobies i l’àngel , 1860-62, Madrid, Casón del Buen Retiro, ben aviat passà al realisme, sense deixar, però, la temàtica històrica Testament d’Isabel la Catòlica , 1864 —medalles d’or a Madrid 1864 i a París 1867— Presentació de Joan d’Àustria a Carles V , 1869 o La mort de Lucrècia , 1871 —medalla d’or a Madrid— tots…
Francesc Gumà i Ferran
Economia
Empresari.
Als quinze anys començà a treballar a la fàbrica de filats i teixits propietat de la família El 1849 anà a Cuba on, gràcies a l’herència del seu pare, que havia mort poc després de la seva partida, installà a Matanzas la societat comercial Gumá Hermanos, amb la qual acumulà una considerable fortuna El 1871 retornà a Vilanova i la Geltrú, on esdevingué un dels prohoms locals i contribuí amb nombroses obres a la transformació de la ciutat Participà en la Societat Tramvia de Barcelona a Sants, entre altres negocis del naixent sector del ferrocarril, i en la vida política membre de…