Resultats de la cerca

Feu estudis a Sant Petersburg i a Moscou — on es llicencià en dret el 1897 — i es dedicà al dibuix i a la pintura per fer front a les despeses Entrà com a fulletonista a “El Correu de Moscou” i obtingué un èxit immediat De natural inquiet i d’idees revolucionàries d’arrel anarquista, el 1894 sofrí un atemptat, a conseqüència del qual contragué una afecció cardíaca que més tard l’havia de dur a la mort Entre les seves primeres obres narratives sobresurten Bezdna ‘L’estimball’, 1902 i Krasnyj smekh ‘El riure roig’, 1905, inspirada, aquesta, en la guerra de Manxúria En fracassar la revolució del…

Dirigent dels cadets , fou ministre d’afers estrangers del govern provisional març del 1917, però la seva política de continuar la guerra fent costat als aliats provocà una oposició popular i hagué de dimitir S'exilià a França i publicà, en collaboració amb Ch Seignobos i L Eixenmann, una història de Rússia 1932-33

Fou desterrat a Orenburg com a membre del grup Petraševskij 1849 El poema Vper'od bez strakha i somnenija ‘Endavant sense por ni dubtes', 1846 es convertí en cant revolucionari La seva lírica paisatgística i romàntica inspirà molts compositors importants Čajkovskij, Rubinstein, Musorgskij, etc

Autor de novelles de guerra i d’exaltació patriòtica, la seva obra principal, Povest o nastojaščem čeloveke ‘Novella d’un home autèntic’, 1946, meresqué el Premi Stalin 1947, i donà lloc a la pellícula del mateix nom És també autor de Gor'ačij cekh ‘El taller ardent’, 1939, de My sovetskije l’udi ‘Nosaltres, els soviètics’, 1948, Premi Stalin 1949, i d’altres

Estudià a la Universitat de Petrograd i acabà els seus estudis el 1917 en plena revolució Treballà en aquesta ciutat anomenada ja Leningrad fins el 1944, que se n'anà a Moscou Féu recerques bàsiques sobre cinètica química, especialment les reaccions en cadena i les explosions tèrmiques Director de diversos instituts a l’URSS i membre de nombroses societats científiques internacionals, rebé importants premis i distincions en especial, li fou atorgat el premi Nobel de química el 1956, compartit amb CN Hinshelwood

Militar de carrera, s’adherí a la revolució del 1917 i fou posat al cap de l’exèrcit roig Féu retrocedir els txecs cap als Urals, lluità contra Denikin i comandà l’ofensiva soviètica a la guerra russopolonesa 1920 Esdevingut mariscal 1935, defensà la necessitat d’aixecar un exèrcit regular, que organitzà L’any 1937, acusat de traïció, fou un dels acusats en els processos de Moscou i executat Khruščov el rehabilità el 1961

Es distingí com a constructor de diversos models d’avions, militars i comercials El 1933 projectà el Maksim Gor’kij , que el feu famós Fou detingut el 1937 i hagué de sofrir captiveri fins el 1941 Prosseguí els seus treballs i construí altres avions de grans dimensions Rebé el premi Stalin i el Lenin 1957 El model TU-114 destacà per les seves dimensions Juntament amb el seu fill Alexej Andrejevič Tupolev Moscou 1925 — 2001 dissenyà el modern TU-144, avió supersònic de transport que trencà la barrera del so el 1969 Aquest darrer continuà els seus treballs en la construcció d’avions per a usos…

De família noble, participà com a militar en la campanya contra Pugačov, on prengué contacte amb el poble i amb els insurrectes Clar exponent de la joventut illustrada, demòcrata i revolucionària de l’època, publicà el primer poema revolucionari, Vol’nost’ ‘La llibertat’, inclòs en Putešestvije iz Peterburga v Moskvu ‘Viatge de Peterburg a Moscou’, 1790, novella inspirada en els “viatges” dels illustrats, retrat de la vida del poble rus, que li valgué la pena de mort, commutada per deu anys de deportació Davant la possibilitat d’una nova deportació, se suïcidà

Estudià dret, però el 1840 ja havia escrit algunes fantasies sobre motius operístics, cançons i peces per a piano El 1853 compongué una òpera Mitjanit , i deu anys més tard escriví la segona — Judith —, que obtingué un gran èxit Compongué després Rogneda 1865, basada en un drama històric de l’època de Vladimir el Gran Aquesta fou l’òpera de més èxit a Rússia durant les dues dècades següents i proporcionà al seu autor una pensió del tsar La situació econòmica favorable li permeté refusar, el 1865, la invitació de formar part del Conservatori de Moscou Compongué encara dos títols més Nit de…

Vida Fill d’una notable pianista, morta al cap d’un any d’infantar-lo, mostrà molt aviat dots musicals el pare, però, li feu seguir la carrera militar, cosa que no impedí que estudiés música, primer amb G Conus i des del 1884 amb N Zver’ov, que li traspassà el gust per les atmosferes sonores i una rica inventiva pianística capaç de crear climes suggestius L’any 1885 deixà l’escola de cadets i ingressà al Conservatori de Moscou, on estudià amb S Tanejev i A Arenskij composició i V Safonov piano, i aviat aconseguí fer-se un nom com a concertista, dins i fora de Rússia Visqué llargues temporades…