Resultats de la cerca

Hom empra normalment el concepte d' edat relativa , el qual consisteix simplement a afirmar que un estrat, una formació, un fòssil o una roca són més antics o més moderns que uns altres El concepte d’edat relativa es basa fonamentalment en dos principis el de la superposició dels estrats estratigrafia i el de l’evolució orgànica A la pràctica, hom la determina pels fòssils trobats en un estrat o una formació determinats segons l’estat evolutiu en què són, l’estrat o formació és més o menys antic o modern Però hom ha intentat també d’establir l’edat absoluta de la Terra i de les seves…

L’any 1789 descobrí el riu que porta el seu nom Continuant aigües avall, arribà fins a l’Àrtic, i poc després 1792-93, en una expedició a través de les Rocalloses, al litoral del Pacífic Més tard publicà la narració dels seus viatges Voyages from Montreal at the River St Lawrence Through the Continent of North America to the Frozen and Pacific Oceans 1801

Fan un recorregut que completa 14 òrbites diàries, i sobrevolen la mateixa zona cada 18 dies Les fotografies permeten d’observar canvis en la superfície com ara la desforestació, l’evolució i l’estat de grans plantacions, dels oceans, etc i ajuden a identificar recursos naturals no explotats per l’home A partir del 1972 els satèllits d’aquesta sèrie passaren a anomenar-se Landsat

Estructura Des d’un punt de vista estructural, els continents comprenen les terres emergides, llur plataforma continental i les illes més pròximes i es distingeixen els d’Euràsia, Àfrica, l’Amèrica del Nord, l’Amèrica del Sud, Austràlia i l’Antàrtida No obstant això, el criteri més emprat és l’històric, i hom distingeix els següents continents Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida Els tres primers han constituït l’anomenat antic continent per diferenciar-lo, a partir del descobriment de Colom, del nou continent o Amèrica L’antic i el nou continent són separats pels oceans…

Els vehicles autònoms submarins permeten explorar i mostrejar els oceans sense que sigui necessària la presència d’un ésser humà això fa que el cost de fer mesures amb aquests instruments sigui menor que fent servir vaixells oceanogràfics Un dels models disponibles més utilitzats són els gliders , constituïts per un cos aerodinàmic principal capaç de variar la profunditat tot modificant la seva densitat, i unes ales que li permeten impulsar-se quan ascendeix o descendeix

El canal de substitució reemplaça un tros de riu també navegable El canal de penetració permet als vaixells d’abstar zones on d’altra manera no podrien arribar com els canals de Manchester, Tunis i Könisberg El canal d’enllaç té per finalitat d’unir dues mars o dos oceans per tal d’aconseguir rutes més curtes, i pot ésser a nivell com el canal de Suez o amb rescloses com el canal de Panamà

Mineral del grup isomorf de les miques que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és en grànuls molt petits, el color és verd negrós i l’esclat és terrós o mat Té una duresa de 2 i una densitat de 2,5-2,8 És un mineral autogen de les roques sedimentàries marines que es forma actualment al fons dels oceans, allí on falten o són poc abundants els sediments clàstics

En la cimera celebrada al juliol a Santa Maria, a l’illa de Sal, Cap Verd va començar a presidir la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa CPLP, integrada per les cinc excolònies portugueses a l’Àfrica Angola, Moçambic, Guinea-Bissau, São Tomé i Príncipe i Cap Verd, el Brasil, Portugal, Timor Oriental i Guinea Equatorial Cap Verd presidirà l’organització en el bienni 2018-20, amb el lema “Cultura, persones i oceans”

L’evapotranspiració real en un període de temps qualsevol sempre és inferior a l’evapotranspiració potencial La mitjana per a tota la Terra és de 740 l/m 2 840, per a la superfície dels mars i oceans, i 500 per a les superfícies continentals En un bosc, com més gran sigui l’aigua disponible, constituïda per l’aigua de precipitació més la reserva d’aigua del sòl, més s’acostarà l’evapotranspiració real a la potencial

Aquests satèllits porten càmeres de televisió que recullen fotografies de la cobertura nuvolosa, que, complementades amb les dades obtingudes a la Terra, permeten una millor previsió del temps A més proporcionen informació d’extenses regions del planeta, com ara els oceans, els pols i els grans deserts que no disposen d’observatoris Alguns d’aquests satèllits porten també incorporats detectors per a mesurar la intensitat de la radiació terrestre i la radiació solar reflectida pel sistema Terra-atmosfera