Resultats de la cerca
Es mostren 267 resultats
Magí Puig i Solanes
Oftalmologia
Metge oftalmòleg.
El 1909 emigrà i s’establí a Mèxic amb la seva mare Estudià medicina a la Universidad Nacional Autónoma de México 1923-28, on es llicencià S’especialitzà en oftalmologia, i amplià estudis a Barcelona, París i Viena Tornà a Mèxic i treballà a l’Hospital General de la ciutat de Mèxic, on, després d’un temps, fou nomenat cap del servei d’oftalmologia, durant el període 1945-71 Pioner en oftalmologia a Mèxic, el 1938 creà i organitzà el primer laboratori d’anatomia patològica ocular Fou cap d’oftalmologia a l’Instituto Nacional de Cardiología 1942-57 i professor titular d’…
paràlisi de Bell
Patologia humana
Paràlisi del nervi facial.
Pot afectar tots els músculs de la cara paràlisi perifèrica o solament els de la part baixa paràlisi central En la paràlisi facial perifèrica hom anomena signe de Bell la desviació, cap amunt i enfora, del globus ocular del costat afectat quan el pacient intenta de tancar l’ull
Denis-Auguste-Marie Raffet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, litògraf i pintor francès.
Començà dedicant-se a la pintura, però fou en el camp del dibuix i la litografia on trobà, finalment, la seva forma d’expressió Bé que no fou un testimoni ocular de les campanyes napoleòniques, en donà composicions molt exactes També féu nombroses litografies en els seus molts viatges
midriasi
Oftalmologia
Dilatació excessiva o anormal de la pupil·la.
Rep diferents noms, segons l’origen de l’anormalitat Així, pot ésser espàstica per un espasme del dilatador de l’iris, espinal per una lesió del centre cilioespinal de Budge, paralítica per paràlisi del nervi motor ocular comú i traumàtica quan es trenca l’esfínter de la pupilla per una contusió de l’ull
Silvestro Lega
Pintura
Pintor italià.
Adscrit al moviment dels macchiaioli 1861, del qual fou un dels representants principals, exposà el seu primer quadre d’aquesta tendència — Gli sposi novelli — a Florència 1866 Bàsicament paisatgista, en els seus olis, especialment d’ençà de l’aparició d’una malaltia ocular 1886, sol dominar la massa de color sobre la precisió dels contorns
Joaquim Barraquer i Moner

Joaquim Barraquer
Centre d’Oftalmologia Barraquer
Oftalmologia
Oftalmòleg.
Fill d’ Ignasi Barraquer , es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona 1951 i es doctorà a Madrid 1955 Fou director des del 1953 de l’Institut Barraquer de Barcelona fundat pel seu pare, i el 2005 n’esdevingué president Director del Banc d’Ulls per al Tractament de la Ceguesa 1967 fundat per ell i pel seu pare el 1962, el 1970 fou nomenat catedràtic de cirurgia ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1993 director de l’Institut Universitari Barraquer, adscrit a aquesta universitat, que l’any 2000 creà la càtedra Joaquim Barraquer per a la investigació en…
Cresques Abnarrabí
Oftalmologia
Oftalmòleg i cirurgià jueu.
Estudià medicina a Saragossa el 1459 obtingué la llicència d’exercir S’establí a Lleida, on s’especialitzà en cirurgia ocular El 1468 operà de cataractes Joan II de Catalunya-Aragó, amb èxit El seu germà Dolç Abnarrabí obtingué el 1456 la llicència d’exercir es fixà a l’aljama de Saragossa, on assolí una gran fortuna
alidada
Geografia
Aparell que serveix per a definir visuals i per a traçar-les simultàniament sobre la planxeta topogràfica.
Després de la plomada és, potser, l’instrument topogràfic més antic Consisteix en un regle amb una pínnula perpendicular a cada un dels seus extrems Una és la pínnula ocular, i l’altra, l’objectiva En forma més elaborada consta d’una ullera i reticles, i serveix també per a mesurar angles verticals Molts aparells topogràfics tenen una alidada incorporada
gafarró

Gafarró
© janofonsagrada
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels fringíl·lids, d’11 cm de llarg i de bec curt, fort i marcadament cònic.
D’un color bru groguenc, llistat de negre, té el carpó d’un color groc viu els mascles tenen també el front, la llista ocular, la gola i el pit de color groc És sociable, excepte a l’època de la nidificació Habita a l’Europa central i meridional i a l’Àfrica septentrional, i és sedentari als Països Catalans
Josep Casanovas i Carnicer
Oftalmologia
Metge oftalmòleg.
Catedràtic d’oftalmologia de les universitats de Salamanca 1948 i de Barcelona 1955, continuador de l’Escola d’Oftalmologia catalana, autor de nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Traumatología ocular de urgencia 1947, Estasis papilar 1948, La función visual normal y patológica en relación con el arte de la pintura 1965, Dermatooftalmología 1967 i Urgències oftalmològiques 1981, dins la collecció “Monografies Mèdiques”