El que cal saber del glaucoma

  • El glaucoma és un trastorn ocular degut a un increment de la pressió interior de l’ull que causa una alteració de les estructures sensorials i provoca una pèrdua d’agudesa visual que pot arribar a la ceguesa completa.
  • Tots els glaucomes es presenten a conseqüència d’una obstrucció en el drenatge d’un líquid que ocupa la part anterior de l’ull, l’humor aquós. Així, se n’acumula molt a l’interior de l’ull, exerceix una pressió exagerada en les altres estructures i, per tant, causa lesions en les cèl·lules sensorials i les fibres nervioses que componen el nervi òptic. La rapidesa del deteriorament visual i els símptomes que l’acompanyen depenen del tipus de glaucoma.
  • Habitualment, l’increment de pressió intraocular és crònic i produeix exclusivament un deteriorament de la visió, sense cap altra manifestació. De vegades, però, passen molts anys abans que la persona que n’és afectada descobreixi aquest defecte visual, perquè pot haver perdut del tot el camp visual perifèric i només s’adona del problema quan n’és alterat el camp visual central. Com que la pèrdua visual que s’esdevingui abans de la diagnosi del glaucoma és irrecuperable, convé de detectar-lo precoçment.
  • El glaucoma pot originar un atac agut, provocat per l’increment sobtat de la pressió intraocular. De vegades, l’atac és precedit per símptomes visuals: visió borrosa o percepció d’aurèoles de colors. En el moment de l’atac, es presenta una pèrdua visual gairebé completa, dolor ocular, mal de cap, envermelliment ocular i fins i tot vòmits i nàusees. La crisi aguda constitueix una urgència mèdica, perquè perilla la capacitat visual de l’ull que n’és afectat. Cal efectuar un tractament de seguida, fins i tot amb l’ingrés hospitalari del malalt i, si no se soluciona amb medicaments en un període de sis a dotze hores, cal practicar una intervenció quirúrgica.
  • Com que el glaucoma afecta gairebé el 4% de les persones de més de quaranta anys, i sovint passa inadvertit durant molt de temps, és recomanable que tothom, a partir d’aquesta edat, efectuï una visita de control a l’oftalmòleg almenys cada dos anys.
  • Sovint, el glaucoma és d’origen hereditari, de manera que sol afectar diversos membres de la mateixa família. Per això s’aconsella actualment que els familiars propers d’una persona que ha estat afectada de glaucoma —pares, fills i germans— efectuïn controls oftalmologies que possibilitaran la detecció de la malaltia en els inicis, quan les lesions encara no són irreparables. Convé efectuar un control anual des de la joventut, i sense excusa a partir de quaranta anys.
  • La diagnosi és senzilla quan en l’exploració ocular, en practicar un enregistrament de la pressió intraocular, s’observen valors molt accentuats. Tanmateix, però, sovint els valors no són tan evidents, i cal enregistrar la pressió amb una tonometria diverses vegades en un mateix dia i en dies successius. En alguns casos, si la diagnosi no és clara, cal repetir la visita regularment.
  • En general, el tractament del glaucoma consisteix en l’administració de medicaments, bé en forma de col·liris o per via general. Les característiques del tractament han d’ésser personalitzades, i se n’ha de comprovar l’efecte amb diversos controls. Per tal que sigui realment efectiu, és indispensable l’estreta comunicació entre el malalt i el metge.
  • Els col·liris emprats en el tractament poden causar una visió borrosa transitòria, i fins i tot algunes molèsties oculars. Amb l’aplicació reiterada, però, no en provoquen. De totes maneres, la medicació no ha d’ésser suspesa si no és per indicació mèdica.
  • Sovint, cal recórrer a la cirurgia per tal de solucionar aquesta afecció. En general, es tracta d’operacions relativament senzilles d’excel·lents resultats i eviten la pèrdua visual. De vegades, és necessària més d’una intervenció.