Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
Frèdol I de Tolosa
Història
Comte i marquès de Tolosa (849/50-52), de Pallars i Ribagorça (vers 848-52) i de Roergue (vers 849-52).
Fill del comte Fulcoald de Roergue, missus a Septimània i de Senegunda, filla de Frèdol Parent del bisbe Hicmar de Reims i vassall del rei Pipí II d’Aquitània Fou governador de Tolosa 849/50, que lliurà al rei Carles II el Calb, el qual el nomenà comte en successió de Guillem II Vers el 848 hagué d’expulsar el comte Galí del Pallars i es constituí comte de la regió Del seu govern al Pallars i Ribagorça resten dos privilegis els monestirs de Vilanova-Lavaix 848 i de Gerri 849 Es casà amb Oda La seva filla Udalgarda es casà amb Bernat, fill del comte Radulf de Besalú El succeí el…
tropari
Música
En la tradició bizantina, text poètic per a ser cantat en la litúrgia, equivalent, en part, a l’antífona llatina.
Més pròpiament, és un cant que resumeix el sentit de la festa Per això s’anomena tropari del dia o, simplement, tropari o, encara, apolitíkion , perquè és cantat, a més de la missa, al final de l’ofici Però també se’n diu, per exemple, de les diverses estrofes que componen una oda El tropari, com a composició poètica, segueix unes lleis rítmiques isosillàbiques i homòtones Alguns d’ells serveixen de models a altres troparis, compostos amb el mateix ritme i cantats amb la mateixa melodia hirmós D’altres no serveixen de model a cap més i tenen melodia pròpia Els troparis poden…
Catalònia
Portada del primer número de la segona època de la revista “Catalònia" (desembre del 1899)
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista il·lustrada, de caràcter artístic i literari, publicada a Barcelona.
En la seva primera època 25 de febrer de 1898 — 31 de novembre de 1898 fou quinzenal i representà la continuació de L’Avenç La dirigiren Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó Hi collaboraren Raimon Casellas, Joan Maragall que hi publicà Oda a Espanya i fragments de la versió d' Així parlà Zarathustra , de Nietzsche, Alexandre Cortada, Jaume Brossa, Santiago Rusiñol, Alexandre de Riquer, Ramon D Perés, etc Publicà també texts de Baudelaire, Maeterlinck i D’Annunzio traduïts al català En una segona època 25 de desembre de 1899 — 24 de març de 1900, dirigida per Jaume…
Leopoldo Miguez
Música
Compositor i violinista brasiler.
Estudià música a Porto, amb N Ribas, i tornà al Brasil el 1871 El 1882 marxà cap a París per ampliar estudis amb A Thomas Fou vencedor del concurs que l’Estat convocà el 1889 per a establir l’himne brasiler el text era de Medeiros i Alburquerque Tot i això, el nou himne no fou adoptat oficialment, i es continuà emprant el que havia compost Silva el 1831 Els esforços de Miguez al capdavant de l’Institut Nacional de Música el convertiren en un dels millors centres brasilers Compongué diferents himnes patriòtics, l’òpera Saldunes i poemes simfònics, com Parisina , Oda a Victor Hugo…
Joan Malagarriga i Esteve
Literatura catalana
Poeta.
El 1911 publicà Passions & somnis en les línies de Maragall i les estètiques modernistes, les quals el dugueren a concebre el poeta com a visionari enamorat L’amor és el centre del seu segon recull, Aurora 1912, prologat per Apelles Mestres El 1921 publicà Al vent de la ciutat , en què, a més d’incloure —en la línia anterior— un homenatge a Maragall i una Nova Oda a Barcelona , mostra un canvi de llenguatge i aparenta obrir-se a nous corrents en poemes com L’aeroplà Entre els anys deu i vint collaborà a La Veu de Catalunya , La Publicitat , D’Ací i d’Allà , Un Enemic del…
,
Joan Vinader i Nubau
Literatura catalana
Poeta.
Estudià al seminari de Vic i el 1844 entrà a la Companyia de Jesús, en la qual destacà com a orador sagrat Fou membre i president honorari 1864 del Círcol Literari de Vic Fou un dels precursors de la Renaixença Poemes seus aparegueren en algunes publicacions de l’època, com Eco de la Montaña 1965, i el 1858 Antoni de Bofarull n’inclogué quatre a Los trobadors nous una versió de La destrucció de Sennaquerib de Byron i tres d’originals, entre els quals destaca A la pàtria, després de llarga aussència Publicà una Oda a Balmes en llengua castellana 1865 Bibliografia Salarich i…
,
Juan Nicasio Gallego y Hernández del Crespo
Literatura catalana
Poeta.
Capellà reial, es donà a conèixer amb poemes publicats en diversos periòdics Fou diputat a les corts de Cadis i secretari de la comissió per la llibertat d’impremta Empresonat durant la primera etapa absolutista de Ferran VII, cap al 1820 fou nomenat ardiaca major de València Restaurat l’absolutisme 1823, es refugià a Barcelona i a Montpeller, amb els ducs de Frías El 1828 tornà a Madrid fou censor de premsa i senador El 1830 ingressà a l’Academia Española, que li publicà les Obras poéticas 1854, formalment clàssiques i conceptualment identificades amb el…
Joan Antònio i Guàrdias
Literatura catalana
Poeta.
Estudià magisteri i fou mestre a Tarragona Collaborà al diari catòlic “La Cruz” i a la revista “El Magisterio Tarraconense”, de la qual, entre el 1921 i el 1922, coordinà la redacció amb Ramon Casares i hi signà, amb el pseudònim de Joan Garí , la secció “L’hora que passa” Guanyà diversos premis en els jocs florals El 1926 es feu càrrec de l’antiga Llibreria Catòlica, convertida en Llibreria Guàrdias Publicà cinc llibres de poemes A flor de llavi 1948, Sonets tarragonins 1951, Tres poemes de la devoció tarragonina 1953, Viatgera amb mi 1957 i Oda nova a Tarragona i altres poemes…
Odó I de França
Història
Rei de França (887-898) i comte de París.
Fill de Robert el Fort i d’Aelís de Tours Se sotmeté a Arnulf I de Germània, i aquest el deixà gaudir pacíficament del regne Derrotà els normands el 886 i el 888, quan havien atacat París, però fou derrotat per ells el 889 Hagué de lluitar contra diversos rivals i acabà pactant amb Carles el Simple, protegit també per Arnulf, i es repartí amb ell el regne el 897 Llavors li correspongueren els països entre el Sena, l’Atlàntic, la terra dels sarraïns i la Mediterrània, i per tant els comtats catalans, que inicialment havien oposat alguna reticència al seu reconeixement Es casà amb Teodrata i…
Diónisos Solomós
Literatura
Poeta grec.
De família noble, fou enviat a estudiar a Itàlia Pavia, on freqüentà els literats més coneguts de l’època Havent tornat a Zacint, STricupis —el futur polític— l’encoratjà a fer ús de la llengua grega, i així, el 1823, el poeta restà consagrat amb la composició del seu Himne a la llibertat , esdevingut l’himme nacional grec Traslladat a Corfú, honorat per tots els seus compatriotes, continuà la seva tasca d’escriptor, tasca que, pel seu temperament autocrític, mai no arribà a ésser realitzada plenament i restà només en esbós Oda a Lord Byron , Assetjats lliures , etc Enigmàtic i…