Resultats de la cerca

Membre del consell directiu d’Estat Català amb Francesc Macià Intervingué en els fets de Prats de Molló 1926 Arran de la guerra civil, s’exilià el 1939 a Mèxic S'hi establí com a oftalmòleg i òptic, i també exercí com a professor a l’Instituto Politécnico Nacional Fou molt actiu dins la comunitat catalana de Mèxic hi fundà la Borsa del Metge Català Dedicat a la política activa, continuà militant al partit Estat Català i fou membre de la Comunitat Catalana de Mèxic i directiu del Consell Nacional de Catalunya i de la Confederació d’Organitzacions Catalanes d’Amèrica Participà en la Institució…

Mestra de professió, estigué vinculada a l’Institut Municipal d’Educació IME i treballà, entre altres institucions, a les escoles del Bosc i de Sant Gregori de Barcelona, fins a la jubilació 1988 Tingué una contribució molt destacada com a impulsora i organitzadora de les corals infantils a Catalunya El 1962, juntament amb M Dolors Bonal, Montserrat Solanic i Maria Teresa Giménez, fundà el cor infantil L’Esquitx, vinculat a la Coral Sant Jordi  i del qual fou directora durant molts anys El 1967, amb el propòsit de suplir la deficient, si no inexistent, formació musical a l’escola…

Pertanyent a l’Institut de Missioneres Seculars, treballà com a assistent social a l’Hospital Clínic de Barcelona, i en 1957-68 entre els immigrants a París Posteriorment, en tornar a Catalunya fou professora de treball social a l’ Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona ICESB 1969-90 i treballà a Caritas de Barcelona com a responsable del departament d’acció social entre el 1974 i el 1978, i posteriorment com a secretària general 1981-93 i directora 1993-98 Organitzadora i cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya 1978-81, en 1999-2003 fou…

Obrera del tèxtil, començà a destacar com a organitzadora sindical el 1917 dins el sindicat del ram fabril i tèxtil i la federació local de Sabadell Collaborà després regularment a Solidaridad Obrera i en 1920-21 fou una activa propagandista en les campanyes de protesta en solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola S’allunyà de la militància activa el 1936 Posicionada a favor de la Federació Anarquista Ibèrica FAI durant la Segona República, el 1936 formà un grup femení propi i anticlerical, La Agrupación Feminista Anticlerical, arran de les discrepàncies amb alguns…

Nascut en una família benestant de la burgesia catalana, es casà amb Montserrat Tusell, matrimoni gràcies al qual s’endinsà en el món de les assegurances Home profundament religiós, presidí la Federació de Joves Cristians, moviment apolític del qual fou un dels principals impulsors El 1935 fou nomenat director del diari "El Matí", càrrec que deixà en haver de fugir de Barcelona el 1936 Després de passar per França i Itàlia, la família s’establí a Sevilla, i el 1939 a Madrid, on Millet continuà en el món de la banca i les assegurances De retorn a Barcelona, conscient de la situació de la…

Format al Club Bàsquet Manresa, aviat deixà la pista per la banqueta Als anys setanta treballà en la creació d’una estructura esportiva en l’escola on era professor, la qual donà lloc a la formació del Grup d’Esports Badia-Solé, del qual dirigí els equips de base femenins fins bona part dels anys vuitanta, ja sota la nova denominació de Bàsquet Manresa Sant Francesc Obtingué el Campionat d’Espanya infantil femení amb un equip en el qual destacà la jugadora Nina Pont També dirigí el primer equip del Club Bàsquet Navàs 1978-80, fou ajudant d’Antoni Serra al CD Manresa i collaborà…

Debutà el 1959 amb els SEAT 600 que es preparaven als tallers familiars i aquells primers anys, per distingir-se del seu pare, sovint s’inscriví amb el pseudònim de Runner El 1961 aconseguí la victòria al Ralli de la Vall d’Aran, i el 1963, amb un FIAT Abarth, guanyà el primer Trofeu Juan Jover celebrat al circuit de Montjuïc Aquell mateix any guanyà el Campionat d’Espanya de rallis, copilotat per Artemio Eche El 1965 es proclamà triple campió en guanyar els títols d’Espanya i de Catalunya de rallis i el català de muntanya En aquells campionats guanyà proves com la primera edició del…

En 1869-74 una primera societat de resistència dels sabaters ja adoptà aquesta denominació afiliada a la Federació Regional Espanyola de l’AIT, fou dirigida per Miquel Pol, Guillem Arbós i Sebastià Alorda A partir del 1892 exercí una gran influència en el moviment obrer illenc En general, romangué adscrita a la UGT, i a partir del 1925 a la UGT de les Balears Fou el gran bastió del socialisme mallorquí, al qual donà dirigents importants, com Francesc Roca, Llorenç Bisbal, Bartomeu Bestard, Jaume Bauzà, Julià Ferratjans, Tomàs Rosselló, etc Les principals vagues que sostingué foren les de març…

Catedràtic de dret mercantil 1920 a la facultat de dret de Barcelona, de la qual fou degà del 1933 al 1936 El 1914 professà un curs de legislació social a la Universitat de Barcelona Fou un dels fundadors del Comitè de Dret Marítim de Barcelona, del qual fou vicepresident el 1954 Collaborà amb Francesc Moragas, i el succeí en el càrrec de director de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis Després del 1939 fou empresonat, exclòs de la direcció de la Caixa i també, temporalment 1940-52, de la seva càtedra La Caixa acordà, l’any 1979, després de la seva mort, la seva total i plena…

Fundà a Barcelona, al carrer de les Tàpies, una fàbrica de filats i teixits important, que fou una de les primeres a emprar maquinària de vapor El 1838 formà, juntament amb Manuel Lerena, Joan Güell i Ferrer, Jaume Ricart i Manuel Serra, la societat anònima La Barcelonesa, dedicada a foneria i a la construcció de maquinària tèxtil El 1841 l’amplià amb la incorporació del seu fill i de Celedonio Ascacíbar, que més tard la transformarien en La Maquinista Terrestre i Marítima Intervingué en la fundació de l’Institut Industrial de Catalunya 1848 i fou un dels impulsors més destacats de les…