Resultats de la cerca
Es mostren 253 resultats
Sant Pere de Trogó o Tragó (Cabó)
La vila de Trogó o Tragó, vinculada a la vall de Nempàs , posteriorment coneguda com a vall de Cabó, apareix documentada l’any 1038 també és inclosa en l’acta de dedicació de Santa Maria d’Organyà, del 1090 i en l’acte d’homenatge i jurament de fidelitat prestat pels habitants de la vall al bisbe Bernat Sanç, al 1162 No disposem de constatació directa de l’existència de l’església de Sant Pere d’aquesta vila, que es basa en la menció d’un document procedent de la collegiata de Santa Maria d’Organyà, datat l’any 1035, en què es vengué una terra situada al comtat d’…
Castell de Canelles (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Aquest castell devia ser situat dins de l’antic terme de Canelles de Segre, segurament en l’indret de l’actual llogaret El topònim Kannellas és documentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell El castell o “ kastrum de kanelles” no és esmentat, però, fins l’any 1044 El 1106 consta que Guillem Gauspert llegà en testament el castell de Canelles amb Fígols, que tenia per Guitard Isarn, a Umbert Segons la informació aportada per Pere de Tragó, el castell i el lloc de Canelles encara existia l’any 1519 dins el vescomtat de Castellbò al quarter d’Organyà i era posseït pels…
Santa Eulàlia de l’Ametlla (Cabó)
Art romànic
Es desconeix el lloc on era situada l’església dedicada a santa Eulàlia, a l’igual que la població de l’Ametlla, de la qual tan sols sembla quedar el mas anomenat l’Ametlla, situat a la dreta del riu Cabó, entre els pobles del Vilar i el Pujal d’Organyà, a la vall de Cabó aquest mas ja consta en el cens del 1860 La vila de l’Atmella és documentada l’any 1006, en què es ven un hort situat in villa Amindula … que afronta per una de les seves parts amb Santa Eulàlia Les mencions de l’Ametlla al llarg del segle XI són freqüents, i en elles la vila apareix amb les gràfies d’ Amendola…
Montanissell
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situat dalt d’un turó, a 1 134 m d’altitud, al peu de la serra de Sant Joan, que es dreça rere el poble com una muralla calcària.
Vora la pista d’Organyà passa un camí que duu a Coll de Nargó altres camins que hi conflueixen menen a Cabó i a Sallent L’església parroquial de Sant Joan és sota mateix de la cinglera, dominant la població, a ponent Voltada del cementiri, l’església és romànica, d’una nau coberta amb volta apuntada sostinguda per dos arcs torals l’absis, semicircular, és ornamentat exteriorment amb arcuacions llombardes La festa major s’escau el segon diumenge d’octubre i per Sant Joan es fa un aplec El lloc de Montanissell vila de Montangocello és esmentat el 988, any en què pervingué al bisbe…
puig Galliner
Cim
Cim (1 635 m) de la serra que separa les valls d’Alinyà i de la Vansa, a l’Alt Urgell, dins el municipi de Fígols i Alinyà.
Domina per llevant la ribera d’Organyà
serra de Sant Joan
Serra
Contrafort (1 745 m) de les serres interiors prepirinenques, a l’Alt Urgell (dins el terme de Coll de Nargó), continuació vers l’E de la serra de Carreu, de la qual és separada pel riu de Puials.
Al seu contrafort més oriental s’alça l’ermita de Santa Fe, que domina la vila d’Organyà
serra de Turp

Serra de Turp
© Xevi Varela
Serra
Sector d’una de les serralades més meridionals dels Prepirineus, estesa, en direcció SW-NE, des del Segre (on forma la part oriental de l’estret d’Aubenç) i la serra d’Odèn.
Culmina a 1620 m alt, punt termenal dels municipis de Fígols d’Organyà, Coll de Nargó i Oliana Alt Urgell
Sant Salvador del Puig (Cabó)
Art romànic
La possible església dedicada a sant Salvador seria la parròquia de la vila del Pui o del Puig, situada a la vall de Cabó, prop del també desaparegut poble de Favà, o potser la capella del castell del Pui, situat a llevant de Favà, i documentat l’any 1100 El document motiu de la suposició de l’existènciad’aquesta església és del 1089, en què es relaciona la vila “ Pug, in valle Nemphas, in apendicio de Sancti Salvatoris …” La vila del Pui o del Puig és esmentada també en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Organyà, l’any 1090, i en l’acte d’homenatge i jurament…