Resultats de la cerca

Alguns objectes metàllics d’ús quotidià comparteixen amb les monedes algunes característiques físiques, de tal manera que, tradicionalment, ha estat la numismàtica la que s’ha ocupat d’estudiar-los i documentar-los Aquest és el cas, per al període que ens ocupa, de les esportelles, els getons i els pesals Les esportelles Esportelles o medalles de record que adquirien els pelegrins en visitar el monestir santuari de Montserrat Daten dels segles XIV-XV Crusafont M Medalles commemoratives dels Països Catalans i de la corona catalano-aragonesa s XV-XX , Societat Catalana d’Estudis Numismàtics,…

Es dreça aïllat sobre la plana i domina el golf de Nàpols té dos cims l’ampla muralla semicircular del Somma 1 132 m —cràter primitiu, destruït per una forta explosió en temps prehistòrics— i el Vesuvi pròpiament dit 1 277 m, amb el cràter actual, separat per una gran depressió de 5 km de llargada, anomenada Atrio del Cavallo a la banda de ponent i Valle dell’Inferno a la de llevant És una mena de volcà poligènic format per alternança de projeccions cendres, bombes, etc i colades volcàniques Una carretera i una telesella porten fins a l’orla del cràter Al vessant occidental hi ha l’…

Situació Vista del sector sud-oest d’aquesta capella situada a la part baixa de la població ECSA-E Pablo Aquesta capella és a la part baixa del poble de Maldà, dins el nucli urbà, prop de la carretera de Vallbona Mapa 33-15 389 Situació 31TCG366021 Per a arribar a Maldà des de Tàrrega cal prendre la carretera C-240 en direcció a Ciutadilla Abans de creuar el Riu Corb, cal agafar la carretera que porta a Sant Martí de Maldà i a Maldà i que segueix la vall del riu JAA-CPO Història La història d’aquesta església és confusa Hom hi ha volgut veure l’antiga seu de la parròquia de Maldà, encara que…

Mata florida de Buddleja davidii , un arbust molt ramificat i molt fullós que fa les flors agrupades en inflorescències llargament cilíndriques Les flors més distals de cadascuna de les inflorescències, de color de rosa, són a l’antesi mentre que les de la part basal, de color brunenc, es troben ja marcides Jordi Carreras Constitueixen una família de plantes principalment llenyoses que comprèn 10 gèneres i unes 150 espècies distribuïdes per les zones intertropicals i subtropicals Buddleja davidii , arbust caducifoli originari de la Xina, és l’única espècie de la família present als Països…

El primer membre conegut és Bernat I de Sant Cristau , que s’havia casat amb Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou Llur fill Guillem I de Montesquiu o de Sant Cristau es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu novament edificat pel seu pare vers el 1080 i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló Foren pares de l’hereu Bernat II de Montesquiu mort després del 1172, casat amb una filla de Ramon de Termes, amb la qual fou pare de Guillem III de Montesquiu mort poc després del 1217,…

Situat a la façana marítima de la Marenda, des de la desembocadura del torrent Ravener, el curs del qual forma el límit amb el terme d’Argelers, fins a la cala de la Valleta al centre s’obre el port natural, a la desembocadura de la riera del Dui, que davalla del coll de Molló i del pic de Tallaferro El sector meridional del terme és al vessant septentrional de la serra de l’Albera la torre de Madaloc, a 665 m alt, és termenal amb el terme de Banyuls La zona muntanyosa és, en part, coberta de suredes el suro havia estat objecte d’una activitat tapera local i de boscs d’alzines i castanyers i…

Un sector del terme, anomenat la Marjuquera , es troba separat de la resta del territori pel municipi de Palma de Gandia el sector principal 9,81 km 2 s’estén entre el riu d’Alcoi i el Vernissa, tant per la plana alluvial de l’horta de Gandia i de la canaleta d’Ador , que n’és una petita prolongació com per l’orla muntanyosa que l’envolta de la qual forma part la serra d’Ador coberta, en bona pat, de garriga La població gairebé s’ha duplicat des de mitjan segle XIX gràcies a l’especialització agrícola al regadiu on és utilitzada tant l’aigua canalitzada com la del subsol, a més d’…

Situació Petita església feta amb grans carreus ben escairats, prop de l’actual cementiri, amb una filera d’esteles collocades artificialment entorn seu X Solé L’església de Santa Magdalena és situada a l’entrada del nucli urbà de Sanaüja, vora el cementiri municipal Mapa 34-13 329 Situació 31TCG598373 Per a accedir-hi des de Biosca, cal seguir la carretera C-1412 i agafar un trencall a mà dreta que porta a la població de Sanaüja Abans de travessar el pont de la riera de Sanaüja, l’església es troba aïllada i envoltada des de l’est fins a l’oest pel cementiri XSB Història No s’han localitzat…