Resultats de la cerca

Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als…

L’ aparell locomotor es compon d’una sèrie d’estructures la funció de les quals és de constituir el suport de l’organisme i possibilitar-ne els desplaçaments El terme locomotor procedeix dels mots llatins locus , que significa ‘lloc’, i motor , ‘el que mou’ L’aparell locomotor es compon dels ossos, les articulacions i els músculs somàtics o esquelètics Com que el conjunt format pels ossos i les articulacions és anomenat esquelet , una altra denominació que rep l’aparell locomotor és la d’ aparell o sistema músculo- esquelètic Les estructures components de l’aparell…

Els adhesius orgànics animals més corrents són les coles, obtingudes per hidròlisi del collagen de pells i ossos d’animals Les coles de pells són de més alt pes molecular i donen adhesions més fortes que les d’ossos Aquests adhesius passen amb facilitat de l’estat fluid a l’estat gelatinós són utilitzats en cintes i etiquetes engomades, en el paper de vidre i tela d’esmeril, en el relligament de llibres, en l’aglomerat de suros i com a lligant de l’esca dels llumins Altres adhesius orgànics animals són la cola de peix i la caseïna, utilitzada en la indústria paperera…

Són anomenats traumatismes nasals els trastorns causats per un impacte mecànic sobre el nas Es poden evitar molts traumatismes nasals si hom adopta la precaució de tenir les mans lliures per a protegir-se quan s’efectua una activitat on hi ha la possibilitat de caure, com ara córrer És important d’ensenyar aquesta mesura als infants més petits, que tenen reflexos lents i sovint no tendeixen a protegir-se L’ús del cinturó de seguretat és la mesura més important per a evitar els traumatismes nasals deguts a accidents de trànsit Sempre és útil d’aplicar gel o compreses fredes sobre el nas…

L’osteoporosi és el trastorn més habitual del metabolisme ossi Consisteix en una disminució de la densitat del teixit de l’os, a causa de la qual els ossos esdevenen més fràgils La disminució de la densitat òssia ès un procés fisiològic que es presenta de manera natural amb el pas dels anys Només és considerada una malaltia quan provoca manifestacions, com ara dolor o fractures Si es descobreix casualment en efectuar estudis per a d’altres malalties, no cal aplicar-hi tractament si no genera símptomes Durant el tractament de l’osteoporosi, cal que hom segueixi una dieta rica en…

El mieloma és un tumor maligne format per cèllules plasmàtiques que assoleixen característiques canceroses, proliferen exageradament en la medulla òssia que ocupa l’interior d’alguns ossos i elaboren substàncies proteiques generalment anormals Com que els focus tumorals són diversos, aquesta malaltia s’anomena mieloma múltiple Entre les manifestacions més habituals, i sovint inicials, en destaquen els dolors ossis i també les fractures patològiques dels ossos envaïts pel tumor, que són tan fràgils que es poden trencar a causa del més petit traumatisme Per això,…

La luxació congènita de maluc consisteix en un desplaçament dels ossos que formen aquesta articulació com a conseqüència d’alteracions esdevingudes durant la gestació o en el moment del part De vegades hi ha una malformació anatòmica present des del naixement, però la luxació es manifesta més endavant, sobretot quan l’infant comença a caminar Sovint la luxació de maluc és diagnosticada en l’examen mèdic postnatal, de manera que es pot solucionar amb un tractament senzill i breu En aquests casos, l’infant no tindrà dificultat a caminar Com més es triga a diagnosticar l’alteració,…

Hom en distingeix tres En el primer mètode el contingut d’un element estable serveix com a índex de l’edat de les restes en el segon, la relació entre el contingut del producte resultant de la descomposició radioactiva i les restes no descompostes dóna l’edat d’aquestes i en el tercer, la mesura del contingut d’un isòtop radioactiu mitjançant la seva activitat indica l’edat de les restes En el primer cas el procediment més important és l’anomenat del carboni 14, que és fonamentat en la mesura de l’activitat actual del carboni aïllat dels materials objecte de mesura El procediment més emprat…

És conformada pels ossos cranials i els facials