Resultats de la cerca
Es mostren 262 resultats
Bernard-Marie Koltès
Teatre
Dramaturg francès.
Els seus personatges són d’una consistència rotunda, éssers humans que lluiten per assegurar-se la supervivència Descriu espais urbans residuals, provisionalment abandonats, privats de la funció per a la qual foren creats, espais de violenta neutralitat que esdevenen metàfores de la vida Entre les seves obres cal esmentar L’Heritage 1972, que Maria Casares interpretà a la ràdio, La nuit juste avant les fôrets 1977, Combat de nègre et chiens 1983, Quai Ouest 1986, Dans la solitude des champs de coton 1987, Retour du désert 1987 i Roberto Zucco 1990, pòstuma
Constantí Ribalaiga i Vert
Economia
Empresari hoteler.
Encara jove, emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a l’Havana Amb el temps, esdevingué propietari de l’establiment, La Florida, que passà a dir-se Floridita El bar era un lloc de trobada molt conegut i acreditat, sobretot entre els intellectuals bohemis Fou el creador del combinat dit daiquiri, amb el qual la seva fama i la del Floridita s’escampà més enllà de les Antilles Ribalaiga fou també conegut arreu amb el sobrenom de Constante L’escriptor Ernest Hemingway en parla en la seva novella pòstuma, Illes en el Golf
Josep Calveras i Santacana
Literatura catalana
Gramàtic i erudit.
Fou membre de la Companyia de Jesús i secretari 1927-36 de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l’“Anuari” de la qual publicà treballs sobre formes de preposicions i del relatiu català Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge 1933, i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català 1928 Després del 1939 publicà a la revista “Manresa”, de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la collecció “Monumenta…
Joaquín Gasca Jiménez
Música
Compositor i director d’orquestra andalús.
Estudià al Conservatori de Música de Madrid Durant la seva carrera musical fou nomenat director de l’Orquestra de l’Exèrcit 1921 Posteriorment fundà l’Orquestra Simfònica de Logronyo 1931, la direcció de la qual compaginà des del 1933 amb la de l’Orquestra de Santa Cecília de Pamplona Dirigí també l’Orquestra Simfònica de Madrid i l’Orquestra Filharmònica de Madrid La seva obra s’inscriu dins un nacionalisme musical amb referències postromàntiques cal esmentar-ne l' Obertura Pastoral 1921, el poema simfònic Díptico ibérico 1932 i l’obra escènica Loa póstuma a una tonadillera del s XVIII 1950
òpera de cambra
Música
Tipus d'òpera composta o adaptada per a ser representada en un espai reduït, amb una escenografia esquemàtica, possiblement el saló d’un noble o d’un mecenes.
Al segle XVIII solia rebre el nom de serenata WA Mozart Il re pastore , 1775 Generalment els efectius instrumentals es limiten a una orquestra de cambra, amb un nombre petit de cantants G Donizetti Rita , obra pòstuma, 1860 Al segle XX, les creixents dificultats d’escenificació feren renéixer l’interès per l’òpera de cambra GC Menotti The Telephone , 1946, i Amahl and the Night Visitors , 1951 F Poulenc La voix humaine , 1958 A Catalunya, aquesta solució ha estat adoptada també per diversos autors X Montsalvatge Una voce in off , 1961 D’Arquer Una jornada con-Vincent , 2001
Witold Gombrowicz
Literatura
Escriptor polonès.
Estudià dret a Varsòvia i filosofia a París Entre el 1939 i el 1963 visqué a l’Argentina En les seves obres transforma la realitat en l’allegoria d’una certa idea de l’home en la qual aquest és concebut com un ésser imperfecte i immadur sotmès a la pressió i a la deformació per part de convencions socials, ideologies i estereotips És autor, entre altres, de les novelles Ferdydurke 1938, Trans-Atlantyk 1953, Pornografia 1960, dels drames Iwona księżniczka Burgundii ‘Ivonne, princesa dels Burgundis’, 1938 i Ślub ‘Matrimoni’, 1953, i del Diari 1953-1969 , de publicació pòstuma 1970
Francisco Javier Sánchez Cantón
Art
Historiador de l’art.
Es doctorà amb Los pintores de camara de los reyes de España Fou director de l’Academia de la Historia 1956 i de la de Bellas Artes 1966 i del Museo del Prado 1960-68, que reorganitzà Autor de nombrosos escrits, cal remarcar-ne Fuentes literarias para la historia del arte español cinc volums, 1923-41 Antonio Rafael Mengs 1929 Dibujos españoles , 5 volums 1930 La colección Cambó 1955 Durero en España obra pòstuma, 1972 I, entre els molts estudis que dedicà a Goya, Goya 1930, Cómo vivía Goya 1946 i Goya, su vida y sus obras 1953
Eugen Wüster
Lingüística i sociolingüística
Enginyer austríac i terminòleg.
Fundador de la terminologia concebuda com a disciplina autònoma des de la presentació i publicació de la seva tesi doctoral, l’any 1931, titulada Internationale Sprachnormung in der Technik ‘La normalització internacional de la terminologia tècnica’ Publicà quatre llibres i més de 500 articles i creà l’anomenada Escola de Viena, des d’on concebia la disciplina terminològica centrada en el concepte i orientada a la normalització internacional dels termes cientificotècnics Destaca la publicació pòstuma, a Alemanya, del seu manuscrit compilat per Helmut Felber i titulat Introducción…
Josep Calveras i Santacana
Història
Gramàtica
Cristianisme
Gramàtic i erudit.
Membre de la Companyia de Jesús Fou secretari 1927-36 de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l’ Anuari de la qual publicà treballs sobre formes de preposicions i del relatiu català Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge 1933, i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català 1928 Després del 1939 publicà a la revista Manresa , de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la collecció “Monumenta…
Lluís Canaldà i Salomó
Música
Tenor català.
El 1914 actuà a Carmen , al costat de Concepció Supervia i Mercè Capsir, al Gran Teatre del Liceu Aquell mateix any cantà, també amb Supervia, a Samsó i Dalila Aviat s’especialitzà en papers wagnerians de tenor Siegmund, Parsifal, Tristany, Sigfrid, que cantà al Liceu, al Coliseo dos Recreios de Lisboa, al Teatro Reggio de Torí o al Teatro Real de Madrid El 1918 estrenà La llama , obra pòstuma de José María Usandizaga Enregistrà diversos fragments d’òperes de R Wagner, G Puccini i R Leoncavallo i cantà per darrera vegada al Liceu el 1926, amb unes memorables funcions de Parsifal…