Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
Félix Vallotton
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura francesa
Gravador, pintor i escriptor suís, naturalitzat francès el 1900.
Format a l’Académie Julian de París 1882, començà a exposar el 1885, i collaborà amb xilografies i articles a diverses revistes S'integrà al grup dels nabís 1893 Artista intellectual, inquiet i molt autoexigent, el seu realisme, pàllid i intimista, és mancat de força com a pintor Molt més interès tenen els seus gravats especialment les xilografies retrats, illustracions literàries i escenes populars i de carrer, d’un cert primitivisme conscient, amb una atmosfera ben aconseguida, malgrat l’economia dels mitjans emprats Intimités , 1897-98
carpí ver

Carpí ver
Lukáš Jurek (CC0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, generalment de menys de 40 cm de longitud, molt semblant a la carpa, però desproveït de barbetes.
El dors és de color terrós, els costats també són terrosos, però amb reflexos tornassolats groguencs, daurats o vermells, i el ventre és groc pàllid i sol tenir una taca fosca a la base de la cua Habita en aigües estanyades i els seus hàbits són anàlegs als de les carpes, amb les quals poden engendrar híbrids fecunds proveïts de quatre barbetes Originari de la Xina, actualment hom el cria industrialment arreu del món amb finalitats ornamentals i la seva carn és molt poc valorada
pica-soques
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels sítids, de l’ordre dels passeriformes.
Habita en una gran part d’Àsia i a tot Europa, llevat d’Irlanda, Islàndia, Escòcia, la meitat nord d’Escandinàvia i les illes mediterrànies L’únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau o pic bastard o tàpara Sitta europaea , que fa 14 cm i té les parts superiors de color blau grisenc, les inferiors ocraci pàllid i els costats castanys Té les galtes i la gola blanques i una llista ocular negra A la Catalunya continental, és comú als boscs, des dels Pirineus fins al Montseny i el Montnegre
treponema
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre de les espiroquetals, de la família de les treponematàcies, els representants del qual són dotats d’espires.
Al microscopi òptic són visibles in vivo sense cap tinció prèvia, gràcies a la refringència que presenten sobre fons negre Són anaerobis estrictes i paràsits obligats de l’home i altres animals, la qual cosa fa difícil llur cultiu experimental N’hi ha moltes espècies, patògenes per a l’home el treponema pàllid T pallidum és l’agent causant de la sífilis en l’home, directament transmissible als antropoides i als conills, T pertenue és l’agent del pian i T carateum és l’agent de la pinta
riber
Botànica
Gènere d’arbusts caducifolis, de la família de les saxifragàcies, de fulles alternes i palmades, de flors regulars, epígines i pentàmeres, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en baia.
Els fruits són anomenats ribes o groselles , i sovint són comestibles, al natural o preparats en forma de melmelada, de compota o de xarop de grosella El riber alpí o cirerola Ralpinum fa fruits menjables però insípids El riber espinós o agrassó Ruva-crispa fa fruits comestibles El riber petri Rpetraecum , de flors vermelloses i campanulades i de fruits vermells i acerbs, es fa als Pirineus i en altres serralades europees El riber vermell Rrubrum , de flors d’un verd pàllid i de fruits vermells i acíduls, comestibles, és conreat a molts països europeus
falcó de la reina

Falcó de la reina
© Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat / Govern des Illes Balears
Ornitologia
Falcó, de la família dels falcònids, de fins a 38 cm.
Té una taca negra a la cara que recorda el falcó mostatxut, una cua més llarga que els altres falcons i la cera del bec d'un groc pàllid, gairebé blanquinós Ocell migratori, nidfica a les contrades litorals de Catalunya, les Illes Balears i els Columbrets, amb una reproducció tardana, relacionada amb la captura d'ocells en migració autumnal Tenen una posta de 2 o 3 ous, que es desclouen al setembre També s'hi troben exemplars de manera regular a les comarques del Berguedà i el Solsonès
Les hookerials
El de les hookerials és un ordre de distribució principalment tropical, de molses pleurocàrpiques amb els fillidis sovint complanats i asimètrics, amb les cèllules grosses, i el peristoma doble o reduït Està representat al nostre país per poques espècies, entre les quals la més típica és Hookeria lucens, que forma, sobre terra i roques molt humides i ombrívoles, gespes de color verd pàllid, constituïdes per plantes de fins a 60 mm, amb els caulidis reptants, esparsament ramificats Els fillidis, fortament complanats, estan ondulats en sec i són grossos 5 × 13 mm, amplament ovals, sense nervi,…
retèpora
Zoologia
Briozou colonial de l’ordre dels quilòstoms, de la família dels retepòrids.
Les seves colònies són laminars, per ramificació en un pla únic, i molt fenestrades per soldadura successiva de les ramificacions El polimorfisme és gran Fixada als objectes per una capa extensa de cenozooides, les làmines són formades per una capa interna d’autozooides i una o més capes externes de cenozooides En ambdues superfícies hi pot haver aviculàries sèssils Habita a les grutes submarines i als fons corallígens pregons, puix requereix una penombra quasi absoluta El color de rosa pàllid que té en viu es perd ràpidament en treure'l de l’aigua Es troba a la Mediterrània
hortolà

Hortolà
© phenolog
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 15 cm de llargària.
Té el cap, el coll i el pit d’un color verd grisenc, la gola, el mostatxo i el cercle ocular d’un groc pàllid, les parts superiors ratllades de bru i negrenc, el carpó d’un falb rogenc, el ventre vermellós i les ales ratllades d’un bru fosc i d’un bru groguenc i roig La femella és de tons més pàllids El bec i les potes són de color rosat Habita a tota l’Europa continental, excepte a la Bretanya i a la meitat sud de la península Ibèrica, on és accidental, i hiverna a l’Àfrica oriental
fraret

Fraret
© Blake Matheson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, d’uns 30 cm de llargada, fàcilment identificable pel bec, que és triangular, comprimit lateralment i vermell, groc i blau a franges, i pel cap, desproporcionadament gros.
El plomatge és negre a les parts superiors, i el coll és gris pàllid als gens i blanc a les parts inferiors les potes són ataronjades Es posa dret i reposa horitzontalment És gregari i s’alimenta de peixets, crustacis, cucs i molluscs Nia en caus de conill abandonats i en forats excavats o anfractuositats naturals en penya-segats de la costa la posta és d’un sol ou Habita als litorals escandinau, islandès o escocès a l’hivern emigra cap al sud i arriba a la meitat de la Mediterrània occidental és comú, en aquesta època, als Països Catalans