Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
Fonació i articulació de la veu
Fisiologia humana
L’aparell respiratori és responsable de la fonació i l’articulació de la veu, és a dir de la formació de sons de diverses qualitats —com la intensitat, el to i el timbre—, que poden ordenar-se entre ells de forma útil per establir una comunicació entre les persones La capacitat de formar sons és deguda al fet que l’aparell respiratori disposa d’una sèrie d’estructures que poden moure’s i canviar de forma, amb la qual cosa originen corrents d’aire més o menys intensos i modifiquen el flux de l’aire per l’interior dels conductes, i d’altres que actuen com a caixa de ressonància En primer lloc,…
cacuminal
Lingüística i sociolingüística
Classe d’articulació, dita també cerebral
o retroflexa
, que correspon al so en el qual intervé l’àpex de la llengua i el paladar dur, entre els alvèols i el paladar tou.
Dins les llengües romàniques hom el troba en el sard, en els dialectes del sud d’Itàlia i en l’asturià
roncar
Respirar, en dormir, fent un soroll ronc degut a la vibració del vel del paladar.
rinofaringe
Anatomia animal
Part de la faringe situada darrere les fosses nasals, per damunt del vel del paladar.
És anomenada també nasofaringe
dorsal
Fonètica i fonologia
Articulació caracteritzada per l’aplicació o l’acostament del dors de la llengua al paladar.
Segons la necessitat descriptiva que ofereix una llengua, hom pot distingir entre predorsal, mediodorsal i postdorsal
Les escrofulariàcies
Escrofulariàcies 1 Matacabrit Chaenorhinum minus aspecte de la planta x 0,5 2 Euphrasia stricta aspecte de la planta x 0,5 3 Veronica persica aspecte de la planta x 0,5 4 Conillets Antirrhinum majus a detall de la flor amb la corolla personada x 1 b fruit capsular amb dehiscència poricida x 2 5 Múria Verbascum sinuatum a detall de la flor pentàmera, gairebé actinomorfa x 1 b flor seccionada longitudinalment x 1 6 Violeta de pastor Linaria supina a flor de corolla personada amb un llarg esperó x 2 b fruit capsular obert x 2 1 Didalera de sant Jeroni Digitalis lutea a aspecte de la flor x…
llaminadura
Menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc.
asafia
Patologia humana
Pronunciació confusa que fa articular indiferentment les paraules, com quan el paladar manca o és foradat.
El xumet del nadó
No hi ha unitat de criteris sobre la conveniència d’emprar el xumet Algunes tendències psicològiques mantenen que el xumet és útil, necessari fins i tot, perquè tranquillitza l’infant això és una cosa que poden certificar tots els pares que l’han emprat amb els seus fills No obstant això, té l’inconvenient que si no s’adopten determinades precaucions pot causar certs trastorns És possible, doncs, que el xumet actuï com a vehicle transmissor de gèrmens infecciosos, si cau a terra o l’infant el refrega pels mobles Per a evitar-ho, cal tenir diversos xumets, per a poder-los canviar i rentar…
predorsal
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació caracteritzada per l’acostament de la part anterior de la llengua al paladar.