Resultats de la cerca

Fundada l’any 1719 per Bernhard Christoph Breitkopf 1695-1777, estigué a les mans de Johann Gottlob Immanuel 1719-94, fill seu, el qual inventà un procediment de tipografia musical, consistent en caràcters fraccionats, recollí un fons molt ric de partitures i edità uns catàlegs temàtics de música instrumental amb els quals hom pot identificar molts autors d’obres del segle XVIII Gottfried Christoph Härtel 1763-1827 fou associat a la casa el 1795 Començà les edicions d’obres completes, fundà l' Allgemeine musikalische Zeitung i creà una fàbrica de pianos El 1945 fou fundada a…

Fou fundat el 1935 per Josep M Lamaña, i començà d’actuar en públic el 1936 Els seus directors han estat el mateix Lamaña 1935-57, Enric Gispert fins el 1972 i Romà Escalas fins el 1979 L’any 1979 fou dissolta com a associació independent i el seu valuós fons instrumental gairebé un centenar d’instruments fets a imitació dels originals de l’època i els facsímils de partitures antigues passaren a formar part del Museu de la Música de Barcelona Ha actuat en els principals festivals de música d’arreu d’Europa, i ha fet enregistraments per a la ràdio i televisió de França, Anglaterra…

Les seves primeres composicions giren entorn del simfonisme La ajorca de oro , 1918 Interessat per la música de teatre, escriví partitures de sarsueles d’èxit, com ara  La marchenera 1928, María la tempranica 1930, Luisa Fernanda 1932, una de les que assoliren més èxit, La Chulapona 1934 i María Manuela 1957 La seva darrera composició, l’òpera El poeta 1980, fou molt ben rebuda per la crítica Escriví també nombroses obres per a guitarra, entre d'altres,  Fandanguillo, arado y danza o Concierto de Castilla Des del 1974 fou president de la Societat General d'Autors, i des del…

Instrumentista de violí, feu d’enllaç amb les generacions joves que al final dels anys setanta arribaren fent expedicions de recerca musical a l’Alta Garrotxa Conservava un repertori important en quantitat i qualitat de sardanes curtes d’abans de Pep Ventura Actuà molt de temps amb l’acordionista cromàtic de les Preses Alfons Faig, Fonso , i també amb el grup Tururut Bonaigua o formant duet amb Amadeu Rossell Els darrers anys també actuà en els cicles de Tradicionàrius, del barri de Gràcia de Barcelona Hom ha publicat el llibre Peret Blanc, violinista de Beget escrit per Jordi Roura i…

Fou deixeble d’Aleix Mercè a la catedral de Lleida, on era membre del cor Més tard estudià clarinet amb A Santamaña i violí amb P Ichart Les dades que es tenen sobre ell el situen com a instrumentista de la catedral de Lleida, i també en diferents orquestres actives a la ciutat Fundà una orquestra de ball que portava el seu nom, amb la qual actuà arreu de Catalunya Posteriorment s’establí a Barcelona com a violinista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, tasca que compaginà amb la gestió d’un establiment de venda de partitures Compongué obres simfòniques i realitzà un miler d…

El seu pare era violinista de l’Orquestra Filharmònica de Nova York Deixeble preferit d’Ivan Galamian, la seva presentació oficial tingué lloc el 1950 en un concert a l’Havana en què interpretà el Concert núm 1 d’H Wieniawski Amb només quinze anys actuà al Carnegie Hall en un concert dirigit per Dimitri Mitropoulos En molt poc temps es convertí en un virtuós, famós per la seva perfecció tècnica Feu diverses gires per Europa, Amèrica, Austràlia i també Israel, i destacà per les seves interpretacions del repertori romàntic Fou el primer intèrpret dels concerts per a violí de Richard Mohaupt…

Estudià musicologia a les universitats de Heidelberg, Munic -amb A Sandberger- i Leipzig, centre aquest darrer on fou alumne de Th Kroyer i es doctorà el 1927 amb una dissertació sobre la música antiga per a orgue També estudià història de la música i de la literatura, filosofia i economia Fou professor al seminari de musicologia de la Universitat de Königsberg, on obtingué un postdoctorat el 1929, i també impartí classes a les universitats de Bonn 1932-38, Yale 1938-58 i Basilea 1958-64 Fundà 1947 i edità 1947-58 The Yale Studies in the History of Music i la sèrie de partitures…

Estudià piano, composició i direcció a Stuttgart 1923-28 El 1933 es doctorà en musicologia a la Universitat de Heidelberg, on fou alumne de Heinrich Besseler Visqué una temporada a Holanda 1933-39, i a partir del 1940 s’establí als Estats Units a causa de la seva oposició al règim nazi Fou professor en nombroses escoles i universitats nord-americanes i editor general dels volums Monuments of Renaissance Music , que publicà la Universitat de Chicago 1964-77 La seva tasca com a editor i estudiós, tant de tractats teòrics com de partitures musicals, el portà a plantejar-se els…

A banda de la tasca de Marriner, els violinistes Iona Brown i Kenneth Sillito s’han alternat en la direcció El conjunt, que des de la seva formació ha conegut un clamorós èxit arreu del món, tant amb motiu de les seves gires internacionals com dels seus enregistraments fonogràfics, manté la seu a la capital anglesa El seu repertori combina obres barroques, clàssiques, romàntiques i contemporànies Ha arribat a estrenar partitures expressament compostes per a la formació i d’autors bàsicament britànics com Walton, Bennett o Maxwell Davies La seva especialitat ha estat sempre Mozart…

Durant la seva infància estudià música a Londres Entre el 1895 i el 1897 visqué a París, on rebé lliçons d’harmonia, contrapunt i orquestració d’A Gédalge Valle Riestra és recordat bàsicament perquè fou el primer compositor nacionalista peruà El 1900 estrenà a Lima Ollantay , una òpera basada en un episodi de la història dels inques que fou molt ben acollida Posteriorment inicià la composició d’una altra òpera, també de tema incaic i titulada Atahualpa , que restà inacabada Compongué, a més, Misa de Requiem 1913, Elegía , per a orquestra, peces per a piano i cançons, i escriví alguns tractats…