Resultats de la cerca
Es mostren 342 resultats
cançó de gesta
Música
Poema narratiu d’època medieval, en llengua romànica, basat en fets històrics.
Centrat en moments gloriosos o en personatges històrics de renom, la fantasia a l’hora de narrar els fets n’és un dels principals trets característics Altres peculiaritats de l’estil són l’acció lineal, la repetició de versos o sèries de versos i la manca d’artificis retòrics Les cançons de gesta eren divulgades pels joglars ambulants, que les recitaven o cantaven davant tota mena de públic amb la finalitat d’informar i emocionar els seus oïdors D’autor desconegut en la major part dels casos, el poema anà evolucionant d’acord amb els canvis de gust del públic Cap a la fi del segle XII i…
El registre sedimentari en el domini catalano-valencià. Les fosses i depressions neògenes
A les àrees emergides dels marges NW de la conca Catalano-balear també anomenada solc de València i pròximes golf del Lleó, el registre sedimentari neogen es conserva, principalment, en les depressions litorals Esquema sintètic del registre sedimentari neogen a les àrees emergides del domini catalano-valencià Les característiques dels sediments de cada depressió són variables a causa de les particularitats estructurals de cadascuna i també de la influència diferent que reberen de les transgressions i regressions marines, més importants a les zones properes al litoral que no a les més l’…
serbocroat
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava del subgrup meridional o balcànic.
És parlada per uns 16 500 milions de persones 1995, majoritàriament als estats de Sèrbia i Montenegro 8 150 000, Croàcia 4 590 000 i Bòsnia i Hercegovina 3 430 000, en els quals és llengua oficial Hi ha també comunitats de parlants d’aquesta llengua a Àustria 175 000, Eslovènia 155 000 i els EUA 130 000 i, més petites, a Hongria, Romania i el Canadà El nom fa referència a dues ètnies diferents —els serbis, de religió ortodoxa i els croats, catòlics—, tot i que es tracta d’una sola llengua, amb variants dialectals que responen a circumstàncies historicoculturals diferents A aquestes dues…
Vida privada
Literatura catalana
Novel·la de Josep Maria de Sagarra, publicada el 1932.
El seu eix temàtic se centra en la decadència moral i econòmica de la família Lloberola, un dels darrers exemples d’aristocràcia barcelonina Els Lloberola, un llinatge noble des del segle XVIII, s’enfronta a la seva ruïna Don Tomàs de Lloberola, els seus fills Frederic i Guillem i els seus nets Maria Lluïsa i Ferran, fills de Frederic són els encarregats d’enderrocar progressivament els principis i la tradició d’un nom que cada vegada té menys significat La via és el mòbil sexual i l’econòmic La resta de personatges que configuren la trama argumental provenen de les relacions de tots ells…
joc de bitlles

Joc de bitlles
Roger DeWitt (CC BY 2.0)
Esport
Joc d’habilitat consistent a fer caure, amb l’ajut d’un projectil (bastó o bola), una sèrie d’objectes, anomenats bitlles, plantats verticalment a terra.
L’egiptòleg Flinders Patrie en datà els orígens cap a l’any 3300 aC Practicat pels romans, passà a formar part dels costums populars de la majoria dels pobles d’influència llatina, essent transmesos per tradició oral les peculiaritats locals, les regles i els estris emprats Gairebé a tot arreu, el joc, practicat generalment en ambients rurals, esdevingué objecte d’una apassionada expectació que, juntament amb les juguesques que s’hi feien, originà sovint problemes d’ordre públic i en determinà la interdicció o el control per part de les autoritats Als Països Catalans el joc de bitlles tingué…
Joan Baptista Granell i Lledó
Historiografia catalana
Mestre, cronista oficial i escriptor.
Vida i obra Estudià a l’escola pública superior de Miguel Rosanes i, becat per la Corporació local, a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament, alhora que assistia regularment a les classes de música de José Silvestre Tortajada Després fou mestre de primer ensenyament i a l’Ajuntament suecà ocupà una plaça d’oficial de secretaria Fou soci de Lo Rat-Penat i afirmen que a casa seva tenia una extraordinària biblioteca En morir Gordiano Ribera 1912, la Corporació municipal el nomenà cronista oficial de Sueca per a reconèixer-li el treball fet en el seu llibre Historia de Sueca desde los tiempos…
art siríac
Art
Art desenvolupat a la regió històrica de Síria.
Ja des d’antic aquest art rebé les influències egípcia i mesopotàmica, a l’època selèucida l’hellenística, i posteriorment la romana Segons llur posició geogràfica, les ciutats rebien, en major o menor grau, l’una o l’altra d’aquestes influències així, Palmira és més orientalitzant, per exemple, que Baalbek o que Antioquia Petra presenta també un conjunt d’elements hellenístics, autòctons i romans Un element decoratiu molt important en les construccions siríaques fou el mosaic hom n'ha conservat molts exemples Antioquia, Mādabā, etc Dura Europos ha fornit moltes pintures, alhora que ha…
b

Escriptura i paleografia
Segona lletra de l’alfabet català, anomenada be.
La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les inscripcions…
auxina
Bioquímica
Botànica
Substància química natural o sintètica, caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.
El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta Aquest…
campanar

Campanar de Sant Pere de Rodes
© JoMV
Arquitectura
Torre d’una església o extrem superior d’un edifici on hi ha suspeses les campanes.
El seu origen és segurament en les torres que en l’arquitectura paleocristiana servien de talaia defensiva de l’església Per la seva missió de cridar els fidels amb el toc de les campanes l’altura millora l’expansió del so hom els relaciona també amb el minaret musulmà Hom considera com a primers exemples del campanar pròpiament dit els de Sant'Apollinare Nuovo, Sant'Apollinare in Classe i San Francesco, tots ells a Ravenna, considerats del segle IX, de planta circular En el romànic n'hi hagué diversos tipus, que responien generalment a peculiaritats…