Resultats de la cerca
Es mostren 1013 resultats
Sant Sadurní d’Anoia, abans de Subirats
Art romànic
S’esmenta per primera vegada en el testament fragmentat de Guisla de Santmartí, vers l’any 1080, en el qual deixà a Sant Sadurní de Subirats el pa i vi junt amb els cups i les bótes que tenia al castell de Lavit Aquesta església devia fer poc que existia, segons es desprèn d’aquest document, en comparació amb d’altres esglésies molt més antigues El 1179, en una venda d’un dret hereditari en el mas de Rovira, es parla de la feixa de Sant Sadurní, al terme del castell de Subirats, parròquia de Sant Pere de Lavern El que sembla donar a entendre això és que l’església de Sant Sadurní era…
filla de Maria
Cristianisme
Membre de l’associació pia femenina d’adolescents i de dones solteres, estesa àmpliament a totes les diòcesis i totes les parròquies catalanes entre els anys 1870 i 1880.
Sorgí de la congregació mariana dels jesuïtes, però es desenvolupà com a associació pia de jurisdicció episcopal En el sector masculí tenia com a parallel els lluïsos lluís Els nous corrents de pietat moderna han fet desaparèixer aquesta associació, que perdura encara en alguns indrets com a vella relíquia
ganiveter | ganivetera
Història
Menestral que fabricava ganivets.
A Barcelona constituïren un gremi propi amb els daguers des del 1512, i perdurà fins al s XIX A València eren units amb els daguers, els armers, els esmoladors i els forjadors d’armes blanques A Mallorca formaven part, amb els ferrers i altres metallúrgics, de la confraria de Sant Eloi
tríptic
Art
Composició pictòrica, escultòrica o d’orfebreria dividida en tres cossos, en la qual els dos exteriors es tanquen sobre el central; tenen també decorada la cara exterior que resta a la vista quan el tríptic és tancat.
Aparegué a Bizanci com a derivació i ampliació del díptic, i restà sempre de mida petita i portàtil en l’art cristià oriental A Occident arribà a adquirir grans dimensions i constituí veritables retaules d’altars, i el seu millor moment fou el gòtic El seu ús perdurà fins al s XV
col·legi de la mercaderia
Història
Corporació de mercader
d’algunes ciutats i viles catalanes, sorgida als s. XIV i XV.
El nom predominà especialment com a designació de la corporació de Palma Mallorca fundada el 1409, i perdurà fins al s XIX, bé que, des del decret de Nova Planta 1715, amb atribucions limitades A Barcelona i a València, a partir del 1758 i del 1763, reberen el nom de cos de comerç
ban
Història
Governador, amb atribucions civils i militars, dels territoris en què fou dividit el regne de Croàcia constituït el 925.
Després de la unió de Croàcia i Hongria 1102, el ban de Croàcia fou el representant de l’autonomia nacional davant el sobirà tenia dret de convocar la dieta i era cap suprem de l’exèrcit croat El 1868 foren molt restringides les atribucions del ban, càrrec que perdurà fins el 1918
cèdula reial
Història
Despatx en què hom concedia una gràcia, prenia alguna providència.
Aparegué a Castella sota el regnat de Joan II, i perdurà, amb lleugeres variacions, fins a l’època dels Borbó Adoptaren la seva forma gràcies i provisions reials lliurades per un tribunal superior i subscrites pel rei i el seu secretari Hom en féu edicions impreses quan la importància de l’afer ho exigia
lapidació
Història del dret
Forma d’execució de la pena capital practicada per diversos pobles i en diverses etapes de la seva història.
Entre els antics hebreus, la pena era acomplerta fora de la ciutat, i els testimonis del fet delictiu eren obligats a tirar la primera pedra Aquest sistema perdurà en algunes societats primitives, durant l’edat mitjana, i encara avui és vigent en alguns codis penals musulmans Sovint era utilitzat contra les dones condemnades per adulteri
Armentières
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, vora el riu Leie.
És famosa des de l’edat mitjana per l’artesania del lli, indústria que encara perdura, juntament amb la tèxtil cotonera i la del jute Altres activitats a destacar són la construcció de maquinària, la caldereria i la indústria cervesera a l’àrea circumdant destaca l’agricultura, essent el lli un dels principals conreus
Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista cultural i política, publicada en català a Buenos Aires.
Aparegué el 1930 amb caràcter mensual, i fou dirigida, successivament, per Lluís Macaya 1930-33, Ramon Canals 1934 - gener del 1936 i Ramon Girona 1936-46 El 1947 la dirigí Joan Merli, i donà molta importància a la illustració Suspesa temporalment, reaparegué el 1953, sota la direcció de Joan Rocamora, i perdurà fins el 1964