S’esmenta per primera vegada en el testament fragmentat de Guisla de Santmartí, vers l’any 1080, en el qual deixà a Sant Sadurní de Subirats el pa i vi junt amb els cups i les bótes que tenia al castell de Lavit. Aquesta església devia fer poc que existia, segons es desprèn d’aquest document, en comparació amb d’altres esglésies molt més antigues.
El 1179, en una venda d’un dret hereditari en el mas de Rovira, es parla de la feixa de Sant Sadurní, al terme del castell de Subirats, parròquia de Sant Pere de Lavern. El que sembla donar a entendre això és que l’església de Sant Sadurní era sufragània de la de Lavern. Ara bé, el 1264 ja s’esmenta el nom del rector de la parròquia de Sant Sadurní del castell de Subirats. L’antiga església romànica del segle XI perdurà fins al segle XVI, en què es féu una església nova i un campanar. Era d’un gòtic molt deformat pels afegits, de la qual es conserva encara el cloquer de forma octagonal. Al principi del segle XIX, es féu la porta nova que perdurà fins a les últimes reformes. Darrere l’església del segle XVI, s’hi afegí una nova nau, al final del segle XIX, de grans dimensions. L’església del segle XVI desaparegué durant les reformes que es feren entre els anys 1925 i 1927.