Resultats de la cerca

Especialista en frontennis, pertany al Club Los Calpes, que té la seu als frontons de la Federació Catalana de Pilota, a Barcelona Fou campiona del món sub 22 amb Sandra Cortés 1999 en pilota olímpica i subcampiona d’Espanya de clubs amb Cristina Palmero 2005 Davantera, amb Cortés i Judit Campoy ha estat campiona del Torneig Internacional Capitán San Luis de L’Havana 2005, 2006

Jugà a cesta punta en el Club Vascònia, que presidí 1956-60, i amb el qual fou dues vegades campió de Catalunya de l’especialitat També dirigí la Federació Catalana de Patinatge 1956-60 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Pilota 1963-67 El 1968 fou nomenat seleccionador espanyol de cesta punta i, posteriorment, dirigí la federació espanyola 1970-76

Combina les habilitats del futbol, del tennis i del voleibol L’objectiu és aconseguir que l’equip rival no pugui retornar la pilota A l’hora de fer la recepció, l’equip que disputa la pilota pot deixar-la botar un cop al terra En competicions femenines o de base pot botar fins a dues vegades Posteriorment, l’equip que té la possessió de la pilota pot fer fins a tres tocs abans de retornar-la a l’altra banda de la xarxa Es juga individualment i en les modalitats de dobles i triples, i es pot jugar tant a l’interior com a l’exterior És practicat especialment per jugadors de futbol per millorar…

El nom prové del fet que, a diferència d’altres modalitats, no importa quants bots faci la pilota, que sol anar per terra i per tant s’ha de raspar el terra per poder colpejar-la El raspall i l’escala i corda són les úniques modalitats amb jugadors professionals Està molt arrelada a les comarques del sud del Xúquer, com la Safor, la Vall d’Albaida, la Marina Alta i la Marina Baixa Es pot jugar tant al carrer com a trinquets de raspall Normalment les partides solen ser entre equips de dos o tres jugadors, que miren que el rival no torni la pilota abans que traspassi…

Es juga dins un trinquet Dos equips contendents es passen la pilota de vaqueta per dalt d’una corda que divideix els dos camps situada a 1,80 m d’alçada La ferida el tret de sortida de cada punt s’ha de fer botar a una escala al lateral del trinquet D’aquests dos elements prové el nom d’escala i corda Els equips poden ser formats per un partides individuals o mà a mà o per dos o tres jugadors És bastant habitual que s’enfronti una parella a un trio Un dels equips va de vermell i l’altre de blau Les partides són a 60 punts, que es compten de cinc en cinc dotze jocs Cada joc suma…

Fundat el 1974, està especialitzat en frontennis i en pilota de mà Participa en la primera categoria del Campionat de Catalunya de pilota de mà, així com en la divisió d’honor de frontennis També té equips de categories inferiors En frontennis destacaren Carlos Rodríguez, Francisco Parriego i José Luis Conde, i en pilota, José Lozano, Jesús Chicote i Lucio García Disposa d’un frontó de 23 m El 2011 tenia 124 esportistes federats

Es juga en un carrer, sigui real o una construcció que simula un carrer, recte i pla Té similituds amb la modalitat d’escala i corda, però sense escala ni llotges Cal passar la pilota de vaqueta per sobre la corda de falta que divideix els dos camps La pilota no pot botar dos cops al mateix camp ni ser colpejada dos cops pel mateix equip La ferida treta d’inici es fa llençant la pilota amb la mà, no colpejant-la, i ha de caure a la zona del dau, un requadre marcat al terra, i passar per dalt de la corda de galotxa, situada al camp del rest Tant el dau…

Jugador de l’especialitat de mà de la Unió Esportiva Horta i del Club Natació Barcelona, és jutge de la Federació Catalana des del 1988 Assolí la internacio-nalitat en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i participà en la Copa del Món de pilota 2007

El frontó, cobert o a ple aire, consta d’un camp de joc de 50 a 70 m de llargària per 10 o 12 m d’amplària, amb sòl dur limitat per dues parets en angle recte de fins a 12 o 14 m d’alçària També acostuma a haver-hi una tercera paret, anomenada de rebot , situada davant aquella contra la qual els jugadors llancen la pilotapilota basca

Ha estat considerat el millor manista català de tots els temps Fou jugador del CN Barcelona i actuà de davanter Aconseguí set Campionats de Catalunya, formant parella amb Narro 1960, Bichín 1961, Torres 1962, Jesús Bakero 1975, 1978, José Luis del Villar 1977 i Esteban Marcos 1983 Amb Narro fou també campió d’Espanya 1961, i es convertí en l’únic català que ho ha estat Exercí també de vocal de mà de la Federació Catalana de Pilota 1978-79 Retirat el 1983, durant més de trenta anys es dedicà a organitzar competicions socials al seu club i també el Campionat de Catalunya de la seva especialitat