Resultats de la cerca

Adscrit a les tendències d’avantguarda, publicà assaigs i crítiques literàries en diversos periòdics i dirigí Nueva España Lo cómico contemporáneo 1928 i El nuevo diantre 1930 apleguen alguns dels seus assaigs Escriví poesia — Umbrales 1918 i Signario 1923— i narracions — Pájaro pinto 1927 i Luna de copas 1929—, que el qualifiquen com a representant genuí de la literatura deshumanitzada i intellectualista del primer terç del s XX Escriví també biografies Luis Candelas 1929, Romea o el comediante 1931 i les de Cánovas del Castillo, Quevedo i Cervantes

El seu rebesnet i cinquè duc, Francesco MCarafa i Carafa mort el 1642, fou virrei d’Aragó i de Nova Espanya i governador de Milà Acusat d’amistat amb França, fou reclòs al castell de Pinto, on morí, i poc després fou rehabilitat En morir el seu fill i successor sense fills, el rei el cedí 1654, amb grandesa d’Espanya, a Francisco de Moura-Corte-Real, tercer marquès de Castelo Rodrigo Passà als Pio i Savoia, prínceps de San Gregorio, als Valcárcel i als Falcó, barons de Benifaió

El 1640 una junta de nobles reunida a Lisboa li oferí el tron del país, i Joan IV dirigí la insurrecció portuguesa contra la dominació castellana La collaboració de la seva muller, Maria Lluïsa de Guzmán, i l’habilitat política dels seus secretaris Pinto Ribeiro i Francisco de Lucena, permeteren d’atreure's a la seva causa Anglaterra i França El 1644 derrotà els castellans a Montijo, prop de Badajoz Féu d’intermediari entre Catalunya i França Les colònies portugueses el reconegueren com a rei, i, malgrat les successives conjuracions nobiliàries 1641-46 i 1653 per enderrocar-lo,…

L’activitat dels joglars sonadors de llaüt es pot considerar com una de les primeres fites en la història de la construcció d’instruments musicals, ja que molts d’ells eren hàbils artesans i es feien els seus propis llaüts Quan no era aquest el cas, havien d’acudir als artesans lauthers , nom derivat de la paraula francesa luth llaüt per designar a qui es dedicava a aquest ofici Els principals centres de violers foren Cremona, Venècia, Nàpols, París, Mittenwald i Markneukirchen A la península Ibèrica, els primers constructors s’anomenaren mestres violers o mestres guitarrers, depenent de la…

Fou fundada el 1999 sota la presidència de Josep Lluís Pinto Barrosso La formen els clubs, socis federats, guies persones que acompanyen els esportistes en la pràctica esportiva, entrenadors i tècnics de les 11 disciplines esportives que regula atletisme, ciclisme, escacs, esquí, futbol sala, golbol, hípica, judo, muntanyisme, natació i vela Sempre amb la intenció de promocionar el tractament igualitari dels seus esportistes per part de totes les entitats públiques o privades, collabora amb l’ONCE, la Secretaria General de l’Esport i la UFEC També s’encarrega de la formació de…

Dins el terme hi ha l’embassament de Rumblar L’economia és agrícola cereals i oliveres i hi ha jaciments de plom La vila conserva un castell medieval

Filla d’un pastor protestant, estudià amb M Arne i feu la seva primera aparició pública a l’Aungier Street Theatre de Dublín el 1743 Posteriorment es traslladà a Londres, on debutà el 1745 al Drury Lane Theatre amb l’obra d’Arne The Temple of Dullness Al cap de dos anys ingressà en la companyia del King’s Theatre londinenc, on tingué ocasió d’interpretar les òperes de GF Händel, compositor que més tard sollicità la seva participació com a segona soprano en les temporades d’aquest teatre Dotada d’una veu més aviat propera a la tessitura de mezzosoprano, tot i ser presentada com a soprano, mai…

Estudià a la Universitat de Salamanca El 1609 fou nomenat jutge de cort de Càller més tard fou procurador fiscal 1617-27 i regent del Consell Suprem d’Aragó En 1639-45 fou publicada a Barcelona, per Diego Pinto, una Historia general de la isla y reino de Sardeña amb el seu nom, fet que li produí contratemps i maldecaps, especialment pels atacs de Salvador Vidal, que iniciaren una polèmica Recopilà també la legislació sarda en dos volums 1640 i ~1680 El seu fill, Pere Vico i Cedrelles Càller — Càller 1676, fou arquebisbe d’Oristany 1641-57 i de Càller 1657-76 i virrei interí de…

Primer comte i marquès de Caracena i primer comte de Pinto Havia estat virrei de Navarra i governador de Galícia Fou membre del consell d’estat Durant el seu govern tingué lloc l’expulsió dels moriscs del regne de València decret del 22 de setembre de 1609 poc abans havia ordenat de fer un recompte detallat dels pobles del regne habitats per moriscs Dirigí les operacions d’embarcament en tres mesos en sortiren més de 116 000 fins al començament del 1612 no aconseguí de resoldre del tot el problema plantejat pels petits nuclis, refugiats a la serra de Laguar i, sobretot, a la mola…

N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements monogràfics i,…