Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Sant Miquel de les Masies de Nargó (Coll de Nargó)
Situació Petita església rural de nau i absis, força reformada i restaurada fa pocs anys ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada al cim del tossal de Sant Miquel, que es dreça a la riba dreta del Segre, prop del llogaret de les Masies de Nargó, a la banda sud-oriental del terme Mapa 34-12291 Situació 31TCG598689 Entre els quilòmetres 37 i 38 de la carretera d’Isona a Coll de Nargó, a mà esquerra venint d’aquesta darrera població, es troba una pista asfaltada que mena a les Masies de Nargó 1 km, des d’on, per un corriol poc fressat i bastant perdedor, s’arriba a la capella uns 20…
confit
Pastisseria
Bocí de sucre fi endurit, esfèric, de molt poca grossària, o bé gra d’anís, comí, pinyó, avellana, ametlla, etc., envoltat d’una capa de sucre fi endurit, amb altres substàncies aromàtiques o colorants o sense.
Anomenats antigament dragees i confits crostats , són tradicionalment oferts a parents i amics amb motiu de bateigs confits de bateig i casaments confits de casament Els més petits reben el nom d’ anís sigui o no l’anís l’aroma que continguin i de papabenet generalment quan són acolorits Els confits d’ametlla o ametlles ensucrades són els més apreciats i ocupen un lloc important en la indústria confitera d’Alcoi també són coneguts els fabricats a Arenys de Mar, d’on són característics els de mida grossa anomenats ametlles d’Arenys
Santa Maria de la Serra del Castellar (Oliola)
Art romànic
Situació Exterior de l’església on es pot admirar bé l’obra romànica, tot i algunes modificacions d’època posterior ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria de la Serra del Castellar és situada a uns 200 m a llevant de la masia dita de la Serra del Castellar Per a anar-hi cal seguir l’itinerari indicat en parlar de la fortificació de la Serra del Castellar JAA Mapa 34-12329 Situació 31TCG531418 Història En aquesta església de Santa Maria contrasta el conjunt d’elements d’època medieval amb l’escassetat de notícies històriques El fet que el lloc fos conegut o estigués integrat en el sector…
Sant Esteve de Pallerols de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Mur de llevant de l’església actual, on es conserven dos absis semicirculars, dels tres que probablement tenia el temple romànic ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Esteve centra el petit nucli, abandonat, de Pallerols de Rialb, a tocar dels termes de Peramola i Gavarra Mapa 34-12291 Situació 31TCG526557 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia anterior Les claus del temple, les té el rector de Ponts JAA-ABR Història Les primeres notícies d’aquest lloc i la seva parròquia es troben en l’acta de consagració de l’església de la Seu d’…
Santa Maria de Vallfogona de Riucorb
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, que mira a la plaça del Castell ECSA - M Catalán L’església parroquial de Santa Maria, prop del castell, presideix el poble de Vallfogona de Riucorb Mapa 34-15390 Situació 31TCG530030 L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent CPO Història La parròquia de Santa Maria de Vallfogona és documentada per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic de la darreria del segle XI i el començament del segle XII Pertangué a aquest bisbat fins el 1957, en què s’integrà a l’arxidiòcesi de Tarragona…
Santa Maria de Borredà
Art romànic
Situació Situat en el punt de contacte entre el Berguedà i el Ripollès, el municipi de Borredà es troba a la zona dels darrers contraforts dels Prepirineus L’edifici de Santa Maria es troba a la plaça del poble Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 16,8 — y 65,5 31 TDG 168655 Per arribar a Borredà, cal agafar des de Berga la carretera que surt vers Vilada i es dirigeix a Ripoll JVV Història Santa Maria de Borredà fou des dels seus orígens església parroquial, dins el territori de l’històric comtat de…
Sant Miquel de Vilageriu (Tona)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, d’una sola nau, rematada vers llevant per un absis semicircular L’edifici ens ha pervingut sense gairebé modificacions J Sarri L’església de Sant Miquel de Vilageriu es troba situada al costat de ponent de la població de Tona, al repeu de la serralada de Collsuspina, al mateix pla on comença la Plana de Vic Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 34,5 —y 32,4 31 tdg 345324 Per anar-hi cal prendre la carretera que va a Tona des del trencall de la N-141, de…
Santa Maria del Palau (Sant Llorenç de la Muga)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del cantó sud-oriental A més de l’estructura bàsica de l’edifici, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, cal notar el campanar d’espadanya, de considerables proporcions, el qual dota l’edifici d’una certa singularitat F Tur L’església de Santa Maria del Palau es troba vers l’extrem sud-occidental del terme municipal de Sant Llorenç de la Muga, a la vall de la Muga i a poca distància del marge esquerre d’aquest riu El veïnat del Palau és de masies disperses al costat de l’església hi ha una sola casa, la masia del Palau Mapa…
Santa Maria de l’Estela (Cabanelles)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental, on hom pot veure la construcció semicircular, afegida al mur meridional, i que alberga l’escala de cargol que puja al campanar F Tur L’Estela és un poblat que formaven nombroses masies escampades per una àmplia rodalia muntanyosa, al sector nord-est de l’extens terme municipal de Cabanelles Avui és pràcticament deshabitat L’antiga església parroquial de Santa Maria, abandonada, es troba al cim d’un elevat planell A la seva vora només hi havia la rectoria i el mas de Sant Cristòfol o Cal Magre, ambdós en ruïnes Mapa…
barra de comandament de la direcció
Transports
Barra que uneix la palanca de la direcció (la que surt de la caixa de la direcció) o els extrems de la cremallera (en cas de direcció de pinyó i cremallera) amb la palanca (o les palanques) de comandament de les rodes directrius d’un vehicle.