Resultats de la cerca
Es mostren 1046 resultats
Albert Villaró i Boix
© Planeta
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en geografia i història, resideix a Andorra Nacionalitzat andorrà, fou director d’Arxius, Patrimoni i Recerca del comú d’Andorra la Vella Collabora habitualment en mitjans de comunicació Segre , Diari d’Andorra És autor dels volums de narracions La selva moral 1993, premi memorial Anna Dodas 1994 i Els quatre pilans 1998, i de les novelles Les ànimes sordes 2000, Obaga 2003, L’any dels francs 2003, premi Nèstor Luján de novella històrica, Blau de Prússia 2006, premi Carlemany, La primera pràctica 2010, L’escala del dolor 2012, Els ambaixadors 2014, premi Josep Pla, La Bíblia…
,
Màrius Serra i Roig
© Ed. Planeta
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en filologia anglogermànica el 1987 La seva obra literària comprèn els reculls de narracions Amnèsia 1987, Línia 1987, Contagi 1993, La vida normal premi Ciutat de Barcelona 1999 i les novelles L’home del sac 1990, Tres és massa 1992, Mon oncle 1996, Ablanatanalba 1999 i Farsa 2006, premi Ramon Llull, obres estretament vinculades al seu interès pels aspectes lúdics del llenguatge i a la seva dedicació a l’enigmística En aquesta activitat i també com a articulista collabora o ha collaborat en diverses publicacions periòdiques els diaris Avui i La Vanguardia , i les revistes, El…
,
Mars Express
Astronomia
Missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) destinada a l’estudi del planeta Mart.
Els principals objectius són proporcionar imatges d’alta resolució de la superfície del planeta i analitzar-ne la composició del sòl i de l’atmosfera Fou llançada a l’espai el 2 de juny de 2003 i arribà a Mart al desembre d’aquest mateix any La sonda orbitarà el planeta durant un mínim d’un any marcià 687 dies terrestres La Mars Express portava, a més, una petita sonda, anomenada Beagle 2, que havia d’aterrar a Mart Poc després de separar-se de la sonda principal es perdé el contacte amb la Beagle 2 Hom suposa que la petita sonda no pogué activar els sistemes de…
Júpiter
© Fototeca.cat
Astronomia
Planeta, el més gros del sistema solar i el cinquè atenent la seva proximitat al Sol.
La seva òrbita té un semi-eix major de 778,5 milions de quilòmetres 5,2 UA, i el seu període de translació és d’11 anys, 315 dies i 1,1 hora Júpiter té la velocitat de rotació més alta de tots els planetes del sistema solar, completa una volta sobre si mateix en tan sols 9 hores i 55,5 minuts La massa de Júpiter, que és unes 318 vegades superior a la massa de la Terra, és quasi dues vegades i mitja la suma de les masses de tots els altres planetes, i el seu diàmetre 142984 km és més de deu vegades superior al de la Terra planeta Vist a través del telescopi, el disc de Júpiter…
trànsit planetari
Astronomia
Fenomen astronòmic consistent en el pas d’un planeta pel davant de l’estel que orbita.
En el cas del sistema solar tan sols Venus i Mercuri poden transitar, segons un observador a la Terra, pel davant del Sol Mentre que els trànsits de Mercuri són fenòmens que es donen en mitjana 14 vegades per segle, els de Venus són molt poc freqüents, ja que només se'n produeixen dos cada 120 anys aproximadament El 8 de juny de 2004 hi hagué un d’aquests rars trànsits de Venus, que fou observat per milers d’astrònoms i per nombrós públic arreu del món El proper es produirà el 5 de juny de 2012, però no serà visible des de Catalunya Als s XVII i XIX els trànsits de Venus serviren per a…
pertorbació
Astronomia
Correcció que cal aplicar a l’òrbita d’un planeta (d’un satèl·lit) quan aquesta òrbita ha estat calculada considerant només l’efecte gravitatori del Sol (del seu planeta), prescindint de l’efecte gravitatori dels altres astres.
El camí que hom segueix normalment és el d’escriure l’equació del moviment per als dos cossos principals, és a dir Sol-planeta, o bé planeta-satèllit, i considerar la influència dels altres astres com a correccions que hom aplica a la solució de l’equació dels dos cossos Per a introduir aquestes correccions existeixen dos mètodes principals el mètode de les pertorbacions generals i el de les pertorbacions especials El primer mètode ha estat emprat des del començament del s XIX, i un dels seus èxits principals fou la predicció de l’existència de Neptú i de la seva…
Venus
ISAS, JAXA
Astronomia
Planeta del sistema solar, el segon atenent la seva proximitat al Sol, situat després de Mercuri i abans de la Terra.
És l’astre més lluminós del firmament després del Sol i la Lluna La seva òrbita al voltant del Sol és pràcticament circular, amb una excentricitat de tan sols 0,007, la més petita de totes les òrbites planetàries, i un semieix major de 108,2 milions de km 0,723 UA Altres característiques del seu moviment són la poca inclinació 3° 23' de l’eix de rotació respecte al pla de l’òrbita, que fa que no es produeixin fenòmens estacionals com els de la Terra, i la llarga durada del dia venusià , 117 dies terrestres, que com a conseqüència fa que el moviment del Sol pel firmament del planeta sigui molt…
rotació capturada
Astronomia
Rotació d’un satèl·lit al voltant d’ell mateix, quan té lloc de tal manera que sempre mostra un mateix hemisferi al planeta al voltant del qual gira.
El fet que un satèllit mostri sempre la mateixa cara al seu planeta no vol dir que no giri, sinó que, a la vegada que gira, es mou entorn del seu planeta, i la relació entre ambdós moviments és tal, que el satèllit manté sempre la mateixa orientació relativa envers el planeta Perquè es produeixi aquesta situació cal que el temps que triga el satèllit a donar una volta completa entorn d’ell mateix sigui exactament igual al temps que triga a completar la seva translació al voltant del planeta La causa d’aquest fenomen és l’existència de les marees provocades pel planeta, les quals…
satèl·lit
Astronomia
Cos celeste que gira al voltant d’un altre, especialment d’un planeta, i que generalment és molt més petit que aquest.
En el cas del sistema solar, el nombre de satèllits difereix molt d’un planeta a un altre Així, entre els planetes de tipus terrestre, Mercuri i Venus no tenen cap satèllit la Terra és acompanyada per la Lluna, i Mart per Fobos i Deimos, dos petits cossos que podrien ser asteroides capturats per la gravetat marciana En canvi, en el cas dels gegants gasosos, el nombre de satèllits és molt més elevat Júpiter té 79 cossos orbitant al seu voltant, Saturn en té 62, Urà 27 i Neptú 14 dades del setembre del 2019 No només els planetes principals del sistema solar tenen satèllits Hom estima que entre…
retrogradació
Astronomia
Fase del moviment aparent d’un planeta durant la qual aquest sembla moure’s en sentit contrari al del seu desplaçament real respecte als estels fixos.
El moviment real dels planetes té lloc d’W a E, i durant la fase de retrogradació hom els veu desplaçar-se d’E a W La retrogradació és un efecte de la combinació dels moviments reals del planeta i de la Terra, és a dir, que és un moviment relatiu del planeta respecte a la Terra La fase de la retrogradació és separada de la fase normal de moviment directe per un estadi en el qual el planeta sembla immòbil en el firmament i rep el nom d'estació