Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
química supramolecular
Química
Branca de la química que estudia les entitats o espècies químiques que es mantenen cohesionades per forces intermoleculars no covalents.
S'orienta a investigar el disseny de grans estructures supramoleculars a partir de molècules petites que posseeixen estructura i grups funcionals que les doten d’una tendència espontània a organitzar-se L’estabilitat d’aquestes estructures s’explica per la formació de ponts d’hidrogen o per la coordinació de metalls entre els seus fragments d’origen Les estructures supramoleculars estabilitzades per creació de ponts d’hidrogen es formen perquè hi ha components moleculars amb centres donadors que en reconeixen d’altres amb centres acceptors i s’hi enllacen Són d’interès dins de la química…
poliamida
Química
Cadascun dels composts polimèrics que contenen grups amido (-CO-NH-) repetits al llarg de la cadena principal del polímer.
Els tipus més importants de poliamides són, des d’un punt de vista comercial, les lineals alifàtiques , que poden ésser filades i són conegudes comercialment per nilons , les ramificades alifàtiques , obtingudes per reacció d’amines polifuncionals amb àcids polibàsics, les quals no són filades i troben aplicació industrial en la preparació de recobriments i adhesius, i les aromàtiques , obtingudes per condensació de clorurs de ftaloïl amb fenilendiamines, filables i amb excellents propietats tèrmiques Alguns polímers naturals de gran importància biològica, com els pèptids i les…
hidrogel
Química
Gel col·loidal en el qual l’aigua és el solvent.
El 2002 començaren a aparèixer hidrogels de resposta ràpida Aquests materials són polímers que s’inflen en contacte amb l’aigua i responen a determinats estímuls externs, com irradiació de llum, un canvi de pH o l’aplicació d’una força Normalment estan basats en molècules proteíniques, per la qual cosa formen micelles poroses en contacte amb l’aigua D’altra banda, s’ha desenvolupat un gel fet de nanotubs de carboni, que són petits nanotubs disposats en la mateixa direcció en una matriu polimèrica El material resultant és cristallí i té una estructura i propietats semblants a les…
polimèric | polimèrica
polibutadiè
Química
Polímer de l’1,3-butadiè constituït per unions cap-cua de les molècules del monòmer.
Pot ésser obtingut per una gran varietat de mètodes, però els més importants industrialment són els que es basen en catalitzadors de coordinació i els que empren catalitzadors alquilants Els primers condueixen a polímers cis i els segons a formes en què existeixen unions cis i trans Les propietats d’ambdós tipus difereixen en el fet que el cis presenta tendència a la cristallització i una major resistència a la tensió, mentre que el cis-trans gaudeix de millors propietats mecàniques a temperatures baixes El polibutadiè presenta algunes de les propietats del cautxú natural i és…
filatura

Esquema simplificat de la filatura per fusió d'una fibra polimèrica termoplàstica
© Fototeca.cat
Química
Indústria tèxtil
Conjunt d’operacions que permeten d’obtenir un feix de filaments artificials o sintètics a partir de la matèria primera en forma de massa viscosa.
Aquest procediment consisteix bàsicament a sotmetre la massa fluida a una extrusió a través d’una filera , i varia solament, segons els materials, en la forma de solidificació del filament així obtingut En la filatura per fusió , aplicada a polímers termoplàstics, com el polipropilè, la poliamida, el polièster, etc, hom fa l’extrusió del polímer fos, i el filament se solidifica per refredament Hom fila el raió de viscosa i el raió cuproamoniacal pel sistema de filatura en moll , on el filament se solidifica en passar per un bany coagulant Finalment, en la filatura en sec aplicada…
Ei-Ichi Negishi

Ei-Ichi Negishi
© Purdue University
Química
Químic japonès.
Graduat el 1958 en química orgànica a la Universitat de Tòquio, treballà en la reacció i la síntesi de polímers en l’empresa privada 1960-66 i el 1963 es doctorà a la Universitat de Pennsilvània El 1966 s’incorporà a la Universitat de Purdue Indiana, on fou professor assistent de Herbert Charles Brown i treballà en organoborans Després d’uns quants anys a la Universitat de Syracuse Nova York, 1972-79, retornà a la Universitat de Purdue, on des del 1999 ocupà la càtedra HC Brown Pels seus treballs sobre reaccions amb dobles enllaços de carboni en presència de catalitzadors de…
paratge
Indústria tèxtil
Operació que consisteix a donar un recobriment llis i resistent d’aprest als fils d’ordit perquè puguin resistir millor els intensos esforços i refrecs que sofreixen durant el tissatge i evitar, també, la formació de borra.
Un bon aprest ha d’adherir-se bé al fil, n'ha de conservar l’elasticitat i la flexibilitat, ha d’ésser llis i suau, ha d’evitar l’adhesió d’uns fils d’ordit amb els altres i amb els òrgans de la màquina de parar i s’ha de poder eliminar fàcilment del teixit Pot ésser d’origen natural coles d’albúmina, ja poc utilitzades, aprests basats en diferents tipus de fècules i midons, molt sovint eterificats o esterificats per a fer-los solubles en l’aigua, i èters de cellulosa, com la carboximetilcellulosa i la metilcellulosa o sintètic alcohol polivinílic, acrilat de metil, polímers de l…
polímer dendrític
Química
Polímer hiperramificat que dóna formes arbòries.
Aquestes estructures poden ésser de dos tipus estructura globular de branques distribuïdes radialment, cada vegada més ramificades i atapeïdes que poden atènyer diàmetres de 10 mm i pes molecular de més d’un milió de daltons i estructura de model fractal d’enllaços químics, d’arquitectura aleatòria o regular Aquests composts, preparats per l’equip del doctor ATomalia a la Dow Chemical al final dels anys setanta, han tingut moltes aplicacions com a agents d’alliberament de drogues o de gens a l’interior de les cèllules, com a antenes moleculars per absorbir energia lluminosa i transportar-la…
fibra de carboni
Química
Tecnologia
Filaments de carboni que són emprats en la fabricació de materials composts, per tal d’atorgar-los lleugeresa alhora que rigidesa i resistència.
Les fibres de carboni són produïdes en escalfar filaments d’un material que conté carboni fins que desapareixen tots els elements llevat d’aquest, moment en què hom les embeu dins una matriu de resines, i en resulta un material compost que és emprable industrialment Les fibres de carboni són fabricades, generalment, a partir de fibres cellulòsiques o de fibres acríliques, així com de brea d’hulla o de polímers tèrmicament estables Presenten propietats tèrmiques, de fregament i mecàniques molt interesssants, les quals, afegides a la seva baixa densitat, les fan especialment…