Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Castell i recinte fortificat de Corbera de Castell
Art romànic
És situat a l’antic poble de Corbera del Castell dit avui Corbera d’Amunt, el qual és deshabitat des de l’inici del nostre segle Les primeres mencions del lloc de Corbera Corbaria , 953 Corbera , 958 es troben en donacions de terres horts, vinyes, boscos, garrigues fetes per alguns propietaris alodials a Sant Miquel de Cuixà mitja dotzena entre el 953 i el 988 Aquestes possessions van ser confirmades al monestir per les butlles pontificals del 968 i el 1011 L’any 1020 s’hi afegí un predi important que comprenia també cases i edificis, llegat per un tal Bernat, germà de Miró, amb…
arrendament de terres de conreu
Dret civil
Contracte, anomenat també d’arrendament rústic, consistent en la cessió de l’explotació d’un predi, per un preu i un temps determinats.
Ha estat reglamentat legislativament per mantenir la continuïtat de la relació d’arrendament D’altra banda, la preferència donada legalment al propietari que voldrà treballar personalment la terra, ha induït a concedir a l’arrendatari un dret d’adquisició preferent de tempteig o de retracte si la propietat és transmesa gratuïtament o onerosament parceria
defens
Dret
A Andorra, acció de privar que el bestiar públic pugui pasturar en un predi o, en tot cas, que pugui pasturar sense pagar indemnització.
Des del 1893 el Consell de les Valls tendeix a posar les terres en defens o en guarda i sostreure-les, per tant, al dret de pastura per tal que llurs posseïdors ascendeixin a la plena propietat Una forma de defens és la declaració d’un bosc públic com a bosc de vedat
egressió
Dret
Acte o títol mitjançant el qual hom traspassava a una comunitat o a un particular algun predi o algun dret pertanyent a la corona.
pagès de remença
Història
Història del dret català
Pagès que a l’edat mitjana estava adscrit a la terra i sotmès als mals usos senyorials, que només podia abandonar mitjançant el pagament d’una redempció o remença.
L’origen dels remences catalans remunta al segle XI, quan nombrosos sectors de pagesos lliures de la Catalunya Vella entraren en una situació de dependència respecte als grans propietaris, els quals procuraren convertir aquesta dependència en hereditària Els senyors adscriviren aquests pagesos a un predi determinat per tal d’assegurar-ne el conreu El paper preponderant que els grans terratinents acompliren en la vida política del Principat els permeté de sancionar legalment aquests drets A partir del 1380, la caiguda dels preus agrícoles, com a conseqüència de la Pesta Negra del…
quarters
Dret civil
A Catalunya, contracte consuetudinari de parceria perpètua, que consisteix a concedir un predi a perpetuïtat en canvi de cedir una quarta part de tots els fruits.
estància
A Menorca, predi que no arriba a l’extensió d’un lloc, generalment de menys de 20 ha, en el qual viu o no el masover.
border
Història del dret
Del segle XII al XV, pagès de remença adscrit a una borda i subjecte als mals usos i prestacions a favor del senyor directe del predi.
servitud d’abeurador
Dret
Servitud que grava un predi a favor d’un altre, el propietari del qual pot fer ús de l’aigua d’aquell per a abeurar el bestiar.
Generalment, pressuposa l’existència de la servitud de pas i pot convertir-se en servitud d'extracció d’aigua És originada per contracte, successió o ús immemorial servitud voluntària , o bé per concessió administrativa per causa d’utilitat pública, prèvia indemnització servitud forçosa o legal , quan és a favor d’una població o d’una entitat local menor
rota
Història
Tros de terra que un pagès, dit roter, conreava dins un predi d’altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari una porció convinguda del que hi collia.
Solia ésser terra prima o allunyada de les cases de possessió, que el propietari no podia conrear directament Les característiques del sistema de rotes tenien diversitats contractuals segons les viles de l’illa a Llucmajor la rota solia ésser d’una quarterada, però n'hi havia de dues o més a Santanyí el propietari cobrava al roter el censal quarta o cinquena part de les garbes obtingudes i el delma desena part de tot el que s’hi collia