Resultats de la cerca

Manquen de closca, però tenen espícules calcàries, secretades per cèllules epidèrmiques El mantell és ben desenvolupat i el peu rudimentari Són amfineures Tots són marins, i viuen al fons, o sobre plantes o altres animals Tradicionalment s’havia considerat que els aplacòfors eren un grup germà dels poliplacòfors o quitons i que dins dels aplacòfors hi havia dues branques principals els solenogastres o neomeniomorfs Neomenia i els caudofoveats o caetodermomorfs Chaetoderma Els darrers estudis mostren que el grup dels aplacòfors no té base filogenètica, i que els solenogastres formen un…

El presenten els peixos, amfibis, i rèptils primitius

Hi ha dues recensions de les benaurances La de Lluc, que conté només quatre benaurances, és la més pròxima a la tradició primitiva La recensió de Mateu ha enriquit el primer recull amb quatre benaurances més, que originàriament no formaven part d’aquest context De les quatre benaurances provinents de la recensió més primitiva, les tres primeres proclamen la realització imminent del Regne de Déu, que vindrà a salvar els pobres, els oprimits, els qui ploren, els qui passen fam complint les profecies de la segona part d’Isaïes Jesús donà a aquesta proclamació del Regne…

És anomenada també miositis

El fenomen rep també el nom de fossilització

La primitiva ordenació parteix de tres tribus, els ramnenses, els titienses i els luceres , que hom connectà amb els èponims Ròmul, Tit Taci i Lucumó i identificà amb la triple composició romana primitiva entre llatins, sabins i etruscs Explicació força dubtosa, per tal com els tres noms semblen etruscs Hom no sap tampoc si eren tribus genètiques o territorials en aquest darrer cas correspondrien a les tribus tardanes establertes sobre tres dels turons de la ciutat, és a dir, els esquilins, els palatins i els sucusans Probablement aquesta tripartició era connectada…

Segons els autors que han estudiat el terme de Canet, des del segle XI hi havia a la vall de Canet i Romeguera, prop de l’actual castell de Santa Florentina, una primitiva església dedicada a sant Pere Entorn el 1461 aquesta capella es va reedificar a l’indret on ara hi ha el santuari de la Misericòrdia de Canet, quan es va formar el nucli de poblament, a la part marítima de Sant Iscle de Vallalta, que donaria lloc a la població L’actual església de Sant Pere de Canet del centre de la vila, bastida entre el 1579 i el 1591, seria un tercer trasllat d’aquella primitiva…

El sant que s’hi venera dóna nom als plans que l’envolten L’actual ermita fou edificada el 1984 en record i a la manera de la primitiva, la qual fou construïda arran de la pesta de còlera que s’esdevingué el 1720 per tal que rememorés a perpetuïtat i servís d’acció de gràcies i veneració del sant Com que no hi havia diners, i no es podia pagar un mestre d’obres per aixecar aquella ermita, la gent del poble va decidir fer-la personalment En efecte, aquella primitiva ermita fou aixecada amb pedres dutes a coll per la gent de Ciutadilla, però a causa dels estralls del…

És formada per un tronc inicial únic, anomenat caròtide primitiva , el qual, al nivell de la vora superior del cartílag tiroide, es divideix en dues branques caròtide interna i caròtide externa La caròtide primitiva dreta neix del tronc braquiocefàlic, i l’esquerra, directament de la crossa de l’aorta ambdues es relacionen amb les estructures laterals del coll i principalment amb la vena jugular interna i el nervi pneumogàstric L’artèria caròtide externa arriba fins al coll del còndil del maxillar inferior, i gràcies a les seves branques collaterals i terminals…

Les primeres notícies són del 589, en què el seu bisbe Muttus assistí al tercer concili de Toledo Hom creu que la primitiva basílica, seu del bisbat, es trobava a l’església de Sant Feliu, situada al peu del castell, on s’han descobert els fonaments d’una primitiva basílica i un cippus romà, aprofitat com a base d’altar, del qual hom esborrà la inscripció pagana i n’hi gravà una altra, al segle VII, amb el nom del bisbe Anastasi Les darreres notícies són de l’any 693, amb el bisbe Isidor II, cosa que permet de suposar que desaparegué amb la invasió dels àrabs Alguns…