Resultats de la cerca

Treballa a partir de les possibilitats de la llum, tant artificial com natural, com una realitat física amb una entitat pròpia, corpòria La seva obra fa que l’espectador prengui consciència de la seva percepció, a través del desplaçament per l’espai illuminat Els seus treballs es desenvolupen en espais tancats, com els mateixos espais expositius, o bé a la mateixa natura Les seves primeres installacions, com Afrum-proto 1966, creaven falsos cubs de llum allògena suspesos en l’espai Desenvolupà projectes a gran escala com Roden Crater 1976 a Arizona Posteriorment en construí d’altres a Itàlia…

Els ions carboni són, per tant, electròfils , i posseeixen una gran reactivitat envers reactius que puguin fornir parells d’electrons i formar amb ells un enllaç covalent Són espècies d’existència transitòria dins el curs d’una reacció i tendeixen a unir-se amb el catalitzador present o a autostabilitzar-se per atracció d’un parell d’electrons d’un àtom de carboni o d’un grup adjacent tot formant un doble enllaç L’estabilitat relativa dels ions carboni depèn en darrer terme de la possibilitat de repartiment de la càrrega positiva de l’àtom de carboni sobre els àtoms adjacents Així, per…

L’acidesa d’un àcid HA en un solvent amfipròtic S, o sigui, la seva força en aquest solvent, ve mesurada per la seva tendència a cedir un protó al solvent, és a dir, per la constant d’acidesa K A expressió on a i és l’activitat de l’espècie i i K és la constant de l’equilibri HA + S ⇌ HS + + A - La força d’un àcid depèn, doncs, del solvent En general, resulta còmode d’expressar l’acidesa en unitats logarítmiques, i per obtenir nombres positius hom pren el logaritme de la inversa de K A , que és representat pel símbol pK A pK A = - log K A Com més elevada és l’acidesa, és a dir, com més…

Això explica que els àtoms d’hidrogen pervinguin a un estat d’energia menys elevat i que s’aparellin per formar molècules d’hidrogen L’element natural és una mescla de tres núclids 1 o proti 99,98%, 2 o deuteri 0,02% i 3 o triti < 10 -7 % Al segle XV fou anomenat aire inflamable per Paracels, que l’obtingué atacant el ferro amb àcids fou aïllat i estudiat per Cavendish el 1766, el qual demostrà més tard, juntament amb Watt 1781, que la seva combustió produïa aigua L’hidrogen sembla ésser l’element més abundant de l’Univers l’anàlisi de la llum que emeten els estels indica que la majoria d…

Hom ha observat antipartícules en dues situacions als acceleradors de partícules on hom les estudia i produeix i als raigs còsmics Els primers àtoms d’antihidrogen foren obtinguts per un equip italoalemany el 1995 i aquest descobriment fou confirmat l’any següent pel Fermilab nord-americà De la mateixa manera que l’àtom d’hidrogen s’utilitzà per a mesurar moltes propietats de la matèria, hom espera fer servir l’antihidrogen per a mesurar propietats de l’antimatèria Per a dur a terme experiments amb antimatèria, el CERN ha posat en funcionament l’Antiproton decelerator AD, que actuarà com una…

Té un sol estat lligat a 2,25 MeV, puix que les forces nuclears són de poc abast L’estudi del deuteró és fonamental en física nuclear, puix que és el sistema més simple dels formats per més d’un nucleó en aquest cas es tracta de dos cossos, problema ben resolt en mecànica quàntica Hom empra, doncs, el deuteró, complementat amb la difusió nucleó-nucleó, com a test per tal de conèixer les forces nuclears A causa de l’existència del moment quadripolar, aquestes forces nuclears no poden ésser solament centrals, puix que, si ho fossin, la simetria faria que el nucli fos esfèric i, per tant, amb…

Hom pot distingir-ne de tres categories d’una banda, les constants que formen part del formalisme matemàtic, de les teories físiques fonamentals, com és ara la velocitat de la llum en el buit c electromagnetisme i relativitat especial, la constant de Planck h mecànica quàntica i la constant d’estructura fina α electrodinàmica quàntica, QED d’una altra banda, les constants que caracteritzen les partícules fonamentals, com la càrrega elèctrica elemental o càrrega elemental e , la massa en repòs de l’electró m e , o el moment magnètic del proto μ p i, finalment, les constants que, tot i no…