Resultats de la cerca

Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…

Situació Restes de la torre i del recinte fortificat que la protegia ECSA - A Roura Castell situat damunt de Prats de Balaguer, al sud d’aquesta població Fou construït al cim del torrent de la Riberola, a l’entrada de la vall que acaba en el coll de Noufonts, que comunica amb el Ripollès Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 29’ 58” N - Long 2° 10’ 23” E Des de Fontpedrosa, a la carretera que va del Rosselló a la Cerdanya N-116, surt una carretera que porta fins a Prats de Balaguer, des d’on, per un corriol més dreturer o per una pista que passa pel costat de l’església, hi arribarem en pocs minuts…

Situació Les restes de la torre de Bellcaire són situades al nucli antic del poble, a l’actual Carrer Major Mapa 33-14360 Situació 31TCG259254 El poble de Bellcaire és situat al km 9 de la carretera comarcal de Tàrrega a Alfarràs PBRo Història De la torre de Bellcaire, en consta l’existència des de l’any 1091, en què el comte Ermengol IV feu donació a Sant Serni de Tavèrnoles de la torre de Bellcaire, amb dues almúnies que eren al seu voltant Posteriorment, l’any 1139, hi ha testimoni documental que el comte Ermengol VI d’Urgell i la seva esposa Elvira feren donació a un grup de colonitzadors…

Situació Fragment conservat d’aquesta antiga torre que protegia el nucli de poblament, ara abandonat, de Sant Pere d’Ambigats ECSA - J Bolòs Torre situada al cim d’un turó, entre el poble de Barberà de la Conca i el poble modern de Prenafeta És al límit de la plana, molt a prop de la serra de Jordà Actualment resta a tocar de l’autopista Mapa 34-16418 Situació 31TCF525841 Si s’arriba a Barberà venint de Montblanc per la carretera local T-242, immediatament després de passar pel costat de l’edifici del celler cooperatiu, surt a mà dreta un camí hem de seguir-lo i 1 km més enllà…

Situació Aspecte que ofereix avui dia l’indret on era emplaçat aquest vilatge des del camp on s’obren les sitges ECSA-JI Rodríguez Les restes de l’antic vilatge de Margalef són situades al cim d’un replà aturonat, dit la Pleta Vella, al costat de la carretera de Torregrossa a Puigverd, a la seva cruïlla amb la carretera N-240 de Lleida a Tarragona Mapa 32-15 388 Situació 31TCG137048 A uns 10 km de Lleida per la carretera N-240 s’arriba a un encreuament vora una gran masia cap al sud surt la carretera LV-7022, que porta a Puigverd de Lleida, la qual cal seguir uns 200 m solament, ja que a l’…

Fill de Francisco, del mas el Callís d’Orís i, per tant, de la mateixa família que el jurisconsult Jaume Callís , i de Josefa El 1735 s’allistà com a  voluntari o mercenari a un cos de nova creació, el dels fusellers de muntanya , un  regiment que, el 1745, rebé el sobrenom de Barcelona i era hereu de la Companyia dels Almogàvers, fundada el 1640 i coneguda popularment com els Miquelets Entre el 1735 i el 1746 participà a les campanyes d’italià relacionades amb les guerres dels Pactes de Família, i anà ascendint fins a aconseguir el grau de tinent Retirat el 1749, el 1758 es casà amb Rosa…

Procedent de la petita burgesia jueva, estudià dret a Odessa, on simpatitzà amb el populisme, i el 1897, ja adherit a la socialdemocràcia, organitzà la Unió d’Obrers del Sud de Rússia i fundà el periòdic Nashe dielo ‘La nostra causa’ Detingut 1898 i desterrat a Sibèria, en fugí amb el nom de Trockij 1902 i es refugià a Londres, on collaborà amb Lenin a Iskra El 1903 s’arrenglerà amb els menxevics, però aviat restà independent de les fraccions Presidí i orientà el soviet de Peterburg durant la revolució de l’any 1905 i, detingut un cop vençuda aquesta, escriví Balanç i perspectives Les…

El lloc de Granyanella, 4 km al sud-oest de Cervera, a la riba esquerra del riu d’Ondara, estava inclòs als primers temps de la repoblació dins el terme primitiu de Cervera, del qual es desprengué al segle XI per formar un terme casteller independent Els primers senyors coneguts del castell són els Cervera, que cediren el terme a diversos castlans Els Cervera de Granyanella formaven una línia secundària dels Cervera, iniciada per Berenguer, senyor de Granyanella i Vilagrasseta, mort després del 1127 Castlà o feudatari d’aquest castell devia ésser Ramon d’Anglesola, el qual el 1171 donà a la…

Atorgaven guiatges els sobirans, i també els barons dins llurs jurisdiccions territorials, així com els veguers i les cúries o el batlle general, sempre, però, que no infringissin les constitucions generals de Catalunya eren denegats a aquelles persones sotmeses a algun tipus de discriminació o penalització legal A partir de l’època borbònica rebé el nom de salconduit Quan era per a transitar en un poble veí rebia el nom de passaport de radi