Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
cloròfits
Botànica
Fílum de vegetals caracteritzats per la presència de plastidis verds, amb clorofil·la a i b i carotens, i per la formació de midó, sempre en els plastidis.
En aquest sentit ampli, els cloròfits comprendrien des de les algues verdes fins a les plantes superiors Però més generalment hom en restringeix l’amplitud a les algues verdes solament Tenen cèllules amb membrana cellulòsica, recoberta per una capa pèctica que es gelifica amb freqüència, o impregnada de carbonat càlcic Són uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d’estructura cenocítica Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses en copa, anell, reticle, cinta, etc, sovint presenten flagels, sobretot en les cèllules reproductores En total comprenen…
Jaciments de la Cerdanya
En els grans llacs miocens de la Cerdanya es desenvoluparen fitocenosis característiques, amb una gran diversitat funcional i qualitativa Entre les plantes de vida aquàtica, devia viure-hi la castanya d’aigua Trapa que veiem a la fotografia × 1, 3, procedent del Torrent del Pi, que acompanyava altres gèneres típicament aquàtics i també encara alguns de representats a l’actualitat, com ara Potamogeton i Salvinia Jordi Vidal / MIPS Els importants jaciments de vegetals fòssils de la Cerdanya són coneguts des de temps antic La darrera revisió sistemàtica de la flora que es troba a la conca…
endospori
Botànica
Membrana cel·lulòsica i prima de l’espora dels pteridòfits, per sota de la membrana externa o exospori.
licopodiòpsids
Botànica
Classe de pteridòfits que aparegué i tingué força importància en el Paleozoic, però que avui és molt reduïda.
Presenten tiges ramificades dicotòmicament, fulles petites i nombroses i esporofilles, solitaris, situats a l’axilla o a l’anvers de fulles Comprèn els ordres de les licopodials i de les selaginellals
progimnospermes
Paleontologia
Botànica
Grup de vegetals fòssils que, segons que sembla, són la transició entre els pteridòfits inferiors i les gimnospermes.
megaprotal·lus
Botànica
En els pteridòfits heterosporis, protal·lus format a partir d’una megàspora sobre el qual es desenvolupen els arquegonis.
Filogènia i sistemàtica dels espermatòfits
Ens hem referit sovint, en les pàgines precedents, a les gimnospermes i a les angiospermes, els dos grups que clàssicament hom distingeix dins les plantes superiors Les diferències entre les unes i les altres són molt nombroses i transcendentals, de manera que la separació és prou justificada Recordem, entre les característiques de les angiospermes, els primordis seminals tancats dins d’un recipient, el pistil, format per les fulles carpellars l’ovari, de vegades acompanyat d’altres parts de la flor, que es converteix després de la fecundació en un fruit que guarda les llavors la «doble»…
Jaciment de la Bisbal (Baix Empordà)
Fulla de la dicotiledònia Sapindus , procedent dels jaciments miocens de la Bisbal Baix Empordà Jordi Vidal / MIPS A uns 2 km de la ciutat de la Bisbal, a la localitat de Cruïlles, en una pedrera dels seus voltants, hom ha trobat restes d’una flora fòssil pertanyent possiblement al Vallesià superior, ja que se situa per sobre d’un jaciment de mamífers datat com del Vallesià mitjà Les plantes apareixen en capes argiloses de tonalitat vermellosa i groguenca amb intercalacions d’arenes i de conglomerats En l’estudi paleoecològic de la flora trobada es poden diferenciar dues paleofitoassociacions…
microprotal·lus
Botànica
En els pteridòfits heterosporis, protal·lus format a partir d’una micròspora i sobre el qual es desenvolupen els anteridis.
psilofitòpsids
Paleontologia
Botànica
Classe de pteridòfits que inclou solament l’ordre fòssil de les psilofitals i l’ordre actual de les psilotals.