Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Castell de Molig
Art romànic
El poble de Molig és situat a 605 m d’altitud, al raiguer entre la part muntanyosa i l’eixamplament de la vall de la Castellana L’edifici de l’antic castell és a la part alta de la població, vers el seu extrem de ponent, al costat de l’església parroquial de Santa Maria, amb façana principal a la Plaça Major El lloc de Molig havia donat el seu nom des del segle IX a tota la conca mitjana i baixa de la vall de la Castellana així, en una escriptura datada el 9 de novembre de l’any 844, Rotruda, filla del comte Berà I de Barcelona i Rasès, i vídua d’Alaric, comte d’Empúries, vengué al seu fill…
antiparal·lel | antiparal·lela
![](/sites/default/files/media/FOTO/antiparal·leles.jpg)
Els angles a i b són iguals
© fototeca.cat
Matemàtiques
Dit de les rectes no paral·leles que tallen dues rectes paral·leles formant un quadrilàter tal que dos angles oposats interns sumen dos de rectes.
teorema de Ptolemeu
Matemàtiques
Teorema segons el qual la condició necessària i suficient perquè un quadrilàter convex sigui inscriptible en un cercle és que el producte de les diagonals sigui igual a la suma dels productes dels costats oposats, és a dir, si A, B, C i D són els vèrtexs del quadrilàter, la condició es AC · BD = AB · CD + AD · BC.
Roca de Passarell (Moià)
Art romànic
Situació Un detall de la roca amb algun dels grafits F Junyent-A Mazcuñan A la sortida de Moià per la carretera de l’Estany hi ha, a mà dreta, el camí que condueix a la masia de Passarell Des de la casa cal continuar a peu per arribar al camí que passa per un nivell superior enfilant-se per la muntanya Els gravats són situats en un pany de paret rocallosa que s’aixeca a mà esquerra de la via després d’haver caminat uns 300 m Long 2°06’01” - Lat 41°49’40” Grafits Dibuix amb els gravats que apareixen a la roca Hem distingit pel color els gravats pertanyents a èpoques diferents A Casanovas La…
múscul serrat superior
Anatomia animal
Múscul molt prim, aplanat i quadrilàter, situat a la part posterosuperior de l’esquena, que actua elevant les costelles superiors i contribueix, per tant, a l’eixamplament.
múscul serrat inferior
Anatomia animal
Múscul prim, aplanat, quadrilàter, més ample que el seu homònim superior; té l’origen intern en les apòfisis espinoses de les tres primeres lumbars i de les dues darreres dorsals.
Les fibres prenen una direcció ascendent dividides en quatre digitacions d’amplada desigual que s’insereixen en el cantell inferior i en la cara externa de les quatre darreres costelles És un dels músculs que intervenen en l’espiració, i actua abaixant les costelles
Castell de Granera
Art romànic
Situació Castell roquer amb el seu perímetre murat perfectament conservat M Anglada El castell de Granera s’aixeca sobre un penyal que domina la petita població de Granera, que és a l’extrem de la carenada que marca el límit de l’altiplà moianès, coneguda com carena del castell i que té el punt més alt al Pedró 824 m El castell és a 824 m d’altitud Mapa L36-14363 Situació 31TDG217204 S’hi pot accedir perfectament des de la població, ja que algunes de les cases del raval del castell arriben fins a sota les ruïnes Un petit senderó de 10 minuts de camí porta fins a la porta, tancada…
Daia Vella
Daia Vella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector d’horta estès a l’esquerra del Segura, en forma de quadrilàter limitat per séquies, al nord de Rojals.
Tot el terme és ocupat pel regadiu carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro, que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí Hi predomina el règim d’explotació directa 75% Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí hi ha també avicultura El poble 161 h 2006 6 m alt fou destruït el 1829 per un terratrèmol depèn de la parròquia de Daia Nova Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s XIX Els comtes, després ducs, de Pinohermoso n'eren senyors…
pectini
Anatomia animal
Dit del múscul, aplanat i quadrilàter, que s’insereix en el pubis i en el trocànter del fèmur i que contribueix a l’anteversió, a la rotació externa i a l’adducció de la cuixa.
Bohèmia
![](/sites/default/files/media/FOTO/kutnahora.jpg)
Plaça de Kutná Hora, Bohèmia
© Corel / Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la regió de l’Europa central que, amb diverses expansions i pèrdues territorials, formà un estat dinàstic de base nacional, anomenada corona de Bohèmia, expressió històrica de la personalitat política del poble txec.
La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…