Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
Agobard
Nota autògrafa d' Agobard al marge d’unes taules de còmput: " 782. Aquest any vaig venir de les Hispànies a la Gàl·lia Narbonense "
© Fototeca.cat
Història
Visigot probablement originari de l’actual Catalunya.
S'establí com a monjo a l’Empordà després fundà, amb l’abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès L’arquebisbe Leidrat de Lió se l’endugué a la seva seu, d’on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816 Implicat en la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l’emperador 835-838 També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l’adopcionisme de Fèlix d’Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l’eucaristia
Castell de Formiguera
El lloc de Formiguera és conegut des del 873, any en què Sigebod, arquebisbe de Narbona, consagrà l’església de Santa Maria, situada al comtat de Rasès, a la villa de Formiguera Malgrat aquestes notícies tan antigues de l’indret, no és fins al segle XIV que s’esmenta el castell, en concret el 1369 Sembla, però, que la fortalesa era construïda de molts anys abans Segurament hi morí el rei Sanç I de Mallorca el 1324 Fou un castell important, com tots els situats a la frontera amb França S’ha documentat un atac al castell per part de tropes franceses el 1598 Formiguera fou un domini…
blanqueig
Agronomia
Pràctica agrícola encaminada a aconseguir que certs òrgans comestibles (fulles, tiges, etc) de certes espècies hortícoles (enciam, escarola, api, etc) esdevinguin apigmentats i trencadissos.
Hom sol dur-la a terme lligant talment les plantes que les fulles exteriors protegeixin de la llum les interiors, calçant les plantes per enterrar els òrgans que han d’ésser blanquejats o colgant la totalitat de la planta en cavims o rases, i també evitant l’acció de la llum mitjançant la collocació de pantalles El temps necessari per aconseguir un bon blanqueig és funció de la temperatura i de la humitat, i oscilla entre un i dos mesos El sistema de blanqueig mitjançant l’acció descolorant de l’etilè no ha tingut gaire èxit
Àtala
Cristianisme
Fundador i primer abat de Sant Policarp de Rasès (diòcesi de Narbona).
Bé que la seva personalitat històrica és molt confusa, sembla força segur que fugí de la invasió sarraïna i obtingué, per a dur-ne a terme la fundació, un precepte d’immunitat de l’emperador
Guillem V de Tolosa
Història
Comte de Tolosa, d’Albigès i de Carcí, Lodeva, Perigord, Agèn i Astarac, marquès de Septimània o de Gòtia (1060-93), fill i successor del comte Ponç II i d’Almodis de la Marca (després muller de Ramon Berenguer I de Barcelona).
El 1066 heretà el comtat de Roergue, que cedí al seu germà Ramon de Sant Gèli A partir del 1067 estigué en relació amb Ramon Berenguer I i el seu fill Ramon Berenguer II, padrastre i germà uterí seus, respectivament, per raó de l’adquisició per part d’aquests dels comtats de Carcassona i de Rasès El 1079 derrotà Guillem VIII d’Aquitània davant Bordeus, però després hagué de sofrir la devastació de Tolosa i la pèrdua de la seva capital, que recuperà tot seguit Sense descendència masculina, el 1088 designà successor el seu germà Ramon de Sant Gèli Ramon IV de Tolosa El 1092 anà a…
Sant Pere dels Forcats
Art romànic
És l’església parroquial del poble homònim, situat al pla de la Perxa Des de la darreria del segle IX, aquest temple fou possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, segons consta en l’escriptura de donació que feren, l’any 877, la comtessa Ermessenda, vídua del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya, els seus fills, Guifré, Radulf i Miró, i la comtessa Quíxol muller de Miró Consta, segons el document, que entre d’altres béns li cediren l’església de Sant Pere amb els delmes, les primícies i totes les oblacions que li pertanyien “ Et in portu Inforcatos donamus ipsam ecclesiam Sancti Petri cum…
Attigny
Història
Població de la Xampanya, França, al departament de les Ardenes.
A l’alta edat mitjana hi havia un palau reial franc, seu de diverses assemblees celebrades per a tractar de qüestions polítiques i religioses La primera fou l’any 765 En la segona 785 o 786, hi prengué part Carlemany Els anys 822, 834 i 870 s’hi celebraren noves assemblees notables La darrera, per a judicar Carles l’Infant, del qual estava queixós el seu pare Carles el Calb, posà fi al plet suscitat entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès a causa de la possessió d’un '' pagus a Peralada i, probablement, per decidir la successió del comte Salamó d’Urgell-Cerdanya…
Oliba I de Carcassona
Història
Comte de Carcassona (~820-~837), fill del comte Bel·ló.
Estigué casat a 820 amb la comtessa Elmetruda i posteriorment amb la comtessa Riquilda El 827 acompanyà l’abat Àgila de la Grassa a recaptar un diploma del rei Pipí d’Aquitània Féu costat al comte Berenguer de Tolosa i a l’emperador durant les lluites civils de l’imperi contra Lotari, motiu pel qual rebé un diploma de Lluís el Piadós 834, concedint-li, a petició de Berenguer, la propietat de les viles de Verzalhas i Montolieu al Carcassonès El 835 demanà i aconseguí del rei Pipí d’Aquitània un diploma a favor del monestir de Montolieu de Carcassona Fou probablement pare d’Oliba II de…
bancal

Bancals sota una masia
© Fototeca.cat-Corel
Agronomia
Tros de terra plana conreada, limitada per rases, rengles d’arbres o marges.
El marc històric del romànic del Capcir
L’ocupació humana al llarg del temps Torre de l’antic castell de Creu, que protegia l’accés al Capcir, al seu límit amb el Conflent ECSA - A Roura Els orígens del poblament del Capcir es coneixen malament per les poques investigacions arqueològiques realitzades en aquesta comarca No se sap a quin període es remunta el primer poblament Només es pot suposar que per la seva situació geogràfica, el Capcir fou un dels últims punts ocupats per l’home als Pirineus Unes estranyes lloses, anomenades Peira escrita , situades vora els estanys de Camporell, a la vall alta del Lladura, presenten uns…